La met¨¤fora Demb¨¦l¨¦

Anar de pressa i corrent sovint no porta enlloc. ?s el que li passat darrerament al Bar?a, tant al club com a l¡¯equip, en un moment en qu¨¨ l¡¯un no pot sostenir l¡¯altre com abans sin¨® que tots dos s¨®n v¨ªctimes d¡¯un mateix mal, del qual tothom va ser conscient el dia que es va obrir la porta a Messi.

L¡¯equip es mostra massa impacient al camp, individualment i tamb¨¦ de manera col¡¤lectiva, defecte que es va evidenciar a Granada. Gavi, per exemple, va ser expulsat perqu¨¨ juga massa revolucionat, vol arribar a tot arreu abans d¡¯hora, quan fins i tot ja ¨¦s internacional amb Luis Enrique.

Feia temps que els blaugrana no feien tantes faltes i que no remataven a porteria tan sovint i malament. Els partits se¡¯ls fan massa llargs perqu¨¨ els volen acabar massa aviat. Fins i tot l¡¯entrenador no sembla controlar prou b¨¦ els canvis, i no s¡¯acaba d¡¯entendre que jugui amb foc i s¡¯arrisqui a una alineaci¨® indeguda.

Una situaci¨® ben estranya si es t¨¦ en compte que ning¨² dominava millor els temps que Xavi quan era jugador del Bar?a. La seva pausa era decisiva per controlar i governar els partits, conscient com era que el que havia de c¨®rrer era la pilota i no pas els futbolistes.

El Barcelona no va pair b¨¦ l¡¯enfrontament a Los C¨¢rmenes i es va deixar dos punts a darrera hora despr¨¦s d¡¯una actuaci¨® preocupant, segurament la pitjor des de l¡¯arribada de Xavi a la banqueta. La regressi¨® futbol¨ªstica ha generat la frisan?a de l¡¯afici¨® i de la cr¨ªtica, que vol veure l¡¯equip classificat a la zona Champions.

Els metges van de b¨°lit per recuperar els lesionats i que Ansu Fati torni a ser Ansu Fati, mentre els executius anaven de corcoll per aprimar la massa salarial i poder inscriure Ferran Torres. I des de la directiva es fa veure que tot va sobre rodes: ¡°Hem tornat, que es preparin¡±, va anunciar el president Laporta.

El club s¡¯ha de fer valer, aparentar fins i tot el que no ¨¦s sin¨® el que ser¨¤ o pot ser, perqu¨¨ ha de renegociar contractes de patrocini, comen?ar les obres de l¡¯Espai Bar?a i fer caixa per anar pagant part d¡¯un deute estimat de 1.300 milions. Ara b¨¦: no es poden vendre garses per perdius despr¨¦s del que va passar amb Messi.

No estem tampoc al 2003, quan hi havia recursos per fitxar Ronaldinho despr¨¦s de l¡¯esquer de Beckham, i la pancarta del Bernab¨¦u va anar b¨¦ per fer salivar l¡¯afici¨® i animar els socis abans de les eleccions del 2021. Ara, en canvi, s¡¯ha d¡¯anar amb compte amb les promeses perqu¨¨ el marge de maniobra ¨¦s molt esc¨¤s.

Fer volar coloms ¨¦s perill¨®s quan no es pot estirar m¨¦s el bra? que la m¨¤niga. No hi ha res pitjor que les falses promeses, perqu¨¨ generen grans frustracions. ?s clar que s¡¯ha de fomentar l¡¯autoestima, per¨° tamb¨¦ s¡¯ha de vigilar amb les expectatives, delimitar els objectius i assignar responsabilitats.

El Bar?a s¡¯ha de tornar a guanyar la credibilitat, ser un club i un equip fiables, cosa que demana feinejar amb temps i tra?a i no pas esperant un cop de sort; menys grandiloq¨¹¨¨ncia i m¨¦s realisme i humilitat: millor parlar d¡¯aspirar a quedar entre els quatre primers que de guanyar la Lliga. Ning¨² juga per perdre.

Potser el Bar?a podr¨¤ fitxar Haaland a l¡¯estiu, per¨° a l¡¯hivern ha hagut d¡¯aprofitar Luuk de Jong, ridiculitzat al Camp Nou i golejador a Mallorca i Granada. El fil ¨¦s molt prim entre la vict¨°ria i la derrota; la majoria de partits s¡¯han decidit per un gol, marcador que explica que el Bar?a camina sobre un trapezi sense xarxa.

La millor met¨¤fora de tot plegat ¨¦s Demb¨¦l¨¦. No saps mai qu¨¨ far¨¤ perqu¨¨ ¨¦s capa? d¡¯enganyar-se a si mateix, no s¡¯atura a pensar sin¨® que fa el que li surt, capa? de fer tanta por al rival com al seu propi equip, irregular de mena. I el Bar?a necessita estabilitat per recuperar el respecte, l¡¯autoritat i la jerarquia.

A poc a poc i bona lletra.