Roser Capdevila: ¡°?s horror¨®s que prohibeixin contes a les biblioteques¡±

¡°Mira, les tres amb la mascareta, semblem els d¡¯ETA quan van dipositar les armes!¡±, diu la Roser Capdevila (Barcelona, 82 anys), mostrant el dibuix en qu¨¨ va reflectir en el seu diari el lliurament del Premi Maria Rius d¡¯il¡¤lustraci¨® que li van concedir el passat dia 1. Ning¨² el veur¨¤, aquest dibuix, tret de la fam¨ªlia i els amics: ¡°Aquests diaris no s¨®n per publicar¡±, diu, repassant les p¨¤gines de l¡¯¨²ltim, encara no acabat. All¨¤ apunta detalls, an¨¨cdotes, coses que li passen. I per all¨¤ ha ¡®passat¡¯ gent i coses de tota mena: la Merkel, el volc¨¤ de La Palma, el bisbe de Solsona, Alfons Quint¨¤...

Pregunta. Els premis sempre fan il¡¤lusi¨®...

M¨¢s informaci¨®n

¡®Les tres bessones¡¯ creixen i viuen m¨¦s aventures

El Suprem retorna a la creadora de ¡®Les tres bessones¡¯ la propietat de la seva obra

Resposta. Sempre s¡¯agraeixen! De vegades penses que com que ja no publico, perqu¨¨ estic molt malament de la vista, potser s¡¯han oblidat de mi, per¨° qu¨¨ va! I aquest premi, com ahir [pel diumenge passat], que em van fer la reina del vidre a Vimbod¨ª, veig que la gent m¡¯estima! Un motard em va demanar una selfi per a la seva filla!

P. ?s la collita d¡¯una vida dedicada a dibuixar i a transmetre uns valors importants...

R. Per¨° sense ser moralista, sempre divertit. Per exemple, a Romeu i Julieta hav¨ªem de parlar de la rivalitat, per¨° de manera que els nens ho poguessin entendre i vam fer que la Julieta an¨¦s de blanc-i-blau i amb una g¨¤bia amb un periquito, i el Romeu, de blaugrana, m¨¦s divertit. Vam fer Amadeus, perqu¨¨ els nens sabessin que Mozart va ser un prodigi, que va comen?ar petit com ells, i la Bruixa, esclar, era amiga del Salieri... Ho f¨¨iem divertit. A La cigala i la formiga> la cigala ¨¦s un pijo insuportable, amb un cotx¨¤s que ¨¦s una llauna de sardines, i la formiga tan treballadora... S¨®n valors importants.

P. Els personatges, comen?ant per les tres bessones, s¨®n reals?

R. Les bessones s¨®n les meves filles, tot i que ara tenen 51 anys (quan vam comen?ar en tenien 10). Elles, quan eren nenes, encantades. Em suggerien moltes coses! I la Bruixa Avorrida, ai..., era la meva mestra, que em va matxacar. Era molt dolenta! Imagina¡¯t que jo l¡¯he fet bona... Perqu¨¨ la bruixa avorrida al final ¨¦s tendra. Molta gent em deia ¡®?s do?a Pilar!¡¯ Vivia amb una germana, les dues solteres. El pare era don Gerardo, general de la Guardia Civil. La meva ¨¤via, que les coneixia, perqu¨¨ eren d¡¯all¨¤, del barri, em deia que tenien un retrat d¡¯ell i quan es va morir li van tallar el bigoti i el van enganxar al quadre. Sempre m'he basat en personatges reals. La girafa Palmira la veig con¨¨ixer al zool¨°gic, el seu cuidador em va dir que estava trista perqu¨¨ el girafo s¡¯havia mort. Era v¨ªdua! I estava embarassada! Quin drama de girafes! Vaig tornar quan va parir i vaig veure la girafeta. A partir d¡¯aquesta, vaig fer la Palmira. Amb aquells ulls tan grossos, amb aquelles pestanyes, que sembla que et parlin. ?s de les b¨¨sties que m¡¯agraden m¨¦s. Si fos un animal de companyia, tindria una girafa aqu¨ª...

P. Qu¨¨ li deu a Les tres bessones?

R. Cal separar la s¨¨rie dels llibres. A la s¨¨rie, que van ser 104 episodis!, vam arribar a ser 200 persones treballant all¨¤, al Poblenou. Ens arribaven imatges fetes des de tot arreu del m¨®n. I moltes vegades, fatals: els feien mans del Pato Donald o peus del Mickey Mouse! Molts animadors estaven terriblement influenciats per Disney. Per¨° amb els llibres he treballat tant i he sigut tan feli?, dibuixant els contes jo sola, tot el que necessitava ho tenia...

P. Quins han estat els seus referents?

R. Jo sempre parlo d¡®en Semp¨¦, el del Petit Nicol¨¤s, que m¡¯encanta, per¨° no l¡¯he conegut, i del Cesc, que vam ser molt amics i em va ensenyar moltes coses: sobretot les mans, em va dir, si has de fer-les amb tres ratlles, han de ser ben posades, no un monyigo. I ho vaig entendre.

P. T¨¦ 57 diaris personals, des del 2000... Com va comane?ar-los?

R. All¨° dels diaris va comen?ar per un dibuixant argent¨ª que viu aqu¨ª, Gusti, que va fer la s¨¨rie?Juanito Jones a Cromosoma.... Quan vaig fer un viatge a Nova York a donar una confer¨¨ncia em va regalar un quadern perqu¨¨ hi escrigu¨ªs i dibuix¨¦s tot el que feia. I li vaig agafar el gust i vaig veure que es podia convertir en una mena de diari. Qu¨¨ en faran els meus nets, d'aix¨°? No s¨¦...

P. Qu¨¨ va passar amb la productora Cromosoma, entre el 2013 i el 2017?

¡°A ¡®Les tres bessones¡¯ que ara prepara Brutal Media, les nenes segueixen sent nenes, no pensen en botellades!¡±

R. Va anar molt malament! Volien fer un llargmetratge que, per¨°, desvirtuava totalment l¡¯esperit de Les tres bessones. I vaig dir que no. Al final no es va fer, per descomptat, per¨° la productora estava fatal, van demanar diners fins i tot a les institucions...

P. Ara Brutal Media prepara noves aventures, amb les nenes adolescents...

R. No, no! Aix¨° es va dir, per¨° en cap cas! El projecte el porten ja les meves filles i es va aturar per la pand¨¨mia, tot just ara hi estan treballant. Per¨° no ¨¦s veritat que siguin adolescents. El que passa ¨¦s que aquestes nenes, a for?a de refer dibuixos, es van fer rabassudes, amb el cap m¨¦s gros, m¨¦s estranyes. Ara recuperem les del comen?ament, m¨¦s esveltes, per¨° nenes petites, eh?

P. O sigui, que d¡¯adolescents de botellada res de res?

R. I ara! S¨®n petites! A veure, les de veritat tenen fills que se n¡¯han anat de botellada. Per¨° ho han deixat c¨®rrer, en veure les conseq¨¹¨¨ncies.

P. Han canviat molt els temps...

R. Ara busquem dones, perqu¨¨ de dones vam fer l¡¯Agatha Christie i poques m¨¦s. Ara volen fer la Frida Kahlo i moltes altres. Volen reivindicar el feminisme. La meva filla Anna est¨¤ molt a sobre, diu que, vistos ara, hi molts episodis de la s¨¨rie s¨®n molt masclistes.

P. Qu¨¨ en pensa, que ara vulguin retirar de biblioteques molts contes tradicionals per masclistes?

R. Ho trobo horror¨®s! A les biblioteques no s¡¯ha de censurar res, prohibir ¨¦s cosa del franquisme! Ara ens estem anant una mica a l¡¯altra banda, crec... S¨®n hist¨°ries moralistes, s¨ª, i poca-soltes, si vols: el pr¨ªncep guapo que treu les dones de la mis¨¨ria i es casa amb elles, per¨° s¡¯ha de situar en una ¨¨poca. El que s¨ª et puc dir ¨¦s que Les tres bessones no enxamparan amb el masclisme, l¡¯Anna se¡¯n cuida molt.

¡°Algunes hist¨°ries poden semblar masclistes, per¨° ara ens n¡¯anem a l¡¯altra banda¡±

P. Sempre ha volgut ser sigut dibuixant?

R. Jo de joveneta el que volia era marxar de casa. El meu pare era molt autoritari, molt religi¨®s, igual que el meu avi, que vivia al costat, a Horta. Una fam¨ªlia cat¨°lica, apost¨°lica romana. A les nenes (¨¦rem tres nenes i dos nens) ens tenien collad¨ªssimes. Vaig llegir el llibre de la Heidi i em va agradar tant que jo volia ser la Heidi. Amb 16 anys vaig fer el servei social, a la Secci¨®n femenina, on ens ensenyaven com cosir-li els cal?otets al nostre futur marit, per¨° era el que calia per tenir el passaport. I vaig marxar a Su?ssa, despr¨¦s de donar molt¨ªssim la tabarra (es veu que jo era un taladro). Em van buscar una casa on cuidar d'una nena d¡¯uns amics su?ssos. El meu pare va haver d¡¯anar a signar davant de l¡¯alcalde de barri (que era analfabet!). Despr¨¦s, all¨¤ em van explotar de mala manera. Vaig acabar cuidant tres nenes, el pare i la mare. Els havia de fer tot. Per¨° vaig aprendre a pensar, ja no tenia a sobre el pare i l¡¯avi, cridant-me ara que an¨¦s a missa, ara que el rosari... Jo all¨¤ vaig veure que tenia un cervell, que era meu, que el podia fer servir quan volia. I dibuixava, s¨ª, de sempre, per¨° mai vaig imaginar jo que acabaria vivint d¡¯aix¨°.?

P. El Premi Maria Rius a la seva traject¨°ria la destaca com a pionera en l'audiovisual catal¨¤. Com veu la llei que s¡¯est¨¤ preparant?

R. Espero que la corregeixin, perqu¨¨ no s¡¯aguanta. La s¨¨rie de les Bessones, sempre ha sigut en catal¨¤. O sigui, que hem fet un grand¨ªssim esfor?, i que ara tot aix¨° se¡¯n vagi a l'aigua... Espero que les forces vives del nostre pa¨ªs puguin fer alguna cosa per corregir-ho. L¡¯altre dia vaig anar a veure Mediterr¨¢neo. Per qu¨¨ aquesta pel¡¤l¨ªcula no s¡¯ha fet en catal¨¤?