Oriol Broggi: ¡°Entendre¡¯s superant la barrera de la llengua ¨¦s molt democr¨¤tic¡±

Assegut a la graderia, pendent del port¨¤til i atent a tot el que passa al terra enrajolat (no hi ha sorra!) del teatre de la Biblioteca de Catalunya, Oriol Broggi corregeix un gest, suggereix una entonaci¨® i, per fi, dona per acabat l'assaig. Queda una setmana per a l'estrena de Filumena Marturano, el 16 de juny (en cartell fins al 31 de juliol), i tot est¨¤ a punt. El director de La Perla 29 torna a N¨¤pols a trav¨¦s d'Eduardo de Filippo, de qui ja va muntar Natale in casa Cupiello (2010, 2011 i 2013) i Questi fantasmi (2012). A m¨¦s, Broggi va ser ajudant de Sergi Belbel a Dissabte, diumenge i dilluns, al TNC (2002).

M¨¢s informaci¨®n

La muntanya balla a la Biblioteca

La banda de Broggi t¨¦ set

Oriol Broggi inaugura la nova Sala Beckett

¡°Quan als nens els agrada un joc, una pel¡¤l¨ªcula o una can?¨®, la repeteixen una vegada i una altra¡±, explica Broggi, despr¨¦s de l'assaig. ¡°Doncs el teatre ¨¦s, una mica, un joc de nens i quan ens agrada una cosa ens agrada repetir. Jo ho he fet amb Moli¨¨re, amb Mouawad, amb Shakespeare... I el teatre de De Filippo ¨¦s molt juganer per¨° t¨¦ molta serietat en el joc: d'una banda, ¨¦s molt seri¨®s i, de l'altra, molt teatral: els seus gestos exagerats, les amenaces (¡®Me'n vaig de casa!¡¯ ¡®Doncs ves-te'n!¡¯), les passions... A mi el teatre itali¨¤ em serveix per explicar la meva manera de veure una fam¨ªlia i una relaci¨® humana¡±. Filumena Marturano, que Vittorio de Sica va portar al cinema amb Sofia Loren i Marcello Mastroianni (Matrimoni a la italiana) explica la hist¨°ria d'una dona (Clara Segura) mantinguda durant 25 anys per Don Domenico Soriano (Enrico Ianniello) que decideix fingir una malaltia per, al (presumpte) llit de mort, demanar-li matrimoni. El capell¨¤ que venia a donar-li l'extremunci¨® se n'encarregar¨¤. Filume¡¯, en casar-se, s'aixecar¨¤ del llit fresca com una rosa.

¡°Els personatges de De Filippo s¨®n de postguerra, del neorealisme itali¨¤, que en temps de mis¨¨ria s'espavilen¡±, explica Broggi. ¡°I aquesta picardia necessita d'una certa teatralitat que ens la fa molt propera. Per aix¨° al final de cada acte, en aquesta obra tenim gent mirant: el porter, els ve?ns, l'advocat, familiars, un capell¨¤¡­ Sempre que hi ha un drama familiar en el qual es tiren els plats pel cap, els ve?ns s¨®n aqu¨ª¡±. D'aqu¨ª ve la idea de col¡¤locar els espectadors pr¨¤cticament dins del menjador, com si cadascun fos un curi¨®s m¨¦s a la casa. ¡°Aix¨ª, una trag¨¨dia, el drama que estan vivint, passa a ser una com¨¨dia¡±, diu el director.

Aquest muntatge estava previst estrenar-lo fa un any i comen?ar a assajar just quan es va decretar l'estat d'alarma. ¡°No vam arribar a assajar¡±, recorda Broggi. ¡°M¨¦s endavant, amb les successives onades de la pand¨¨mia, ja no vam poder ni arrencar-la. Nou personatges suposaven massa riscos... Ara la cosa amb la vacuna sembla que va millor¡±. Algun int¨¨rpret ha caigut del repartiment per compromisos inevitables, per¨° la majoria s'ha mantingut. Enrico Ianniello ve de la companyia Teatri uniti (la de Toni Servillo) i viu a cavall de N¨¤pols i Barcelona, per tant parla castell¨¤ i es defensa, fins i tot, en catal¨¤. Clara Segura, per descomptat, torna a fer d'italiana, com a 28 i mig o Una giornata particolare. ¡°S¨ª, molta gent veu Sofia Loren en Clara Segura, per¨° la veritat ¨¦s que la pel¡¤l¨ªcula (Matrimoni a la italiana) l'hem vist poc¡±, aclareix Broggi.

El teatre de De Filippo ¨¦s molt juganer per¨° t¨¦ molta serietat en el joc

La traducci¨® (de Xavier Valls Guinovart) ¨¦s respectuosa i est¨¤ lleugerament adaptada: ¡°Hi ha gags que en l'actualitat no tenen gr¨¤cia i tampoc pots treure'ls perqu¨¨ formen part de la tradici¨® teatral¡±, explica el director. ¡°Llavors ho canvies lleugerament. Amb Shakespeare tamb¨¦ es fa, per evitar passatges que ja no s'entenen o poden fins i tot molestar. Per¨° De Filippo no ¨¦s ofensiu ni antip¨¤tic. Algunes escenes les acceleres, d'altres les vols allargar, tot lligant l'obra a l'espai i a la nostra manera de veure ara el m¨®n¡±.

Darrere del tercer De Filippo d'Oriol Broggi hi ha la relaci¨® N¨¤pols-Barcelona. ¡°S¨®n ciutats cosines germanes¡±, proclama el catal¨¤, conven?ut que la dominaci¨® catalana del sud d'It¨¤lia durant m¨¦s de dos segles ha deixat un p¨°sit important i fecund. ¡°Les ciutats mediterr¨¤nies tenen molt en com¨², per¨° Barcelona i N¨¤pols, especialment. S¨ª que ¨¦s cert que des dels Jocs del 92 Barcelona s'ha volgut modernitzar, fer-se m¨¦s europea, i N¨¤pols, per diverses circumst¨¤ncies, no ha sortit d'aquest niu, per¨° tenen molt en com¨², i amb el teatre de De Filippo ho podem entendre b¨¦¡±.

Totes dues ciutats comparteixen tradicions que cal con¨¨ixer b¨¦ per¡­ canviar-les: ¡°No pots tirar endavant si no tens clar el que vols canviar de les tradicions. Si no hi ha un di¨¤leg amb els problemes existents, no es va enlloc. En teatre, igual: si no tens un di¨¤leg amb la tradici¨®, no entens per qu¨¨ ni com est¨¤s fent les coses i no saps el que vols. De vegades tens clar que vols fer una cosa diferent, per¨° no saps diferent de qu¨¨. Llavors et pots trobar que no sigui tan diferent. Necessites con¨¨ixer el passat per poder proposar¡±.

Despr¨¦s hi ha l'idioma. De Filippo juga amb l'itali¨¤ est¨¤ndard i el napolit¨¤, que s'ent¨¦n m¨¦s aviat poc. ¡°Nosaltres tenim un itali¨¤ que parla castell¨¤, ent¨¦n i parla una mica de catal¨¤¡±, subratlla Broggi, en refer¨¨ncia a Ianniello. Tot hi t¨¦ cabuda: si De Filippo juga amb l'itali¨¤ com la llengua elevada i el napolit¨¤ com la del carrer, a Filumena Marturano hi ha personatges que s'adrecen al distingit Don Domenico en castell¨¤ (¡°un ca?stellanu molt marcat per forts accents: Eduard [Muntada] ¨¦s de Tremp, Marissa [Josa] del Vall¨¨s¡­¡±) i entre ells parlen catal¨¤. Quan el senyor Soriano es posa nervi¨®s, li surt l'itali¨¤. ¡°Aix¨° ens proporciona un joc d'equ¨ªvocs molt pueril i divertit. Sense oblidar que entendre's superant la barrera de la llengua ¨¦s una cosa molt humanista, molt democr¨¤tica¡±, sost¨¦ Broggi.