Sigueu valents i sereu feli?os

Ning¨² no t¡¯ensenya a anar amb bicicleta, sin¨® que se n¡¯apr¨¨n de manera progressiva i dif¨ªcilment se t¡¯oblida, encara que no ho practiquis de manera regular; una altra cosa ¨¦s que no s¨¤pigues circular, com passa habitualment per Barcelona. A l¡¯inici cal l¡¯ajuda de duesos rodetes i, al final, no queda m¨¦s remei que aconseguir mantenir l¡¯estabilitat despr¨¦s de ser emp¨¨s al buit: es comen?a per agafar el manillar amb les dues mans, m¨¦s endavant es pot provar amb una de sola, i, quan ja s¡¯¨¦s molt atrevit, es corre sense mans, els colzes i els genolls pelats i ensangonats i tamb¨¦ alguna dent trencada o perduda, senyals d¡¯una batalla guanyada en la infantesa i, alhora, el comen?ament d¡¯una aventura d¡¯adult sense un manual d¡¯instruccions, igual que quan s¡¯obt¨¦ el diploma de graduat, un acte que s¡¯ha repetit durant els ¨²ltims dies a diferents universitats, tamb¨¦ a la de Vic.

Em van convidar a ser el padr¨ª de la promoci¨® 2017-2021, i per preparar el discurs que ara explico vaig trobar ajuda a Blanquerna, on m¡¯ensenyen cada dia, i en l¡¯amic il¡¤lustrat Adri¨¢n Paenza. Els llicenciats no han arribat al final del cam¨ª, per m¨¦s que disposin d¡¯un m¨¨tode i un esperit cr¨ªtic per afrontar la vida, sin¨® que el seu repte consistir¨¤ a caure i aixecar-se, igual que quan anaven amb bicicleta, conviure amb la incertesa i resoldre els problemes que es presenten a cada generaci¨® de titulats, i m¨¦s a l¡¯¨²ltima, la que ha empalmat la crisi econ¨°mica amb la pand¨¨mica. La decepci¨® ¨¦s maj¨²scula, perqu¨¨ el mercat immobiliari i laboral estan impossibles, el deute p¨²blic ¨¦s enorme, hi ha controv¨¨rsia per la gesti¨® del canvi clim¨¤tic, es dubta sobre el model democr¨¤tic liberal i existeix una desafecci¨® creixent cap al sistema pol¨ªtic i social; no ¨¦s f¨¤cil motivar els joves, tampoc els de Vic.

Als altres ens toca ajudar-los sense donar-los la tabarra, simplement amb dignitat, apel¡¤lant a la cultura de l¡¯esfor? i la rebel¡¤lia

Per¨° no s¡¯ha de renunciar a la joia de la graduaci¨®, sin¨® que ¨¦s millor solemnitzar el moment per ¨²nic, record d¡¯una jornada especial que podria funcionar molt b¨¦ com a dip¨°sit d¡¯energia per quan es presentin els dubtes i els protagonistes es preguntin si no es deuen haver equivocat d¡¯especialitat i, fins i tot, d¡¯universitat, mancats de confian?a i d¡¯autoestima a Vic, Barcelona o Madrid.

A tall de consol, recomano la classe magistral que I?aki Gabilondo va oferir fa dos anys quan va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Sevilla. El periodista donostiarra va citar una enquesta que el setmanari Le Nouvel Observateur va fer entre homes i dones d¡¯uns cinquanta anys, de formaci¨® mitjana-alta i amb llocs professionals de responsabilitat per esbrinar com es percebien els canvis tan vertiginosos que hi havia hagut en els ¨²ltims anys. El resum de les respostes venia a dir: ¡°Em van preparar per a un m¨®n que ja no existeix, vaig adquirir coneixements que ja no valen i he hagut d¡¯ensinistrar-me en el maneig d¡¯eines molt complexes. Faig el que puc, per¨° crec que vaig endarrerit respecte als meus col¡¤legues. Fingeixo que domino m¨¦s del que domino i temo ser descobert en una impostura flagrant¡±. La postil¡¤la del setmanari va ser: ¡°Tranquils, tots ens han dit el mateix¡±.

La situaci¨® ha empitjorat amb el temps i se succeeixen els textos period¨ªstics que busquen respostes sobre com ¨¦s ser jove el 2021, els ¨²ltims els ha publicat El Pa¨ªs. No m¡¯atreveixo a discutir ara sobre la societat heretada pels fills, i menys polemitzar sobre si ¨¦s pitjor o millor que la rebuda pels que vam fer fa temps els seixanta, sin¨® que advoco pel pacte intergeneracional amb els que s¡¯acaben de graduar passats els 20. Tip ja d¡¯envellir malament, m¡¯agradaria ser company de viatge d¡¯aquells que van recollir el seu diploma a Vic, sentir-los a prop i animar-los a ser protagonistes en uns temps que d¡¯alguna manera evoquen tamb¨¦ els meus anys d¡¯estudiant a la cerca de treball a finals de la d¨¨cada dels setanta.

Encara que el vertigen ¨¦s diferent, perqu¨¨ l¡¯angoixa ¨¦s m¨¦s gran per l¡¯empitjorament econ¨°mic i social, nosaltres tamb¨¦ vivim amb inquietud una ¨¨poca en la qual s¡¯imposava un marc diferent: passem d¡¯una dictadura a la democr¨¤cia, de fills de pagesos i obrers a universitaris, del carrer del poble a les places de Barcelona, de viure en fam¨ªlia a compartir pisos amb sis i set companys estudiants mentre altern¨¤vem les aules amb les feines m¨¦s espor¨¤diques. Llavors no sab¨ªem si aquella febre juvenil ens serviria almenys per no haver de tornar a casa derrotats per a la vergonya d¡¯uns pares que mai no van fer marxa enrere, sin¨® que ens van convidar a conquerir el m¨®n per 25 pessetes la not¨ªcia, el preu que cobr¨¤vem en aquell setmanari anomenat El 9 Nou, al qual molts no donaven ni un any de vida i que avui t¨¦ una salut de ferro.

Ens animava la possibilitat de publicar un text fins i tot en grups period¨ªstics en fallida i que, per descomptat, no pagaven als col¡¤laboradors; tampoc no ens importava simultaniejar una carrera de cinc anys amb 16 mesos de mili; i alguns ens vam conformar amb tres dies de viatge de noces perqu¨¨ viv¨ªem aferrats a una m¨¤quina d¡¯escriure i tem¨ªem que ens la prenguessin. La vida era tan dura com divertida i ens sent¨ªem afortunats, perqu¨¨ ens movia la il¡¤lusi¨® i l¡¯ambici¨®, fins que es va acabar la festa. Ara se¡¯ns retreu que f¨®ssim uns egoistes per construir un m¨®n amb data de caducitat, resumit en l¡¯etapa de la transici¨®, i que vam condemnar els nostres descendents.

Tant si tenen ra¨® com si no, i segurament la tenen, s¡¯imposa muntar un nou modus vivendi, un model de producci¨® i de negoci per a una altra forma de consum en unes condicions m¨¦s complexes que mai. Ho tenen molt dif¨ªcil, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una oportunitat ¨²nica per als que ara recullen les acreditacions, uns joves que s¨®n molt millors que nosaltres, perqu¨¨ estan m¨¦s preparats i tenen m¨¦s talent, i a m¨¦s estan disposats a ampliar cont¨ªnuament la seva formaci¨® t¨¨cnica i human¨ªstica. Saben, al cap i a la fi, que el 50% dels oficis actuals canviaran en 30 anys i que, per tant, el repte exigeix no parar d¡¯aprendre.

?nicament necessiten una empenta per sortir d¡¯aquesta gran sala d¡¯espera en la qual estem atrapats i acabar amb la nost¨¤lgia d¡¯aquells que nom¨¦s reneguen del passat i temen el futur. A favor seu tenen el fet que disposen de prou mitjans per fer-se visibles i arribar fins als que tenen els diners i el poder; es tracta que siguin protagonistes i que la festa sigui la metxa que encengui la passi¨® i acabi amb la nost¨¤lgia i la tristesa. Als altres ens toca ajudar-los sense donar-los la tabarra, simplement amb dignitat, apel¡¤lant a la cultura de l¡¯esfor? i la rebel¡¤lia i tamb¨¦ als savis com Paenza. Sumar i no restar per v¨¨ncer la precarietat i la vulnerabilitat. No disposem de cap manual d¡¯instruccions ni de GPS, per¨° sabem anar amb bicicleta. Aix¨ª que felicitats als graduats i les graduades i gr¨¤cies per deixar-nos ser part¨ªcips d¡¯una jornada de la qual molts de nosaltres mai no vam gaudir.

Sigueu valents, no tingueu por i sereu feli?os.