M¨¦s barb¨¤rie, per favor!

A la hist¨°ria de la literatura hi ha escriptors de primera, n¡¯hi ha de segona i n¡¯hi ha de tercera regional. No sempre va ser aix¨ª. Quan les po¨¨tiques i les ret¨°riques cl¨¤ssiques constitu?en una mena d¡¯a priori censor, poca gent s¡¯atrevia a publicar qualsevol cosa. Avui dia s¡¯hi atreveix tothom, i els catalans no en som cap excepci¨®: aqu¨ª s¡¯escriuen llibres bunyol com a Fran?a, Espanya, It¨¤lia i altres pa?sos. No passa tant a Anglaterra o a Alemanya, justament pel pes que han significat, en aquests pa?sos, autors del calibre de Shakespeare o Goethe. Espanya va tenir el Quijoteper¨° sempre li ha donat l¡¯esquena, per desgr¨¤cia ¡ªValle Incl¨¢n ¨¦s una gran excepci¨®. I Juan Benet, i uns quants m¨¦s, escassos.

Anatole France (1844-1924) ¨¦s un d¡¯aquests autors francesos que no pot ser considerat de primera, per¨° ¨¦s un gran autor de segona. Proust es va inspirar en les seves persona i obra per dibuixar el personatge de Bergotte a la Recherche. Quan era adolescent havia llegit amb del¨ªcia les primeres novel¡¤les de France, encara que, tot just a l¡¯inici de la Recerca, ja deixa anar una frase (en boca d¡¯Albert Bloch) que nom¨¦s ¨¦s el comen?ament d¡¯un deseiximent progressiu de l¡¯obra de France: ¡°Aquells versos tan bonics eren encara m¨¦s bonics pel fet que no significaven absolutament res¡± (cosa sovint pr¨°pia de la po¨¨tica simbolista). ?bviament, aquest no ¨¦s un defecte de l¡¯obra de Proust, per¨°, en realitat, tampoc no ho ¨¦s de l¡¯obra de France: a Els d¨¦us tenen set, quan Gamelin despatxa la pena de mort a un seguit de suposats contrarevolucionaris, hi llegim: ¡°Va llegir el veredicte, amb una tranquil¡¤litat absoluta i escoltat pel p¨²blic en silenci, com si totes aquelles v¨ªctimes de Pradial [el mes revolucionari que anava del 20 de maig al 18 de juny] no tinguessin m¨¦s import¨¤ncia que una colla d¡¯arbres senyalats per a una tala¡±. La met¨¤fora ¨¦s molt bona.

Per¨° Proust es va deseixir de la influ¨¨ncia de France, lentament, fins assolir l¡¯estil que el caracteritza, el qual, en realitat, ¨¦s deutor de l¡¯estil d¡¯Anatole: elegant, ¡°dol?¡± (l¡¯adjectiu que m¨¦s b¨¦ resumeix l¡¯admiraci¨® de Proust pel seu coetani), euf¨°nica i elegant. Les hist¨°ries que narra France no s¨®n res d¡¯extraordinari, per¨° a molta gent li agradaria m¨¦s llegir les seves millors obres (El crim de Sylvestre Bonnard ¡ª¨°ptima per a un bibli¨°fil¡ª, Els d¨¦us tenen set, Tha?s ¡ªorigen de l¡¯¨°pera hom¨°nima de Massenet¡ª, L¡¯illa dels ping¨¹ins) que moltes que s¡¯escriuen avui, especialment a Fran?a, v¨ªctima sense redempci¨®, de moment, del nouveau roman i de l¡¯estructuralisme.

Proust retreu m¨¦s endavant a Bergotte ¡ªsigui del tot, o no, Anatole France¡ª el seu rebuig de les obres de Tolstoi, George Eliot ¡ªaix¨° ¨¦s certament imperdonable¡ª, Ibsen o Dostoievski; per¨° continua lloant l¡¯estil ¡°dol?¡± d¡¯aquest novel¡¤lista, cosa que permet acabar d¡¯entendre quin deute, per poc que fos, va tenir Proust amb l¡¯altre.

Despr¨¦s, a Du c?t¨¦ de Guermantes II, Proust ja es quasi desent¨¦n de Bergotte i arriba a la conclusi¨® que l¡¯univers creat pels artistes ¨¦s moridor i que nom¨¦s s¡¯aguantar¨¤ ¡°fins a la pr¨°xima cat¨¤strofe geol¨°gica, que desencadenar¨¤ un pintor nou o un nou escriptor original¡± ¡ªell mateix, per exemple. Per narrar la mort de Bergotte, que va morir, de fet, dos anys despr¨¦s que Proust, aquest es va inspirar en la seva visita al Jeu de Paume, el maig de 1921, per admirar la famosa Vista de Delft, de Vermeer. Explica que el secret de l¡¯art no es troba solament en l¡¯estil (el de France era bo), sin¨® en la intu?ci¨® o la visi¨® d¡¯una veritat, indispensable per a la creaci¨® art¨ªstica. Aix¨° ¨¦s el que Proust va trobar a faltar en aquell gran novel¡¤lista de segona. En l¡¯¨²ltima de les aparicions de Bergotte-Anatole France a la Recerca, el Narrador ¡ªaquesta veu impersonal, per¨° no tant, que parla a la novel¡¤la de Proust¡ª afirma que Bergotte mor ignorant els secrets de l¡¯art veritable, mentre que ell (Proust, de fet) s¡¯encarar¨¤ a la mort amb el privilegi de la clarivid¨¨ncia.

Potser hem de pensar que Proust, en la figura de Bergotte com en tantes altres de la Recerca, va matar un dels seus pares (el seu de deb¨° ja havia traspassat de mort natural el 1903), com escau a tota criatura amb geni, car¨¤cter i personalitat. I potser hem de creure, tamb¨¦, que Proust va anticipar-se a la tesi de Walter Benjamin quan va escriure, cap al final de la seva vida, que ¡°no hi ha cap document de cultura que no ho sigui al mateix temps de la barb¨¤rie¡±; frase que no t¨¦ res a veure amb la pol¨ªtica: per molt que la literatura sempre neixi de la seva pr¨°pia hist¨°ria, els genials cometen un acte de barb¨¤rie quan presenten el fruit del seu talent, dissipant el dels altres.

Novel¡¤listes catalans: m¨¦s barb¨¤rie, per favor!