Catalunya, cap on vas?

Tot el que ens envoltava i don¨¤vem per descomptat torna lentament. Amb una familiaritat oblidada, els rostres es destapen de les mascaretes, es tornen a celebrar congressos i, per sobre de tot, un dels motors econ¨°mics m¨¦s importants, el turisme, va recuperant el ritme. Ja ha tornat el primer gran creuer a Barcelona despr¨¦s de la pand¨¨mia, i els hotels recuperen a poc a poc les reserves. Les ciutats tornen a confiar en la ind¨²stria tur¨ªstica malgrat que la pand¨¨mia ha demostrat que aquest sector no ¨¦s infal¡¤lible davant crisis com la de la covid-19.

No havia de ser aquesta una oportunitat per repensar el model productiu? Despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada marcada per crisis i inestabilitat, Govern, experts, empresaris i sindicats creuen que ¨¦s urgent planificar amb la mirada llarga, i apostar per projectes cient¨ªfics, tecnol¨°gics i industrials que siguin capa?os de generar riquesa i llocs de treball de qualitat en els propers cinc i deu anys. A Catalunya hi ha totes les eines per ser pioners en ¨¤mbits qualificats, per¨° falta una aposta clara. Hi ha el talent, per¨° els sous baixos el fan marxar; hi ha empreses que comencen, per¨° per poc que poden venen la idea a grans multinacionals; hi ha un bon ambient de recerca i innovaci¨® amb centres d¡¯investigaci¨® i universitats, per¨° no ¨¦s suficient per fer el salt a la ind¨²stria. El que falta, en definitiva, s¨®n diners. Hi ha una gran oportunitat sobre la taula per comen?ar a caminar en aquesta direcci¨®: els fons europeus de recuperaci¨®. M¨¦s de 40.000 milions en inversi¨® conjunta per a projectes catalans, segons els c¨¤lculs del Govern. Aquesta ¨¦s una selecci¨® dels m¨¦s destacats, els projectes que s¨®n al lloc i al moment adient per intentar no posar, un cop m¨¦s, tots els ous al mateix cistell.

El xip que pot salvar Europa de ser insignificant

La pand¨¨mia ha funcionat com un accelerador d¡¯alguns processos globals. Un d¡¯ells ¨¦s la competici¨® entre els Estats Units, la Xina i el Jap¨® pel lideratge tecnol¨°gic i cient¨ªfic. La Uni¨® Europea ¨¦s conscient del perill de quedar atrapada entre aquestes pot¨¨ncies. Per aix¨°, a l¡¯inici de la pand¨¨mia, la Comissi¨® Europea va identificar unes ¨¤rees priorit¨¤ries que s¡¯han d¡¯impulsar per no quedar enrere, i en les quals el finan?ament que rebran no estar¨¤ limitat per les ajudes que ja obtenen dels estats: s¨®n els ¨¤mbits de les vacunes, les bateries el¨¨ctriques, la tecnologia de l¡¯espai i la microelectr¨°nica. En aquest ¨²ltim aspecte ¨¦s on Catalunya, gr¨¤cies a la feina del Barcelona Supercomputing Center (BSC), pot aconseguir un paper clau. Aquesta instituci¨® ¨¦s l¡¯encarregada, des de l¡¯any passat, de liderar el desenvolupament del xip europeu.

La pot¨¨ncia dels supercomputadors per a la recerca fa que cada pa¨ªs vulgui tenir els millors a l¡¯abast dels seus cient¨ªfics. La Comissi¨® Europea ha optat per fer una pol¨ªtica conjunta i finan?ar instal¡¤lacions en llocs concrets. Un d¡¯ells ¨¦s Barcelona, on el BSC ha presentat fa poc el Mare Nostrum V. Pep Martorell, director associat del BSC, va un pas m¨¦s enll¨¤. ¡°Podem tenir superordinadors molt potents, per¨° si mires per dins, la pe?a m¨¦s important del puzle ¨¦s el xip. I aquest xip mai ¨¦s europeu. Europa ha perdut el tren en el disseny i la producci¨® de xips, i ha de basar totes les seves m¨¤quines m¨¦s estrat¨¨giques en tecnologia no europea, cosa que li resta sobirania¡±, explica Martorell. L¡¯objectiu de la Comissi¨® Europea ¨¦s que en cinc o deu anys hi hagi tanta tecnologia europea com sigui possible en aquestes grans m¨¤quines.

L¡¯enc¨¤rrec d¡¯Europa al BSC ¨¦s que dissenyi aquests xips. ¡°Nosaltres no ens dedicarem a fabricar-los, perqu¨¨ requeriria unes instal¡¤lacions industrials molt grans, per¨° fa molts anys que fem recerca en arquitectura de computadors i en disseny de microelectr¨°nica. Mai hem fet, per¨°, el pas cap al disseny industrial¡±, detalla el director, que afegeix que, per fer aquest pas, cal una inversi¨® p¨²blica important com la que han dut a terme els governs de la Xina o el Jap¨®. ¡°?s molt important que tiri endavant aquest projecte, perqu¨¨ ¨¦s una investigaci¨® clau en propietat intel¡¤lectual europea, encara que despr¨¦s no es fabriquin a Europa. Taiwan, per exemple, ha dissenyat una f¨¤brica per produir xips que dissenyen altres pa?sos¡±, explica un expert proper al projecte. El BSC est¨¤ treballant en l¡¯etapa de la recerca, liderant una de les potes del projecte del xip europeu, amb una inversi¨® primer de 40 milions d¡¯euros i ara de 70 milions. Per¨° el pas al disseny industrial far¨¤ pujar molt la inversi¨®: entre 300 i 400 milions d¡¯euros en un per¨ªode de sis anys vista. La creaci¨® d¡¯una empresa, sota l¡¯ala del BSC, que dissenyi el xip europeu generaria uns 200 llocs de treball molt qualificats i un ecosistema de recerca i innovaci¨® molt viu, que atrauria empreses de diferents ¨¤mbits. ¡°Som raonablement optimistes, creiem que encaixem molt b¨¦ en el que volen els fons europeus. I ho som perqu¨¨ la casualitat ens ha trobat treballant¡±, afegeix.

La telecomunicaci¨® qu¨¤ntica, l¡¯ex¨¨rcit contra els ciberatacs

Sembla de ci¨¨ncia-ficci¨®, per¨° els experts identifiquen les telecomunicacions qu¨¤ntiques com un dels ¨¤mbits amb m¨¦s potencial. El creixement imparable de la connectivitat a internet t¨¦ una contrapartida: els ciberatacs. Nom¨¦s cal pensar en els darrers atacs inform¨¤tics al SEPE o l¡¯AMB per veure la magnitud del problema. La telecomunicaci¨® qu¨¤ntica permetr¨¤ construir un sistema d¡¯encriptaci¨® basat en les lleis de la f¨ªsica qu¨¤ntica. El Govern i el Ministeri d¡¯Ind¨²stria ho han identificat com un ¨¤mbit cada vegada m¨¦s necessari, i hi ha, molt a prop, dues entitats preparades per tirar endavant el projecte. Una, l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques de Castelldefels, que t¨¦ el potencial cient¨ªfic, i l¡¯altra, la multinacional catalana Cellnex Telecom, t¨¦ el potencial industrial i comercial.

Amb m¨¦s de 140.000 llocs de treball en l¡¯automoci¨®, la transformaci¨® cap al cotxe el¨¨ctric no acaba d¡¯arribar

Es tracta d¡¯un projecte a d¨¨cades vista, i, com en el cas del xip, t¨¦ tota l¡¯atenci¨® de la Uni¨® Europea. ¡°?s una cosa que encara no ha nascut, com quan va comen?ar internet als anys setanta, amb comunicacions petites, i poc a poc es va anar fent gran¡±, explica Llu¨ªs Torner, director de l¡¯ICFO. L¡¯¨¤mbit de les comunicacions qu¨¤ntiques est¨¤ encara a les beceroles: fa un mes, l¡¯ICFO va publicar a la revista Nature la fita de poder entrella?ar per primera vegada, a trav¨¦s d¡¯un fot¨®, dues mem¨°ries qu¨¤ntiques separades per m¨¦s de deu metres i situades en dos laboratoris diferents. Aquests descobriments poden tenir una aplicaci¨® directa en les telecomunicacions mitjan?ant la fibra ¨°ptica: la xarxa que estan projectant l¡¯ICFO i Cellnex consisteix en equips qu¨¤ntics a cada un dels extrems. Les claus qu¨¤ntiques tenen un abast d¡¯uns 80 quil¨°metres, i m¨¦s enll¨¤ s¡¯ha de passar de les comunicacions terrestres a les de sat¨¨l¡¤lit. ¡°Per aix¨° ens estem centrant a idear una xarxa segura dins l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤, que connecti llocs estrat¨¨gics com hospitals o centres de govern, llocs que necessitin comunicar informaci¨® sensible que s¡¯ha d¡¯assegurar¡±, explica Torner.

Els que estan m¨¦s avan?ats en aquest ¨¤mbit s¨®n els Estats Units i, sobretot, la Xina. A Europa, equips d¡¯investigaci¨® alemanys, francesos i holandesos tamb¨¦ estan apostant per la telecomunicaci¨® qu¨¤ntica. ¡°Durant aquesta d¨¨cada es crearan moltes patents en aquest ¨¤mbit, i si va b¨¦, vindran moltes startups, la nostra visi¨® ¨¦s crear un conjunt d¡¯empreses emergents que cre? riquesa i llocs de treball qualificats¡±, explica ?scar Pallarols, director d¡¯innovaci¨® i productes estrat¨¨gics de Cellnex. Per desenvolupar el projecte, calculen que necessiten una inversi¨® d¡¯entre 80 i 100 milions d¡¯euros, que permetria tenir un node d¡¯uns quants equips enlla?ats entre ells a Barcelona.

El cotxe el¨¨ctric i aut¨°nom, un imperatiu

L¡¯automoci¨® va ser una de les peces m¨¦s importants per al desenvolupament industrial de Catalunya en la segona meitat del segle XX, i sense ella no hi haur¨¤ una transformaci¨® digital completa. ?s un imperatiu, ja que a Catalunya m¨¦s de 140.000 persones treballen de forma directa en les m¨¦s de 10.000 empreses del sector. Per¨° la ind¨²stria de l¡¯autom¨°bil es troba en un moment d¡¯imp¨¤s, entre el model de combusti¨®, que decau, i un nou paradigma, el del cotxe el¨¨ctric i aut¨°nom, que no acaba d¡¯arribar. Si no es fa una transformaci¨® ben feta, el 75% dels llocs de treball estan en perill, segons el Cl¨²ster de la Ind¨²stria de l¡¯Automoci¨® de Catalunya. El tancament de la f¨¤brica de Nissan a la Zona Franca anunciat per a finals d¡¯aquest any i les dificultats per trobar un relleu industrial alternatiu mostren les complicacions de fer aquest viratge.

L¡¯empresa privada m¨¦s gran de Catalunya, Seat, ¨¦s una pe?a clau en aquest proc¨¦s. El primer pas ¨¦s fabricar un cotxe el¨¨ctric. Tot i que el primer vehicle electrificat de la marca, el Cupra Born, es produir¨¤ a Alemanya, la previsi¨® de l¡¯empresa ¨¦s comercialitzar un cotxe el¨¨ctric fet a Martorell a partir de 2025, i produir-ne 500.000. L¡¯electrificaci¨® de la ind¨²stria de l¡¯automoci¨® catalana ¨¦s clau per arrossegar tot el sector. El segon pas ¨¦s anar cap al vehicle aut¨°nom, el cotxe que mitjan?ant la connexi¨® 5G a internet podr¨¤ conduir gaireb¨¦ sol. Miquel Puig, economista i coordinador del Comit¨¨ Assessor Catalunya-Next Generation EU, que avalua els projectes que opten a fons europeus, considera que Catalunya t¨¦ una bona base per afrontar el repte del cotxe aut¨°nom. ¡°Aqu¨ª, a m¨¦s de Seat, hi ha tres actors catalans molt importants: el primer ¨¦s l¡¯empresa Applus+ Idiada, l¡¯enginyeria m¨¦s gran del m¨®n independent dels fabricants. El segon ¨¦s el grup de recerca CARNET, de la Universitat Polit¨¨cnica de Barcelona, i l¡¯¨²ltim el centre de visi¨® per computador del campus de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, que est¨¤ desenvolupant un software per simular la visi¨® que t¨¦ el vehicle. Tot aquest coneixement que es genera al voltant de l¡¯activitat d¡¯una empresa com Seat ¨¦s clau per avan?ar¡±, explica Puig.

L¡¯oportunitat de les vacunes

Al comen?ament de la pand¨¨mia, quan a Espanya se succe?en els problemes d¡¯abastiment de mascaretes i respiradors i la imatge del pa¨ªs no era la millor, l¡¯Ag¨¨ncia Espanyola del Medicament va trucar a la porta d¡¯una empresa de salut animal. Hipra, situada a Amer (Girona), ¨¦s una empresa familiar que t¨¦ 50 anys d¡¯hist¨°ria d¡¯investigaci¨® i producci¨® en veterin¨¤ria, i des del 2006 s¡¯ha especialitzat en vacunes per a animals. En deu anys han llan?at al mercat 22 vacunes. Per qu¨¨ la van anar a buscar en plena pand¨¨mia? La seva experi¨¨ncia amb coronavirus, i el fet de tenir tot el sistema d¡¯investigaci¨® i producci¨® integrat, la feia una eina ¨²nica a Espanya per intentar produir una vacuna contra la covid-19. ¡°A Hipra estem investigant una vacuna amb una recerca pr¨°pia i l¡¯altra en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona¡±, explica Carles F¨¤brega, director de m¨¤rqueting de l¡¯empresa. La seva vacuna pot servir de suport a les existents i, per sobre de tot, es tracta d¡¯una aposta estrat¨¨gica per tenir una f¨¤brica que faci vacunes a Catalunya. ¡°La de les vacunes ha de ser una aposta ¨°bvia, tenim capacitat i coneixement per fer-ho, i ¨¦s un grand¨ªssim mercat¡±, explica Jordi Naval, director general de l¡¯associaci¨® Biocat. L¡¯objectiu ¨¦s convertir Catalunya en un pa¨ªs capdavanter en vacunes, com ho han aconseguit ser B¨¨lgica o Dinamarca.

L¡¯altra gran aposta en l¡¯¨¤mbit de la salut ¨¦s el de les ter¨¤pies avan?ades o la medicina personalitzada, que t¨¦ un nou horitz¨® amb el projecte del Mercat del Peix de la UPF. ¡°Aqu¨ª som molt bons en ter¨¤pies amb mol¨¨cules cl¨¤ssiques, amb empreses com Esteve o Almirall, per¨° l¡¯oportunitat de ter¨¤pies avan?ades com la g¨¨nica ¨¦s molt gran. Tenim el Banc de Sang i de Teixits, que podria ampliar-se com a centre de recerca, i els grans laboratoris i hospitals que ja treballen en aquest ¨¤mbit, com el Cl¨ªnic, Vall d¡¯Hebron, Can Ruti o el Germans Trias i Pujol¡±, remarca Naval. Els experts consultats creuen que en l¡¯¨¤mbit de la investigaci¨® en salut Catalunya necessita treballar de la m¨¤ dels recursos que pot aportar l¡¯Estat espanyol, i aconseguir que no se centralitzin tots els organismes p¨²blics d¡¯investigaci¨® a l¡¯¨°rbita de Madrid.

L¡¯hidrogen, l¡¯aigua i el problema dels porcs

En l¡¯¨¤mbit de la sostenibilitat, alguns projectes de futur sobresurten com a imprescindibles. Un ¨¦s el desenvolupament de la plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, un projecte amb m¨¦s de 130 empreses implicades i liderat per la petroqu¨ªmica de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i les empreses Repsol i Enegas. Esperen captar fons europeus, ja que el pol¨ªgon petroqu¨ªmic de Tarragona ¨¦s un dels m¨¦s grans consumidors d¡¯hidrogen d¡¯Espanya, i l¡¯aposta per un combustible que provingui de les energies renovables ¨¦s una prioritat per a la Uni¨® Europea. Un altre sector que necessita una renovaci¨® ¨¦s la ind¨²stria c¨¤rnia. L¡¯impacte ambiental, especialment als aq¨¹¨ªfers on van a parar els purins i residus dels porcs, la fa insostenible. ¡°Totes les defeccions s¡¯han de tractar, i ens hi juguem molt. Aix¨°, segurament, ja es podr¨¤ solucionar amb els fons europeus, perqu¨¨ hi ha bastants projectes que van en aquesta l¨ªnia, com el de la planta de tractament de l¡¯empresa Vall Companys. ?s un tema crucial¡±, destaca el coordinador del consell assessor d¡¯aquests fons. Puig afegeix una proposta m¨¦s sobre sostenibilitat: l¡¯aigua. Destaca projectes com el d¡¯Aig¨¹es de Barcelona, que investiga la reutilitzaci¨® de les aig¨¹es metropolitanes, ¨¦s a dir, com tornar a la conca del riu unes aig¨¹es ja utilitzades, per no dependre de les dessalinitzadores quan hi ha sequera, un repte que apunta clarament a les conseq¨¹¨¨ncies del canvi clim¨¤tic.