Ovnis

A la pel¡¤l¨ªcula de Chema Garc¨ªa Ibarra Esp¨ªritu Sagrado, una mare d¡¯una filla desapareguda recorda el cas Madeleine i diu que ella no es pot passar tot el dia als mitjans de comunicaci¨® buscant la seva filla perqu¨¨ ha de treballar. La pel¡¤l¨ªcula alterna cops de la quotidianitat m¨¦s inapel¡¤lable amb un viatge en paral¡¤lel d¡¯un grup de persones de l¡¯associaci¨® ufol¨°gica OVNI-Llevant que semblen haver-ho perdut tot, o moltes coses, excepte la fe en els plats voladors. El m¨®n paranormal es va revelant, aix¨ª, com una mena de resposta a les esquerdes de l¡¯¨¤nima. Com quan, al mig del carrer, una broca a terra fa que intu?m el que hi ha a sota. I per accident traiem el cap un moment all¨¤ baix, i tot ¨¦s fosc al subsol, i passem de llarg quasi sempre.

Assistir un moment a les coses de la vida per dintre, al seu esquelet, no sempre ¨¦s una visita agradable. Tot el film ¨¦s, de fet, un bell artefacte en qu¨¨ els actors que coprotagonitzen la pel¡¤l¨ªcula ¡ªve?ns d¡¯Elx del cineasta¡ª es permeten el titubeig, la repetici¨®, la incoher¨¨ncia. La fe, desplegada en totes les seves formes, de vegades perverses i de vegades inn¨°cues, com a mecanisme de superviv¨¨ncia. L¡¯associaci¨® es reuneix peri¨°dicament dins d¡¯una immobili¨¤ria en horari no comercial.

L¡¯amor ¨¦s, en veritat, l¡¯acte de fe no estrictament religi¨®s m¨¦s expandit i m¨¦s barat. Ho sintetitza b¨¦ el sacerdot de la s¨¨rie Fleabag, per exemple, quan diu, al final de la segona temporada: ¡°Quan trobes alg¨² que estimes, sents esperan?a¡±. El treball ¨¦s un altre tipus de fe, els hor¨°scops, les criptomonedes, els diners, el negacionisme, els fills, els jocs, les hipoteques, els amants, els rituals, el m¨¦s enll¨¤. Per¨° ¨¦s interessant pensar-ho no exclusivament com una resposta a les preguntes essencials de la vida, o la urg¨¨ncia de creure que les coses tenen un sentit. La fe ¨¦s tamb¨¦ un dispositiu disruptor contra l¡¯avorriment mortal i el tedi assegurat. Volem creure no nom¨¦s per superviv¨¨ncia, tamb¨¦ per entretenir-nos. Potser ¨¦s el mateix. Ens enamorem per avorriment, i creiem en extraterrestres pel mateix. M¡¯interessa, en aquesta l¨ªnia, la idea que deixa anar Gabriela Wiener a Huaco retrato: ¡°I desitgem en secret que passi alguna cosa que trenqui aquesta calma, el que sigui, un tro, el plor exagerat d¡¯un nen, la nit¡±. O la forma en qu¨¨ Vivian Gornick parla de desestabilitzar-nos: ¡°I si l¡¯impuls d¡¯aconseguir una intimitat est¨¤ permanentment amena?at per un altre impuls igual, si no major, d¡¯aconseguir la desestabilitzaci¨®, llavors, qu¨¨?¡±.?La necessitat de creure en alguna cosa com un instint desesperat d¡¯agitaci¨®, la preservaci¨® de la perplexitat i la sorpresa enmig de vides sovint fosques, sovint trist¨ªssimes.