Una filigrana temporal

Amb l¡¯excusa del Festival 42 de G¨¨neres Fant¨¤stics, Adrian Tchaikovsky (Woodhall Spa, Anglaterra, 1972) va visitar Barcelona. Es va poder descobrir un personatge imponent que seu inclinat com un rei en audi¨¨ncia, un rei germ¨¤nic si hi posem imaginaci¨®... Tamb¨¦ va semblar que cultiva unes celles desbordants que indiquen l¡¯excentricitat dels seus llibres (en literatura, l¡¯excentricitat sempre ¨¦s un valor).

Essent autor de m¨¦s de cinquanta novel¡¤les, nom¨¦s Spider-light i Children of Time han estat tradu?des al castell¨¤. Aquesta darrera, amb el t¨ªtol d¡¯Herederos del tiempo, ¨¦s la novel¡¤la que va obtenir el prestigi¨®s premi del g¨¨nere Arthur C. Clarke i, tractant el tema de la disc¨°rdia entre civilitzacions, imagina la possibilitat d¡¯un proc¨¦s evolutiu que, en comptes de premiar els primats, impulsa el desenvolupament intel¡¤ligent dels ar¨¤cnids: a Tchaikovsky l¡¯apassionen les bestioles i ¨¦s lector habitual d¡¯assajos sobre biologia.

En catal¨¤ podem llegir dues de les seves novel¡¤les curtes, un format que Tchaikovsky satisf¨¤ anualment, fidel al descans que li reporten les obres de format curt just despr¨¦s de tancar un projecte llarg i esgotador, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ la novel¡¤la gaudeix d¡¯una atenci¨® en augment entre els lectors angl¨°fons.

L¡¯editorial Chronos ha inaugurat la biblioteca Tchaikovsky amb Trescafocs (que Firewalkers s¡¯hagi transformat en Trescafocs ja ¨¦s un senyal de bona traducci¨®, en aquest cas a c¨¤rrec d¡¯Edgar Cotes). Aquesta novel¡¤leta transcorre en un futur del tot factible, resultat de la cadena de cat¨¤strofes que ha disparat el canvi clim¨¤tic: hi ha elits i condemnats de la terra (de la sequera), cactus transg¨¨nics i prote?na barata (insectes, ¨¦s clar). ?s una aventureta amb una visi¨® molt clara del que ens espera, aviat... Es resol amb un deus ex machina que no indigna el lector perqu¨¨ l¡¯encara a un dilema ¨¨tic sobre el progr¨¦s de la majoria i els mitjans dr¨¤stics.

Es nota que Un dia tot aix¨° ser¨¤ teu (tradu?da per l¡¯Octavi Gil Pujol), el llibre que ens ocupa, ha estat un projecte m¨¦s l¨²dic per al seu autor; tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s divertida per als lectors. La protagonitza un fill de puta amb totes les lletres que ha saltat a la m¨¤quina del temps i ha escapat cap al futur m¨¦s remot, lluny dels desperfectes que la Humanitat ha acumulat al llarg de la Hist¨°ria. S¡¯encarrega d¡¯eliminar (la fi dels temps justifica els mitjans) qualsevol altre cronoviatger que pugui torbar el seu exili somiat. No vol compartir.

Per la via humor¨ªstica, la novel¡¤la de Tchaikovsky s¡¯enreda c¨°modament amb dues subtradicions del g¨¨nere fant¨¤stic. ?bviament, la primera ¨¦s la del viatge en el temps, que tendim a concebre com una ¨¤rea sobrexplotada, per¨° es veu (Tchaikovsky ho veu clar) que encara dona for?a de si. La segona tradici¨®, la de l¡¯¨²ltim home sobre la terra, que compta amb referents com la desoladora novel¡¤la de Mary Shelley The Last Man (1826) o Soc llegenda de Richard Matheson, que, en catal¨¤, tot just fa ben poc que ha publicat Laertes.

El problema, sempre el problema, ve quan aquest misantrop feli?ment solitari ¨¦s visitat per uns ¨¦ssers immaculats (semblen sortits de la utopia art d¨¦co de William Gibson a The Gernsback Continuum). Descobreix que no viu a la fi dels temps: la plaga dels humans seguir¨¤ embrutant el futur del pobre planeta si no li posa remei...

La combinaci¨® de filigranes temporals i com¨¨dia negra ¨¦s infal¡¤lible. El narrador pot despenjar-se amb un ¡°Ah, el temps lineal... Que retro!¡± i explicar-nos de qu¨¨ ets capa? quan la hist¨°ria sencera ¨¦s ¡°un bufet lliure¡± per a tu sol.