El dret que ni se t¡¯adrecin en catal¨¤

No acabo d¡¯entendre gaire el dret que s¡¯ha pret¨¨s protegir amb la interlocut¨°ria del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) sobre les proves de la selectivitat, aix¨° que els alumnes havien de tenir acc¨¦s als ex¨¤mens en tres lleng¨¹es, occit¨¤, catal¨¤ i castell¨¤, perqu¨¨ si nom¨¦s era en catal¨¤ se¡¯ls discriminava. He buscat el web del TSJC, per¨° resulta que no en t¨¦, et mena directament al web del Poder Judicial, un portal en espanyol que es justifica de seguida quan tens la pretensi¨® d¡¯exercir el teu dret de llegir la informaci¨® en catal¨¤ tot clicant a la pestanya corresponent: ¡°Des de poderjudicial.es estem fent un gran esfor? perqu¨¨ tota la informaci¨® del portal estigui disponible en els diferents idiomes. Si us plau, dispensi si algun dels continguts encara no ha estat tradu?t¡±.

Molt bona, l¡¯excusa. Els mateixos jutges saben que tenen l¡¯obligaci¨® de fer el seu web en totes les lleng¨¹es oficials, per¨° no donen l¡¯abast i l¡¯usuari ha d¡¯entendre que aix¨° comporta un gran esfor?. Curiosament, en les opcions de llengua hi ha tamb¨¦ l¡¯angl¨¨s i el franc¨¨s (l¡¯aran¨¨s no), amb la mateixa explicaci¨®, aix¨° s¨ª, per no tenir el web idiom¨¤ticament al dia. Em pregunto si en endavant no podria valer la mateixa excusa, segur que els jutges hi serien sensibles. La interlocut¨°ria del TSJC obligava la Generalitat a proveir els examinands de la selectivitat de les proves en les tres lleng¨¹es oficials de Catalunya, per¨° ho feia a menys de 24 hores de l¡¯inici dels ex¨¤mens, amb una evident dificultat material de reproduir exemplars suficients en totes tres lleng¨¹es i de distribuir-los per totes les seus de les proves, que enguany, a causa de la covid, eren m¨¦s que mai. Per no parlar del malbaratament en paper, esclar, ja que els exemplars en les lleng¨¹es descartades haurien de ser destru?ts.

Per¨° el que no ¨¦s clar ¨¦s quin dret es pret¨¦n defensar amb una mesura com aquesta. En contra del que pregonen els impugnadors dels usos que s¡¯han aplicat fins ara en la selectivitat (l¡¯anomenada Assemblea per una Escola Biling¨¹e de Catalunya; ells s¡¯ho posen en castell¨¤, per¨° com que s¨®n biling¨¹es no els far¨¤ res), els quals ara treuen pit amb l¡¯argument que gr¨¤cies a ells els estudiants catalans ja no patiran discriminacions ling¨¹¨ªstiques, fins ara el dret a fer ¨²s del castell¨¤ no havia estat mai q¨¹estionat. Per una banda, davant d¡¯un enunciat en catal¨¤, l¡¯examinand pot redactar l¡¯examen en la llengua que li sembli, i per tant fer aquell comentari de text en castell¨¤. I per l¡¯altra, si considera que t¨¦ el dret d¡¯accedir igualment als enunciats en castell¨¤, sigui perqu¨¨ el catal¨¤ li comporta una dificultat que vol esquivar, sigui perqu¨¨ troba que hi t¨¦ dret i ja est¨¤, fins ara en tenia prou amb demanar l¡¯examen en castell¨¤. Ni es vulnerava el seu dret a l¡¯ensenyament, ni s¡¯impedia als candidats de fer ¨²s actiu de la llengua que volguessin.

D¡¯acord amb el TSJC, doncs, se suposa que els alumnes havien de poder accedir als ex¨¤mens en les tres versions i a partir d¡¯aqu¨ª, triar. El que es defensa amb decisions d¡¯aquesta mena no ¨¦s altre que el dret d¡¯esdevenir usuari tamb¨¦ passiu en la pr¨°pia llengua, i per tant haver d¡¯emmotllar les funcions de l¡¯administraci¨® a aquesta circumst¨¤ncia. D¡¯aquesta manera, ¨¦s deure de l¡¯administraci¨® no tan sols facilitar la resposta en la llengua del ciutad¨¤ (com ha estat fins ara en el cas del castell¨¤ a Catalunya d¡¯acord amb la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, avalada pel Constitucional), sin¨® tamb¨¦ garantir-li el dret d¡¯¨²s de la seva llengua en les habilitats receptores, i per tant adre?ar-se-l¡¯hi sempre i per sistema, encara que en aquesta relaci¨® amb l¡¯usuari l¡¯espai ling¨¹¨ªstic hagi de ser compartit amb altres lleng¨¹es; tant ¨¦s si tamb¨¦ hi ha de ser l¡¯examen en aran¨¨s, aix¨° al castell¨¤ no el preocupa. Som doncs davant la fal¡¤l¨¤cia d¡¯exal?ar el biling¨¹isme per acabar defensant un monoling¨¹isme roc¨®s: com m¨¦s s¡¯expressi una administraci¨® per defecte en dues lleng¨¹es, m¨¦s es garanteix l¡¯immobilisme d¡¯aquells que, sota el reclam del biling¨¹isme, l¡¯altra llengua no la volen veure ni en pintura.