Dante i Catalunya

No es pot dir que l¡¯obra de Dante (1265?-1321) no hagi fet fortuna a Catalunya, malgrat aquell vers que ens va etzibar a Parad¨ªs, VIII, 77: ¡°l¡¯avara povert¨¤ di Catalogna¡±, que Josep Maria de Sagarra va traduir amb un hip¨¨rbaton per raons m¨¨triques: ¡°de Catalunya, la pobresa avara¡±. No hauria de ser motiu de preocupaci¨®, entre altres coses perqu¨¨ a la Com¨¨diadel Dante (¡°divina¡± nom¨¦s va ser-ho m¨¦s endavant, per invenci¨® d¡¯un editor molt entusiasta) rep molt¨ªssima gent pel que fa a la q¨¹esti¨® de l¡¯avar¨ªcia, i per d¡¯altres pecats. De fet, el vers no es troba en boca de l¡¯autor, sin¨® de Carles Martell, de la casa d¡¯Anjou, que va regnar a Sic¨ªlia fins que el mal govern del seu avi, Carles d¡¯Anjou, va provocar una crisi en aquell lloc, de la qual va aprofitar-se Pere el Gran, quan, en guerra contra els francesos tan detestats, l¡¯illa va passar a formar part de la Corona d¡¯Arag¨®.

Dante podria haver clamat contra aquesta corona, per¨° com que els reis ho eren tamb¨¦ dels comtats catalans, i segurament per raons m¨¨triques una altra vegada (¡°Catalogna¡± rima amb ¡°bisogna¡±), ens va fer quedar molt malament per a la resta de la recepci¨® de la Com¨¨dia al m¨®n. Si Dante hagu¨¦s conegut el sacco di Roma per les forces de l¡¯emperador Carles, potser s¡¯hauria despatxat encara amb m¨¦s virul¨¨ncia; per¨° aix¨° va succeir segles m¨¦s tard. Ara: que les forces catalanes i aragoneses van cometre tota mena de desafurs a Sic¨ªlia, aix¨° ¨¦s una veritat hist¨°rica: la hist¨°ria no dona sants impecables. (Vegeu el nostre article del 29 de novembre de 2007, en aquesta mateixa secci¨®.)

Tanmateix, i en part per raons ideol¨°giques, la Renaixen?a va aprofitar el sis¨¨ centenari del Dant ¡ªara en celebrem el set¨¨¡ª per enaltir la seva figura, preuar la versi¨® catalana de la Com¨¨dia d¡¯Andreu Febrer, del segle XV, i donar molta corda a Josep Daurella, Antoni Rubi¨® i Lluch, Ramon d¡¯Al¨°s-Moner i el mateix Josep Carner, per lloar aquesta obra impressionant per raons patri¨°tiques, en part, i universalistes d¡¯altra banda: curiosa barreja, molt de la Lliga tan enyorada.

L¡¯any 1921, Josep Maria Capdevila oferia als lectors catalans la Cr¨ªtica de la Divina Com¨¨dia, de Francesco de Sanctis, i segons una tradici¨® que va arribar fins al segle XVIII, malgrat que l¡¯obra no era seva, Capdevila figurava a la coberta del llibre com a autor d¡¯aquell assaig (!). L¡¯¨²ltim ress¨° d¡¯aquest enaltiment va ser l¡¯enc¨¤rrec que Francesc Camb¨® va fer a Josep Maria de Sagarra de traduir la Com¨¨dia al catal¨¤: continua sent una traducci¨® de refer¨¨ncia, editada habitualment amb el text itali¨¤ a peu de p¨¤gina.

Per¨° les aportacions dantesques no han desaparegut mai a casa nostra. Nom¨¦s cal recordar les extraordin¨¤ries aportacions de Raffaele Pinto (UB) en llengua castellana (Vida nueva, 2003; De Vulgari Eloquentia, 2018; Monarchia, 2021, totes a Madrid, C¨¢tedra) i les de Rossend Arqu¨¦s (UAB), juntament amb Pinto el millor coneixedor de Dante i del conjunt de la seva obra a Catalunya. No diguem el m¨¨rit que posseeix la versi¨® de la Comedia, de Jos¨¦ Mar¨ªa Mic¨®, tamb¨¦ universitari del pa¨ªs, UPF (Barcelona, Acantilado, 2018).

Ara, aquesta mateixa editorial porta als lectors una obra de gran categoria sobre el poeta florent¨ª, apta per a tots els p¨²blics (s¡¯agraeix; sap greu, de vegades, que els medievalistes pensin m¨¦s en el seu cursus honorum acad¨¨mic que en el lector com¨²): Alessandro Barbero, Dante, traducci¨® de Marilena de Chiara (Barcelona, Acantilado, 2021). No ¨¦s la primera aportaci¨® d¡¯Acantilado ¡ªai!, fundada pel malaguanyat Jaume Vallcorba, romanista i comparatista ell mateix¡ª als estudis dantescos: el lector quedar¨¤ igualment satisfet amb els llibres d¡¯Auerbach, Angel Crespo o Mandelstam editats per aquella casa, remota hereva, i ho diem amb plena sinceritat, de l¡¯estil, la finesa i l¡¯esperit humanista que va impregnar les edicions d¡¯Aldo Manuzio, impressor veneci¨¤.

Aquest llibre de Barbero ¨¦s un dels m¨¦s comprehensive (gran adjectiu angl¨¨s que suma la idea de totalitat amb la de comprensi¨®) que s¡¯han editat els darrers anys al pa¨ªs, la naci¨® i l¡¯estat (posats a fer, diguem-ho tot), i abra?a tota la vida del poeta, la seva participaci¨® (quasi human¨ªstica!) en la pol¨ªtica de la Rep¨²blica, les seves trifulgues amb g¨¹elfs i gibel¡¤lins, la relaci¨® amb el Sacre Imperi i amb Roma, i l¡¯enorme rerefons cultural que es pot trobar ¡ªper a aix¨° cal estudiar una mica; per¨° els estudiosos tindran m¨¦s vida eterna que els babaus¡ª en el conjunt de la seva obra, en especial a la Com¨¨dia. Si el lector dubt¨¦s entre el llibre recent sobre Dante d¡¯Enrico Malato (Edhasa) i aquest de Barbero, un servidor li aconsellaria vivament el segon. Honor i llarga vida a la casa editorial barcelonina!