L¡¯escultor que va convertir els carrers de Barcelona en un museu

Alguns dels pintors espanyols contemporanis m¨¦s rellevants es van convertir en escultors en un discret taller de Matar¨®. En una nau industrial de la capital del Maresme, Pere Casanovas (Banyoles, 78 anys) fa balan? d¡¯una vida dedicada a fer possible el que semblava irrealitzable. Es va especialitzar a donar forma a idees d¡¯artistes com Antoni T¨¤pies, Pablo Palazuelo, Oteiza, Jaume Plensa i Javier Mariscal. Per¨° sobretot es va especialitzar a materialitzar arriscades escultures urbanes. El seu nom no apareix als pedestals d¡¯honor, per¨° ¨¦s probable que una pe?a d¡¯art que cridi l¡¯atenci¨® del lector mentre passeja per Barcelona, sigui producte de les seves mans.

¡°Crec que va ser el periodista Josep Maria Huertas Claveria qui em va dir que el 80% de les escultures contempor¨¤nies de Barcelona han sortit del meu taller¡±, recorda Casanovas amb un somriure murri. Ell i el seu equip han elaborat un miler de peces d¡¯art. La llista apareix publicada a Pere Casanovas, l¡¯escultor dels altres (Enciclop¨¨dia Catalana), unes mem¨°ries apassionants que serveixen tamb¨¦ com a guia per a un gran museu urb¨¤. A L¡¯escultor dels altres, que va ser l¡¯¨²ltima publicaci¨® del periodista Manuel Cuy¨¤s ¡ªmort el 2020¡ª, s¡¯intercalen lli?ons d¡¯art i viv¨¨ncies de creadors de renom internacional. Tamb¨¦ serveix com a manual per a enginyers, perqu¨¨ no tothom est¨¤ capacitat per fer realitat un prodigi com N¨²vol i cadira, el n¨²vol d¡¯acer inoxidable que T¨¤pies va idear el 1990 per coronar la seu de la seva fundaci¨® a Barcelona.

Aquesta obra de T¨¤pies va provocar intensos debats p¨²blics. Hi va haver un artista, Casanovas no el vol identificar, que va manifestar que no volia treballar ¡°amb la persona que va fer aquella merda¡±. L¡¯escultor Josep Maria Subirachs, amb qui Casanovas va treballar estretament, ¡°va dictaminar que els coloms hi anirien a fer el niu per morir-hi¡±. Avui N¨²vol i cadira ¨¦s una icona de Barcelona. ¡°Algunes obres envelleixen b¨¦ i altres es buiden de contingut po¨¨tic¡±, reflexiona l¡¯home que la va dur a terme, ¡°i N¨²vol i cadira ¨¦s de les que han envellit b¨¦¡±.

T¨¤pies ha estat possiblement l¡¯artista que ha tingut m¨¦s ascendent est¨¨tic i conceptual en Casanovas. Aquest explica que en la seva joventut, quan es va plantejar fer carrera com a pintor, se¡¯n va adonar que no s¡¯hi guanyaria la vida, i que el que creava s¡¯assemblava massa a l¡¯obra de T¨¤pies, tamb¨¦ a la de Josep Guinovart. Va ser en aquest moment, a principis de la d¨¨cada

dels setanta, que Casanovas va tenir una revelaci¨®. Aquest instant d¡¯il¡¤luminaci¨® el va provocar el Sideroploide, la instal¡¤laci¨® art¨ªstica que Salvador Aul¨¨stia va muntar el 1963 en un dic del Port de Barcelona. L¡¯enc¨¤rrec tenia una doble funci¨®: donar la benvinguda als mariners i garantir els llocs de treball d¡¯una caldereria del port que estava en risc de tancar. Per construir l¡¯escultura, de 17 metres d¡¯alt i 61 de llarg, es van fer servir 100 tones de ferro de components per desballestar. ¡°El Sideroploide tenia una modernitat que va ser com sortir d¡¯un pou i respirar aire¡±, assegura Casanovas. Va arribar a obsessionar-se amb l¡¯obra fins al punt, diu, que cada setmana embarcava a Las Golondrinas, els vaixells de passeig del Port, per contemplar l¡¯escultura des de l¡¯aigua. ¡°Me¡¯n vaig adonar que per fer aquesta escultura s¡¯havia de rec¨®rrer un cam¨ª molt important. Vaig veure que era necess¨¤ria una infraestructura perqu¨¨ els artistes poguessin fer grans peces i amb materials que no dominaven¡±.

Casanovas no va anar a la universitat. La seva universitat, afirma amb orgull, van ser els tallers d¡¯oficis i artesans que proliferaven al barri de Gr¨¤cia i on, de jove, passava hores: tallers de vidre, de motlles de guix, ferrers, ebenistes i dauradors a la cisa. A poc a poc va anar guanyant-se un prestigi gr¨¤cies al boca-orella i la fidelitat dels artistes que el contractaven. Va arribar a tenir una plantilla de 17 treballadors. ¡°Avui som dos i mig¡±, comenta ir¨°nic i amb un punt de nost¨¤lgia, ¡°i de vegades en sobren dos perqu¨¨ no hi ha prou feina¡±. La crisi econ¨°mica que va arrencar el 2008 i la pand¨¨mia del coronavirus han posat fi a una ¨¨poca de creixement econ¨°mic, tamb¨¦ per al taller de Casanovas. ¡°Van ser unes d¨¨cades de reconstrucci¨®, de modernitzar un pa¨ªs despr¨¦s d¡¯un passat gris i miserable, el de la dictadura, i l¡¯escultura p¨²blica era un trampol¨ª per fer-ho¡±, assegura aquest mestre d¡¯escultors.

Casanovas dubta que en el futur es pugui repetir una euf¨°ria com la que Barcelona va viure el 1985, quan va ser proclamada seu dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992. Va ser en aquest moment que la capital catalana, liderada per l¡¯alcalde Pasqual Maragall, va obrir els carrers i parcs per transformar-se en un museu urb¨¤. De l¡¯Olimp¨ªada Cultural que va precedir els Jocs han quedat s¨ªmbols de la ciutat, com ho ¨¦s una de les figures m¨¦s instagramejades de Barcelona, l¡¯Estel ferit, de Rebecca Horn. S¨®n uns cubs superposats que representen el desaparegut front del mar preol¨ªmpic, com el de les barraques insalubres en qu¨¨, evoca Casanovas, ¡°es menjava molt b¨¦ per¨° quan sorties havies d¡¯anar amb compte perqu¨¨ hi havia unes rates enormes¡±.

El desmantellament d¡¯aquests popular menjadors arran de mar va generar un agre debat a Barcelona. L¡¯Estel ferit de Horn servia precisament de contrapunt a les ve?nes torres bessones de l¡¯edifici Mapfre i l¡¯Hotel Arts, estendards de la modernitat ol¨ªmpica. Els barcelonins redescobririen el front mar¨ªtim acompanyats de moltes escultures que van sortir del taller de Casanovas. Algunes s¨®n un exemple de la manca de sentit com¨² que pot enriquir la creativitat d¡¯un artista. La pe?a de Horn va ser instal¡¤lada amb uns arcs de llum que no van trigar gaire a espatllar-se per la salinitat del mar. No nom¨¦s aix¨°: l¡¯Estel ferit guardava a l¡¯interior un equip de so que reprodu?a m¨²sica i que en uns pocs mesos va ser robat. La m¨²sica va deixar de sonar.

Restaurar art urb¨¤ continua sent una de les principals tasques del taller de Pere Casanovas. L¡¯¨²nic moment de l¡¯entrevista en qu¨¨ al?a la veu ¨¦s per criticar l¡¯estat de conservaci¨® de l¡¯art urb¨¤ a Barcelona. ¡°El manteniment a la ciutat ¨¦s molt deficient. Se li dedica una quantitat de diners tan rid¨ªcula que no dona per res¡±, diu Casanovas: ¡°Els jardiners arreglen els parcs p¨²blics potser tres cops l¡¯any. Amb una escultura hauria de fer-se el mateix. El material ¨¦s viu, i hi ha factors externs, el reg de l¡¯aigua o la m¨¤ humana, que el degraden¡±.

Rec¨®rrer Barcelona seguint les obres que porten el segell de Casanovas ¨¦s una bona mostra del maltractament de l¡¯art urb¨¤: les pintades han estat habituals a La Ola, l¡¯escultura d¡¯Oteixa situada a l¡¯exterior del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Alto Rhapsody, d¡¯Anthony Caro, i Lauda V, de Palazuelo, estan en un parterre del parc de l¡¯Espanya Industrial, sense plaques que les identifiquin i marcades pel pixum de mascotes i persones. Un cas paradigm¨¤tic de deixadesa, apunta Casanovas, ¨¦s l¡¯estat de l¡¯obra de T¨¤pies dedicada a Pablo Picasso al passeig hom¨°nim que hi ha a Barcelona. Es tracta d¡¯un cub de vidre instal¡¤lat en una font d¡¯aigua; guarda a l¡¯interior un reguitzell desordenat de teles, mobles i bigues de ferro. El ferro representa el passat industrial de la ciutat i els altres objectes simbolitzen la rebel¡¤li¨® de l¡¯art contra el conformisme social. Casanovas va haver de refer l¡¯homenatge a Picasso perqu¨¨ va ser materialitzat per un arquitecte, fa 40 anys, que no va comptar amb qu¨¨ els objectes de l¡¯interior es podririen per l¡¯efecte de la humitat. El que no es va solucionar, malgrat la seva insist¨¨ncia, ¨¦s que la cal? continua cobrint el cub, fent impossible recon¨¨ixer qu¨¨ hi ha a l¡¯interior. Sembla que ning¨² es preocupa d¡¯una cosa tan b¨¤sica, diu, com descalcificar-lo.

La darrera gran obra que Casanovas ha hagut de restaurar, el juny passat, va ser precisament la que el 1992 va ser l¡¯enc¨¤rrec m¨¦s dif¨ªcil de la seva carrera. Es tracta del David i Goliat d¡¯Antoni Llena, un gegant de 18 metres d¡¯al?ada format per tres bigues que subjecten una plataforma de 164 metres quadrats i 9 tones de pes. L¡¯escultura va ser concebuda per resistir vents de fins a 120 quil¨°metres per hora, el registre m¨¤xim amb qu¨¨, segons Casanovas, treballaven habitualment els enginyers i l¡¯arquitecte per a projectes en aquest sector de la costa mediterr¨¤nia. Per¨° el gener del 2020 va tenir lloc el temporal ¡®Gloria¡¯, amb r¨¤fegues de gaireb¨¦ 140 quil¨°metres per hora que van fer caure el monument. ¡°Sempre vaig pensar que tard o d¡¯hora cauria¡±, admet l¡¯home que va aixecar aquest col¨®s.

Al llibre L¡¯escultor dels altres reconeix que l¡¯Ajuntament va permetre instal¡¤lar el David i Goliat el 1993 sense les pertinents autoritzacions de responsabilitat civil. Eren altres temps i avui seria impossible que aix¨° pass¨¦s, concedeix Casanovas, i avisa que avui tamb¨¦ bufen altres vents, per¨° pel canvi clim¨¤tic: ¡°Quan jo era petit, ning¨² parlava de tornados o ciclons. Ara no s¨®n infreq¨¹ents. Qualsevol enginyer o arquitecte, si treballava al litoral amb vents m¨¤xims de 120 km/h, ara ho haur¨¤ de fer amb l¨ªmits de 150 km/h¡±.

Com m¨¦s complicat ¨¦s el repte que li planteja l¡¯artista, m¨¦s motivaci¨® t¨¦ Casanovas. ¡°Els escultors saben massa de materials. Per aix¨° han estat les propostes dels pintors les m¨¦s arriscades, i si est¨¤s una mica boig, en gaudeixes¡±. Casanovas i la seva dona, Rosa, morta el 2009, van conrear amistats a base de treballar durant anys, colze a colze, amb els seus clients. El seu fill, Llibert Casanovas, dedica des de fa una d¨¨cada els coneixements que va aprendre del pare a un d¡¯aquests grans noms amb qui la fam¨ªlia ha col¡¤laborat estretament, Jaume Plensa.

El taller de Casanovas ha estat testimoni de moltes situacions especials per als seus artistes. Una d¡¯aquestes ocasions la van protagonitzar Perejaume i Javier Mariscal. Tots dos van consolidar la seva traject¨°ria com escultors amb Casanovas. Per¨° a Perejaume no li queia b¨¦ Mariscal, no el volia veure ni en pintura. La ra¨®, explica Casanovas, van ser unes pol¨¨miques declaracions del creador del Cobi, la mascota ol¨ªmpica de Barcelona¡¯92, que va recollir el 1988 el diari Las Provincias i en qu¨¨ carregava sense miraments contra el nacionalisme catal¨¤. La campanya contra Mariscal des de la Generalitat va ser dur¨ªssima, amb el president Jordi Pujol al capdavant. Mariscal va publicar un article per demanar perd¨®, per¨° per a Perejaume, ferit en el seu orgull patri¨°tic, no n¡¯hi havia prou.

Una de les normes sagrades de Casanovas ¨¦s que els artistes no coincideixin al seu taller mentre treballen, per confidencialitat i perqu¨¨ estiguin tranquils. ¡°Per¨° Mariscal tenia un problema, es presentava quan li donava la gana. I un dia es va colar al taller quan havia de venir Perejaume¡±, diu Casanovas, amics de tots dos. Perejaume va arribar amb la seva filla, Maria, i Casanovas se¡¯ls va emportar al seu despatx mentre Mariscal feinejava a la nau principal. Mentre els grans parlaven de les seves coses, la filla de Perejaume, avorrida, es va escapar cap a la zona on era Mariscal i al cap d¡¯una estona va tornar emocionada perqu¨¨ havia conegut ¡°el papa del Cobi¡±. Tot seguit, la nena va tornar on era Mariscal. Casanovas i Perejaume, aquest potser amb la mosca al nas, es van dirigir a la zona dels operaris. Es van trobar Mariscal estirat a terra amb una m¨¤scara de soldador, amb estris del taller a les mans escenificant un conte per a la Maria, que estava embadalida. Mariscal es va guanyar, sense saber-ho, Perejaume i al final van acabar parlant durant una hora i mitja. ¡°Realment, Mariscal ¨¦s especial¡±, assegura Casanovas. Per¨° ni tan sols Mariscal ¨¦s tan especial com el personatge m¨¦s singular que va creuar per la vida de Casanovas: el senyor Forriols.

Forriols era el propietari de Critesa, un dels fabricants de metracrilat m¨¦s importants d¡¯Espanya. Era un home de molt baixa estatura, p¨¤l¡¤lid i feble de constituci¨®. La seva empresa prove?a el metacrilat que el taller de Casanovas utilitzava. Va ser Forriols qui va desxifrar a Casanovas el secret de l¡¯art en una vetllada inoblidable a final dels setanta: ¡°El senyor Forriols em va convidar a assistir un dissabte a la tarda a la seva finca d¡¯Argentona. Volia anunciar una cosa molt important als amics i coneguts. Ens van servir un aperitiu i despr¨¦s, solemnement, l¡¯amfitri¨® ens va revelar que des de feia un temps es comunicava amb una civilitzaci¨® extraterrestre. Forriols ens va explicar que els alien¨ªgenes afirmaven entendre-ho tot del nostre m¨®n, excepte una cosa, l¡¯art¡±. Parlava seriosament el senyor Forriols? O era una performance? Parlava seriosament, respon Casanovas, i afegeix que potser era veritat, esgrimint dos arguments: el primer ¨¦s que el proc¨¦s art¨ªstic t¨¦ alguna cosa d¡¯inexplicable i el segon, no menys important, ¨¦s que ell sempre va creure que l¡¯extraterrestre era el senyor Forriols.