La ¡®Generaci¨® silenciosa¡¯ s¡¯explica

No ¨¦s gens estrany que els principals responsables de Generaci¨® silenciosa (TV3, Sense ficci¨®) siguin Josep Amor¨®s i Ferran Navarro-Beltr¨¢n. Com a productor i director ja han fet conjuntament dos curtmetratges sobre l¡¯amor gai. Generaci¨® silenciosa?parla, deixant-los parlar, b¨¤sicament de la generaci¨® que va comen?ar a viure la seva homosexualitat en el darrer franquisme. ?s un bon treball, un homenatge a aquestes persones que ara tenen m¨¦s de 60 anys i que han viscut episodis com la repressi¨® franquista, l¡¯arribada de la democr¨¤cia, la pand¨¨mia de la sida, la llei que permetia el seu matrimoni... i que ara contemplen, amb estupor i intranquil¡¤litat, una revifada de les manifestacions hom¨°fobes o miren amb preocupaci¨® el m¨®n dels geri¨¤trics. ¡°Vull que siguin espais lliures d¡¯homof¨°bia, que no hagi de tornar a tancar-me a l¡¯armari¡±, diu un dels testimonis.

M¨¢s informaci¨®n

¡®El Punt D¡¯, contra la ignor¨¤ncia i la culpa

La vida de Violeta la Burra, d¡¯un poble sevill¨¤ als escenaris de Barcelona i Par¨ªs

El programa aconsegueix evitar el seu m¨¤xim perill: presentar una col¡¤lecci¨® d¡¯avis explicant les seves batalletes. I no ho ¨¦s perqu¨¨ totes les seves reflexions, les seves rememoracions, els anys de lluita que porten a sobre els fan uns personatges contemporanis que saben explicar la societat on van n¨¦ixer com homosexuals o trans i la que viuen ara, comparant-la, amb tot all¨° que s¡¯ha resolt i amb tot all¨° que encara est¨¤ pendent.

Alguns s¨®n cognoms molt coneguts com Nazario, Armand de Fluvi¨¤ o Jordi Petit (que tamb¨¦ veiem participant com a membre del Front d¡¯Alliberament Gai de Catalunya en un programa de La Clave de 1983, amb Jos¨¦ Luis Balb¨ªn). Tots ¨Cconeguts, no tant o gens¨C tenen una destacable capacitat expositiva, negant-se a exhibir cridanerament les emocions per¨° sabent transmetre-les a l¡¯espectador fins a l¡¯esgarrifan?a. Per exemple, la freda descripci¨® que fa una persona sobre la ter¨¤pia d¡¯aversi¨® Ludovico que va patir per curar la seva homosexualitat. Una salvatjada basada en la idea de provocar rebuig al desig no normatiu alternant imatges de dones nues, que els doctors deixaven contemplar sense cap agressi¨® f¨ªsica, i d¡¯homes atractius que anaven acompanyades de desc¨¤rregues el¨¨ctriques sobre el pacient. Va suportar una quarantena de sessions de mitja hora.

Tamb¨¦ parlen d¡¯una estricta moral religiosa on tot era pecat, tot era vici. Una de les lesbianes que interv¨¦ explica, per exemple, que com que no li agradaven els homes va pensar que la seva ¨²nica sortida era fer-se monja. Un error del qual es va salvar a temps. Un altre testimoni, que tamb¨¦ va intervenir a Els matins, va explicar a L¨ªdia Heredia que se sent inc¨°moda amb una Esgl¨¦sia institucional que fa incompatible la seva fe amb el seu sentiment amor¨®s. El programa presenta una generaci¨® que va viure la seva homosexualitat sense referents, que els va costar entendre el que els passava. I quan tot semblava arreglar-se amb la democr¨¤cia, va arribar la sida, amb una administraci¨® que va trigar a donar respostes i que un dels entrevistats considera que va ser un genocidi gai.

La nit va arrodonir-se amb un documental nord-americ¨¤ sobre la revolta al bar Stonewall de Nova York, que es considera el moment fundacional dels moviments gais en un sentit pol¨ªtic.