Una bodega de tota la vida, gens ¡®vintage¡¯

El concepte ¡®bodega¡¯ s¡¯ha popularitzat molt en els ¨²ltims anys a Barcelona, la qual cosa ¨¦s un risc en una ciutat que compra qualsevol discurs d¡¯autenticitat impostada com si aix¨° no fos un ox¨ªmoron. Hi ha locals nous que el disseny m¨¦s cool ha tunejat a la recerca d¡¯aquesta atmosfera anyenca, de tota la vida... d¡¯una vida que resulta que, potser, no arriba a l'any. I hi ha bars, simplement, de tota la vida.

La Bodega Jos¨¦ Massana va obrir les portes com Can Ripollet (alguns veterans del lloc encara recorden aquesta denominaci¨® d¡¯origen) a la planta baixa d¡¯una casa (ara antiga) del n¨²mero 1 del carrer Horta, el 1930. En aquest temps era un carrer molt transitat per carros i gent que passaven per l¡¯antiga riera d¡¯Horta i aqu¨ª paraven a prendre un got de vi, o donaven compte d¡¯un esmorzar de ganivet i forquilla, o s¡¯entretenien fent una partideta de cartes. Tot aix¨° queda. El 1950, la fam¨ªlia Massana es va fer c¨¤rrec del negoci amb la intenci¨® de seguir endavant i fa 70 anys que acumula solera, com els vins. Sense ostentar, gens vintage. Aut¨¨ntica.

Els ve?ns continuen freq¨¹entant la bodega i continuen anant a comprar el vi a granel, els obrers continuen seient a les taules del marbre per reconfortar-se amb esmorzars copiosos, i la gent gran continua fent una parada per prendre un vermut, un vi o una barreja(brandi amb moscatell, per exemple) a la barra i fer l¡¯aperitiu. Des que va obrir despr¨¦s del confinament, l¡¯horari ¨¦s de 8 a 15.30 hores de dimecres a dissabte i, els dijous i divendres, tamb¨¦ de 19 a 22.30. Els diumenges, sessi¨® de migdia, d¡¯11.30 a 16. Dilluns i dimarts, tanca.

La bodega tens diversos espais (a banda de la cuina): una barra a l¡¯entrada, davant botes de vi i vermut, on prendre una copa o una cervesa, dret; la barra tomba cap a l'esquerra ja a la sala m¨¦s ¨¤mplia, decorada amb fotos antigues i addictives del barri d¡¯Horta, amb diverses taules de marbre o fusta, algunes de les quals (en els remots temps prepand¨¨mics) compartien comensals que potser no es coneixien. Aquesta sala dona a un pati petit i entranyable on prendre alguna cosa a la fresca en un parell de taules altes. Dos barrils situats a l¡¯entrada, al carrer per als vianants, s¨®n el refugi dels que van amb pressa o... els fumadors.

Per¨° el m¨¦s important, per sobre de l¡¯autenticitat, ¨¦s el producte i el seu tracte. El Carles, al capdavant de la bodega des de fa 15 anys, s'espavila b¨¦ als fogons. Fer dos ous ferrats ¨¦s molt f¨¤cil; fer-los amb art, no tant. N'hi ha que neixen estrellats, amb refer¨¨ncia a la s¨¨rie de televisi¨® brit¨¤nica que va popularitzar TV3 als 80, diu la pissarra que anuncia la varietat d¡¯ous trencats: amb bra¨® de porc, amb cansalada, amb cecina, amb foie, amb pernil, amb xistorra, amb bacall¨¤ al pebre verd...

Els esmorzars s¨®n marca de gl¨°ria de la casa. S¨®n cl¨¤ssics de la cuina tradicional. El secret, si de cas, ¨¦s a la brasa: botifarra (blanca o negra), botifarr¨® de ceba, cansalada, b¨¦icon, salsitxes, xai, bistec, ous ferrats, amanida amb sardinetes... Tot, acompanyat per exquisides mongetes (o patates fregides, si es prefereix, fetes al moment, ¨¦s clar). I, com mana el cl¨¤ssic i marca de la casa, porr¨® de vi. La mateixa qualitat en el producte i originalitat en les combinacions per als entrepans, de pa de llenya o pa de coca: bull, pernil ib¨¨ric, anxoves, sardines, b¨¦icon i formatge manxec, salsitxes, sobrassada, truites... (Els peasodebocata s¨®n de bogeria: ploma ib¨¨rica, enciam, pebrot verd i salsa agredol?a, per exemple).

L¡¯hora de l'aperitiu, sovint, es confon amb la de l¡¯esmorzar, per aquestes delicioses alteracions en els costums i els horaris de la gent. A m¨¦s de conserves de tota mena i en combinacions d¡¯all¨° m¨¦s diverses, sempre regades per la salsa de la casa, a la pissarra de la paret del fons veiem transcrit el festival de tapes: tripa, pebrotets de Padr¨®n, moixama, patates braves (atenci¨®: un cap¨ªtol a banda!), cap i pota, croquetes, truita de patata amb ceba.

I, els dissabtes, maridatges. ¡°Aquesta idea se¡¯ns va acudir per necessitat¡±, explica el Carles. ¡°Tenia acumulada una quantitat important de xacol¨ª i havia de donar-li sortida. Llavors un amic en¨°leg em va suggerir que fes maridatges. El primer estava cantat: el cl¨¤ssic bacall¨¤ al pil pil amb xacol¨ª¡±. Des d¡¯aleshores, ja fa uns quants anys, els dissabtes hi ha combinacions d¡¯una tapa d¡¯autor (aix¨ª de clar) amb el vi que millor casi: mans de porc amb gamba i copa de vi negre del Priorat; bacall¨¤ amb piparres i copa de rosat del Pened¨¨s; maigret d¡¯¨¤nec amb salsa de porto i figues, amb vi negre del Pened¨¨s... Cada dissabte un de diferent. Poc m¨¦s que una tapa, excel¡¤lent i, d¡¯acord amb la resta, a bon preu.

La concessi¨® a la modernitat est¨¤ en la beguda. El vint¨°nic ¨¦s un gint¨°nic amb ginebra de la casa macerada amb c¨ªtrics, servit en una copeta de vi. Gaireb¨¦ un tast, no m¨¦s. El que passa ¨¦s que, despr¨¦s, un va i se¡¯n demana un altre. Com amb tot.

Maridatges, petits grans plaers

Any de fundaci¨®: 1930

Propietaris: La fam¨ªlia Massana es va fer c¨¤rrec de la bodega el 1950. El Carles s¡¯encarrega dels fogons.

Plat recomanat: Apostin pel maridatge de dissabte, a cegues. I per les patates braves, amb pell, cruixents per fora i al punt per dins i amb l¡¯exquisida salsa de la casa.

La millor hora: Sobre les 11 del mat¨ª, quan la majoria dels clients han acabat d¡¯esmorzar.