El gran ¡®trip¡¯ de Pau Riba

Si el Pau Riba de 21 anys hagu¨¦s sabut una mica m¨¦s d¡¯angl¨¨s, la seva vida potser no hauria canviat l¡¯estiu de 1969. Acabava d¡¯enregistrar el primer Dioptria amb Om. Jordi Sabat¨¦s, el pianista del grup, mort el proppassat dia 11, era el m¨²sic amb qui Riba havia comen?at a treballar en els arranjaments abans d¡¯entrar a l¡¯estudi. Despr¨¦s s¡¯hi afegirien els altres dos integrants d¡¯Om: el guitarrista Toti Soler i el flautista Rom¨¤ Escalas.

Feta la feina, intens¨ªssima, Riba i la seva dona Merc¨¨ Pastor van marxar a Formentera amb un objectiu: prendre¡¯s un ¨¤cid. S¡¯hi van estar uns 15 dies. El primer impacte va ser contemplar una muni¨® de gent nua estesa a la platja del Migjorn. Van preguntar qui era el camell i els van adre?ar a un hippie nord-americ¨¤. Li va donar una dosi doble de LSD, per¨° Riba no va entendre que l¡¯havia de partir perqu¨¨ si no l¡¯efecte seria massa fort. Se la va prendre sencera. Ella una altra. Asseguts en un penya-segat, les onades es fan crancs. La vida els canvia.

Les autoritats van tallar en sec la disbauxa. Es requisava la documentaci¨® i nom¨¦s podia recuperar-se si s¡¯ensenyava el bitllet de sortida de l¡¯illa. Quan arriben a Barcelona, se n¡¯adonen. El m¨®n experiencial que havien descobert els impossibilitava viure com ho havien fet a la ciutat.

?s un trencament que va tenir concrecions en la seva quotidianitat i en la m¨²sica. Deixen el pis on s¡¯estaven rellogats i funden una comuna en una torreta a tocar d¡¯avinguda Tibidabo. Participa en un experiment que no s¡¯ent¨¦n al marge del seu acc¨¦s a l¡¯univers lis¨¨rgic: Miniatura. S¨®n quatre can?ons cantades per quatre solistes diferents. Dos d¡¯ells Riba els havia conegut en un altre projecte col¡¤lectiu: el Grup de Folk. Eren Albert Batiste i Jaume Sisa. La can?¨® que donava t¨ªtol al disc era d¡¯un personatge amb puntual per¨° gran influ¨¨ncia en l¡¯escena musical barcelonina: Jos¨¦ Manuel Brabo Castells, Cachas.

Com explica l¡¯estudi¨®s Javier Padilla a A finales de enero, Cachas era fill d¡¯una fam¨ªlia rica, estudiant d¡¯arquitectura i germ¨¤ d¡¯una dirigent de l¡¯oposici¨® comunista. A Madrid havia estat parella de Dolores Gonz¨¢lez ¡ªque just despr¨¦s s¡¯ennoviaria amb Enrique Ruano, a qui la policia va assassinar el 20 de gener¡ª. Tocava la guitarra i l¡¯harm¨°nica, li agradava improvisar i va formar part del grup Tijuanas Inconformistas, els integrants del qual reconeixien que no sabien tocar. Tamb¨¦ va participar en La Canci¨®n del Pueblo. Despr¨¦s va apar¨¨ixer per Barcelona. Estava conven?ut que la t¨¨cnica musical era irrellevant, era millor que el so domin¨¦s la can?¨® perqu¨¨ et port¨¦s a una mena de veritat essencial. ?s la sensaci¨® de desconcert t¨¤ntric que ressona a la seva can?¨®. Tenia una textura orientalitzant transmesa per la flauta, la c¨ªtara, la mandolina i la seva cantarella gutural. Sembla la banda sonora d¡¯una experi¨¨ncia de relaxaci¨® al¡¤lucin¨°gena. S¨®n camins que vol explorar el Riba que havia tornat de Formentera.

El sistema cultural catal¨¤ mitificava els referents i es refor?ava amb transgressors: Riba, Terenci Moix...

D¡¯aquesta experi¨¨ncia, de fet, en parla la seva can?¨®: El mat¨ª just a trenc d¡¯alba. Abans de marxar a Formentera ja tenia m¨²sica i lletra. ¡°A les quatre de la tarda / quan el sol se¡¯n va cap a la posta / i ha passat el vell cami¨® que rega i ha regat¡±. Ara Riba li canvia la lletra per explicar la visi¨® del ¡°nocturn viatge¡± de Formentera. La seva veu l¡¯acompanya primer el fraseig de la guitarra de Toti Soler. Despr¨¦s s¡¯intensifica l¡¯emoci¨® quan entra la segona veu. La tornada, disruptiva, descriu la sensaci¨® en la qual queda el cos quan passa l¡¯efecte de l¡¯LSD. El m¨¦s impactant ve despr¨¦s. Incorpora el so de les onades i Riba xiuxiueja, descriu la natura redescoberta gr¨¤cies a l¡¯¨¤cid. ?s una joia. ?s un imaginari que l¡¯allunya del seu m¨®n de partida.

II

Dos anys enrere. La Nova Can?¨® ¨¦s un moviment consolidat. Artistes, concerts, discogr¨¤fiques, p¨²blic. Raimon ho ha petat a l¡¯Olympia, Joan Manuel Serrat recrea la geografia moral i sentimental de la menestralia de postguerra amb una sensibilitat que commou. Com un Joan Salvat-Papasseit beat, Pau Riba irromp com Bob Dylan ho va fer al Village. De fet Riba adapta Girl of the North country i escolta una vegada i una altra els primers discos d¡¯un Dylan que li sembla un visionari. El sistema cultural catal¨¤, malgrat la fragilitat de les seves estructures, pot mitificar els seus referents ¡ªja s¡¯ha concedit el primer Premi d¡¯Honor; el primer que el rep ¨¦s Jordi Rubi¨®¡ª i, a la vegada, es refor?a integrant els transgressors. En la literatura val per a Terenci Moix, que arrasa amb el seu personatge i les seves narracions. En m¨²sica val per a Riba.

?s clar que l¡¯ajuda ser una pota negra: ¨¦s net de Carles Riba, el model d¡¯escriptor de la resist¨¨ncia mort l¡¯estiu de 1959. Aix¨ª s¡¯explica que Salvador Espriu revisi els seus manuscrits o que Raimon escrigui el pr¨°leg del seu primer llibre. Com a cantant s¡¯estrena amb un senzill on hi ha Taxista, la can?¨® que dedica a Merc¨¨ Pastor, i El mat¨ª de Sant Esteve, primera demostraci¨® del seu coneixement de les tradicions i la voluntat d¡¯actualitzar-les. Podr¨ªem ser al festival de Newport, per¨° ¨¦s Barcelona. El 20 d¡¯octubre de 1967, Maria Aur¨¨lia Capmany ¡ªprofessora seva a la bombolla catalanista de l¡¯escola Isabel de Villena¡ª el presenta a La Cova del Drac. Entre el p¨²blic hi ha Joan de Sagarra. A la cr¨°nica, no dubta: ¡°Es todo un poeta¡±.

L¡¯any seg¨¹ent publica Poemes i can?ons i canta al Romea amb Pi de la Serra, Arza Arnaik i Raimon. Al programa de m¨¤, lletres seves. La majoria, escrites sortint de l¡¯adolesc¨¨ncia, el mostraven com un pioner na?f de la contracultura. Ataca la c¨¨l¡¤lula b¨¤sica de la civilitzaci¨®, la fam¨ªlia, i espec¨ªficament qui creu que encarna i transmet els pitjors dels seus valors, la dona sotmesa, la mare. ?s aix¨ª, corcant els fonaments, com Riba destrueix la cultura entesa com la superestructura de la qual se serveix el capitalisme per tenallar el desenvolupament individual.

Aquell 1968 publica el senzill amb una primera versi¨® de Noia de porcellana i dos discos de can?¨® tradicional modernitzada amb Jordi Pujol. ?s un projecte que enlla?a amb la mateixa revoluci¨® moral: la rehabilitaci¨® del can?oner tradicional permetr¨¤ que els joves es relliguin d¡¯una manera pura a la col¡¤lectivitat de la qual formen part. Les cobertes les dissenya Riba mateix i a la discogr¨¤fica Conc¨¨ntric el contracten de portadista, on posa en pr¨¤ctica el que havia apr¨¨s de disseny publicitari a l¡¯Escola Massana. Al primer disc de Pau i Jordi surten l¡¯un al costat de l¡¯altre, amb la imatge retocada amb recursos warholians. Abans de l¡¯¨¤cid queda clar que Riba experimenta amb codis de la psicod¨¨lia. Per¨° la predisposici¨® per a la psicod¨¨lia encara no va quallar musicalment al Dioptria I.

El concert al Poliorama de ¡®Jo, la donya i el gripau¡¯ no va ser reeixit. El disc, el 1972, ja no es va entendre...

La millor cr¨°nica de la gravaci¨® del Sgt. Peppers catal¨¤ la va escriure ?lex Milian a El Temps. La clau de volta ¨¦s la maduraci¨® d¡¯unes can?ons magn¨ªfiques a trav¨¦s del tractament majestu¨®s que en va fer el grup Om. S¡¯havien estrenat pocs mesos abans, acompanyant la gran veu melosa de Maria del Mar Bonet. En aquella adaptaci¨® de Jo em donaria a qui em volgu¨¦s, entre orgues i flautes, ja s¡¯intueix la conflu¨¨ncia entre free jazz i m¨²sica antiga. ?s un preciosisme sonor al qual es poden atrevir perqu¨¨ la seva qualitat com a instrumentistes ¨¦s excel¡¤lent. Hi ha una pila d¡¯exemples. Les flautes renaixentistes a Noia de porcellana. El final d¡¯Helena, desenganya¡¯t, quan als cops del hit-hat de la bateria s¡¯hi suma el piano i despr¨¦s el cor. O al final de l¡¯¨²ltima can?¨®, Vost¨¨ (Tu, tu mateixa), quan conviuen les escales que toca Sabat¨¦s amb el so met¨¤l¡¤lic de l¡¯el¨¨ctrica de Soler. Tot al servei d¡¯aquell dard disparat al cor moral de la cultura cat¨°lica encarnada per la dona sotmesa al patriarcat: ¡°No s¨¦ si te n¡¯has adonat, t¡¯estic dient prostituta¡±.?

III

Quan l¡¯estiu de 1969 van acabar la feina, van convenir que seguirien amb la segona part del disc quan Riba torn¨¦s de Formentera. Per¨° el Riba que va tornar era un altre. Vol portar tan enll¨¤ com sigui possible la ruptura amb el seu m¨®n originari. Tamb¨¦ musicalment. La via que predica Cachas li sembla millor que Om, ent¨¦n que li permet anar cap al nou m¨®n que ha descobert i on vol viure. ?s una revoluci¨® interna que no es podria escoltar al Dioptria I, comercialitzat el Nadal de 1969, per¨° al disc ja en queda const¨¤ncia.

El text d¡¯acompanyament que va escriure, dictat per l¡¯estil i la moral de la literatura beat, era terrorisme contra els valors establerts. Contra la fam¨ªlia. Contra la seva, per comen?ar. Si la coberta reprodu?a una pintura del Renaixement, amb un nad¨® al mig d¡¯un camp, la contracoberta el profanava: una mena de follets entaforaven al beb¨¨ una esp¨¨cie de placenta dins de la qual hi havia tot de persones i bestioles desassossegants. A m¨¦s, al paisatge que envoltava la criatura hi havia sobreimpresos una s¨¨rie de grups que contemplaven l¡¯espectacle desagradable amb un somriure foll a la cara. El disc va ser un ¨¨xit i durant la primera meitat de 1970 Riba va ser reconegut com un referent fonamental de la cultura catalana.

Per¨° no fa concerts amb Om. El 18 de gener de 1970 es va organitzar un festival on hi hauria dues actuacions: Pau i Jordi i M¨²sica Dispersa, el grup liderat per Cachas i que sorgia de Miniatura. Feien experimentaci¨® psicod¨¨lica, com queda clar al disc que graven. ?s una translaci¨® musical de l¡¯al¡¤lucinosi. Per aquells dies, l¡¯escriptor i periodista Baltasar Porcel ¡ªanarquista integrat al sistema¡ª va visitar la comuna del Tibidabo per entrevistar Riba per a Destino. El cantant, sobrat, havia aconseguit prou fama com per provocar. Si pensava que el seu avi Carles Riba havia estat un feixista, ho deia, i que s¡¯escandalitz¨¦s qui volgu¨¦s. Estava decidit a trencar les di¨°ptries amb les quals la gent mirava la realitat convencional per tal que la veiessin sense filtres.

Podia el sistema cultural catal¨¤ suportar tanta transgressi¨®? Les alarmes dels benpensants, tal com ell pretenia, van comen?ar a pampalluguejar. Contra aquells benpensants escriu una can?¨® nova amb la droga al centre. Licors. ?s una f¨¤bula urbana que protagonitza un estereotip estigmatitzat: el jove passat de voltes. S¡¯est¨¤ al carrer mirant el cel. Al seu voltant provoca una reacci¨® que el porta a l¡¯hospital. ¡°Van buscar-li marihuana / van buscar-li grifa o haixix / van buscar-li ¨¤cid lis¨¨rgic / mescalina, coca?na, opi o kif¡±. Simplement havia begut m¨¦s del compte. Tant per tant, m¨¦s valia que fes una altra cosa: ¡°¨¦s el que passa per mamar massa / pren xocolata i deixa els licors¡±. Desconnecta¡¯t de la societat, li diu el cantant, perqu¨¨ la utopia comen?a a ser vista com una amena?a real per l¡¯ordre establert.

Aquesta ¨¦s la via per la qual vol avan?ar Riba. El 13 d¡¯abril fa el gran intent per presentar el nou cantant que va ser. El concert del Price. El cartell per anunciar-se ¨¦s el de la portada d¡¯un nou senzill. La imatge ¨¦s el missatge. A trav¨¦s del rostre de Riba es veu la fotografia d¡¯una posta de sol i unes gavines. No ha deixat de tenir Formentera al cap. Al Price hi va anar una gentada. Primer actuava M¨²sica Dispersa, despr¨¦s un americ¨¤ que havia gravat un senzill amb Om i que va travessar la sala amb una motocicleta. Tancava ell amb Om. Barret negre, grenyes, un trajo vermell llampant. Una destrempada ¨¤cida. I gir de tim¨®. D¡¯un dia per l¡¯altre descarta gravar la segona part del disc amb Om i opta per M¨²sica Dispersa, que s¡¯est¨¤ disgregant. S¡¯hi posen l¡¯estiu de 1970. El resultat tamb¨¦ ¨¦s magn¨ªfic, m¨¦s decantat cap a la psicod¨¨lia. Durant les sessions apareix un jove acabat d¡¯aterrar a Barcelona. Porta sempre una c¨¤mera penjada al coll, amb la qual havia fotografiat Jimi Hendrix a l¡¯illa de Wright. Vol dedicar-se a la ind¨²stria de la m¨²sica. Ser¨¤ un dels grans productors de la m¨²sica espanyola de l¡¯¨²ltim quart del segle XX. ?s Mario Pacheco. A la gravaci¨® tamb¨¦ hi col¡¤labora Merc¨¨ Pastor. Acaba de saber que espera el primer fill.

IV

A finals de desembre de 1970, la policia va detenir els peluts que vivien a la comuna. Van passar el Cap d¡¯Any a comissaria. A Riba el van rapar i quan va sortir van descobrir que el propietari de la casa l¡¯havia precintada. Tot i que Merc¨¨ Pastor estava en un estat de gestaci¨® molt avan?at, fan el salt. A comen?aments de 1971, la parella s¡¯instal¡¤la a Formentera.

Ara l¡¯objectiu ¨¦s que la criatura neixi enmig del camp, gaireb¨¦ com un ritual. Durant els dies previs al part Riba s¡¯havia posat a compondre i seguir¨¤ despr¨¦s del naixement del seu fill Ca?m; can?ons que semblen fetes per apaivagar el plor del nad¨® i, a la vegada, testimoniar la plenitud. S¨®n on somniaven ser. Formentera esdev¨¦ el parad¨ªs. Mentre el nen creix, viuen fosos a la natura, explorant els espais vedats de la consci¨¨ncia reprimida gr¨¤cies als al¡¤lucin¨°gens. A Barcelona, mentrestant, es distribueix el segon Dioptria, que ja no t¨¦ tant impacte com el primer. Per¨° la seva realitat ¨¦s una altra i tindr¨¤ el seu correlat art¨ªstic amb Jo, la donya i el gripau.

Per poder-ho materialitzar calia fecundar el disc exactament all¨¤ on la plenitud s¡¯havia fet vida. Igual que el nen havia nascut al camp; dit d¡¯una altra manera, el disc s¡¯havia d¡¯enregistrar all¨¤. No importava que a casa seva no hi arrib¨¦s llum el¨¨ctrica. En el seu primer disc com a productor, Mario Pacheco, que treballava a Edigsa, va fer-ho possible. Les can?ons que Riba havia compost tot sol amb l¡¯ac¨²stica les va reconvertir en el folk psicod¨¨lic de la seva admirada The Incredible String Band.

Fins i tot la coberta del disc estava inequ¨ªvocament inspirada en la de The 5000 Spirits or the Layers of the Onion. Altra vegada Toti Soler seria el guitarra solista. ?s la m¨²sica de l¡¯Arc¨¤dia, la viv¨¨ncia de la refundaci¨® d¡¯una nova civilitzaci¨®. La beatitud de qu¨¨ parla Allen Ginsberg al curs que impartiria poc despr¨¦s (incl¨°s a Las mejores mentes de mi generaci¨®n, que Anagrama acaba de publicar).

El 16 de desembre de 1971 va presentar Jo, la donya i el gripau al Teatre Poliorama de Barcelona. No va ser un concert reeixit, segons la cr¨ªtica. ?s una constant. Semblava com si a l¡¯escenari no pogu¨¦s fer altra cosa que sabotejar-se. A principis de 1972 el disc es va distribuir. Ja no es va entendre.

No ¨¦s f¨¤cil imaginar com era un concert. A la web sense nom, gestionada per Canti Casanovas ¡ªdocumentalista de l¡¯exposici¨® sobre la contracultura que encara es pot veure al Palau Robert¡ª, es pot trobar un f¨°ssil per fantasiejar com devia ser. ?s la gravaci¨® parcial de l¡¯actuaci¨® que l¡¯1 de juliol de 1972 va fer al festival Escudella Barreixada i que es va desenterrar fa 10 anys. Malgrat que el so ¨¦s horror¨®s, ¨¦s un tresor. Permet intuir el tipus d¡¯espectacle que oferia Riba ¡ªsense cap eco de Dioptria¡ª i l¡¯estat de maduraci¨® de can?ons que encara no havia gravat, com Licors. Per¨° sobretot ressona en brut el darrer gran projecte compost a Formentera i que va quedar in¨¨dit: una obra titulada La llei Polar trinit¨¤ria i c¨ªclica de la natura.

Aquell dia va cantar Frare Sant Mart¨ª i l¡¯emocionant Raquel amor, una nova estampa de sensibilitat corprenedora. Comptem amb m¨¦s f¨°ssils per reconstruir-ho. Les lletres poden llegir-se a la recopilaci¨® Lletrerada que va preparar el cr¨ªtic literari Juli¨¤ Guillamon. Riba va explicar el seu prop¨°sit en una entrevista a Antoni Bassas. I Memi March ¡ªla parella que avui el vetlla amb tot l¡¯amor¡ª va penjar les maquetes que es conserven al fons de Conc¨¨ntric a la Biblioteca de Catalunya. Per¨° la discogr¨¤fica no va arriscar. Sembla com si Riba s¡¯hagu¨¦s fos en la visi¨® psicod¨¨lica i, des d¡¯all¨¤, pretengu¨¦s fundar una cosmogonia m¨ªstica. Per¨° si Sisa, posem per cas, mantenia el control sobre l¡¯imaginari gal¨¤ctic, Riba no pot perqu¨¨ no troba la manera de conceptualitzar la fantasia. Quan el hippisme declina, ell s¡¯hi submergeix del tot. Quan la utopia rebenta, a ell el possessiona.

A Formentera els anaven a veure amics. Enric Casasses, Pau Malvido Maragall o el cineasta Joaquim Jord¨¤, que va filmar materials que haurien d¡¯haver servit per muntar una mena de curt on Merc¨¨ Pastor es transformava en una mena de Verge Maria. ?s una nova demostraci¨® d¡¯aquella heterod¨°xia reclosa. Un m¨®n deshabitat on gaireb¨¦ nom¨¦s vivien la Merc¨¨ i ell. Una part d¡¯ell es quedaria sempre a l¡¯illa, potser assumint que mai es pot tornar d¡¯?taca.