La com¨¨dia sinistra del pujolisme

Al seu llibre anterior, Un quartet, segurament un dels llibres m¨¦s estranys, dif¨ªcils de qualificar i memorables publicats el 2019, Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s (Barcelona, 1962) deia que ¡°el meu consell, doncs, ¨¦s que aquest llibre es llegeixi en quatre sessions, desconnectant o agafant forces entre una pe?a i l¡¯altra, per¨° sense perdre el fil que lliga les quatre en una mateixa seq¨¹¨¨ncia, car aquesta seq¨¹¨¨ncia, i no la mera reuni¨® dels quatre escrits, ¨¦s la que fa que el Quartet sigui un quartet¡±.

Alguna cosa semblant es podria dir d¡¯Infern, Purgatori, Parad¨ªs, una novel¡¤la constru?da sobre tres relats independents que es relacionen entre ells gr¨¤cies a la carnavalesca pres¨¨ncia arreu del president Capgr¨¤s. A la tercera part, ¡®Viatge a Citera¡¯, l¡¯endem¨¤ d¡¯haver confessat p¨²blicament que tenia diners ocults en un banc d¡¯Andorra, el president Capgr¨¤s apareix a l¡¯hora de dinar a casa d¡¯un antic conegut seu ¡ªun intel¡¤lectual¡ª, vora?ment afamat s¡¯asseu a taula, menja uns quants plats de macarrons, es cruspeix tot sol una capsa de galetes i una teula de xocolata belga i despr¨¦s queda beatament adormit en un sof¨¤.

Al cap¨ªtol anterior, ¡®Un conte de Nadal¡¯, centrat en les investigacions que fa un subinspector dels Mossos al voltant del cas del periodista Alfons Quint¨¤, que se su?cida despr¨¦s d¡¯haver assassinat la seva dona, el lector ja havia tingut l¡¯ocasi¨® de presenciar unes imatges pat¨¨ticament esgarrifoses: el president Capgr¨¤s, cal?at amb unes sabates de dona, de color rosa i de tal¨® alt, balla amb els bra?os oberts, movent-los com si fossin les ales imagin¨¤ries d¡¯una papallona, talment ¡°un pallasso del transvestisme encantat de poder mostrar les seves habilitats¡±. Abans, a ¡®El futur anterior¡¯, el lector havia viatjat al regne dels morts, o a la paperera de la hist¨°ria, o al pa¨ªs de les ¨²ltimes coses abans del final, i havia assistit a una partida de cartes, condemnada a repetir-se eternament, entre els presidents Capgr¨¤s, Capavall, Puntilla i Gas, tamb¨¦ anomenat l¡¯Astut: aleshores era f¨¤cil recordar el que deia Baudelaire, que ¡°mai no hi ha excusa per ser dolent, per¨° hi ha cert m¨¨rit en el fet de saber que se n¡¯¨¦s; el m¨¦s irreparable dels vicis ¨¦s fer mal per estupidesa¡±.

A Infern, Purgatori, Parad¨ªs Ib¨¢?ez Fan¨¦s ha escrit, certament, la com¨¨dia grotesca i sinistra del pujolisme, una novel¡¤la pol¨ªtica de textura in¨¨dita, per¨° que sap enlairar-se m¨¦s enll¨¤ de la r¨¤bia moral i la ferocitat intel¡¤lectual perqu¨¨ l¡¯autor segueix en tot moment el consell que li dona el seu mestre al final de la primera part: ¡°No oblidis tot el que has vist. Ja ho saps. Has de saber obrir les portes, endinsar-te per aquella foscor. Has de saber si dius la novel¡¤la o la hist¨°ria, o en quin sentit barreges les dues. Si dius la imaginaci¨® o l¡¯explicaci¨®. Les dues han de coexistir. L¡¯or i la merda. Per¨° no ¨¦s bo que es confonguin. Les dues demanen dues formes distintes de pietat, per¨° tamb¨¦ de persuasi¨®. La dec¨¨ncia de la bona persuasi¨®, Jordiet, tot el secret ¨¦s aqu¨ª¡±.

I, en efecte, si Infern, Purgatori, Parad¨ªs ¨¦s la novel¡¤la que ¨¦s ¡ªestranya, dif¨ªcil de qualificar i molt memorable¡ª, es deu a la cortesia d¡¯Ib¨¢?ez Fan¨¦s, que no oblida en cap moment que la intriga, o el misteri, d¡¯un artefacte literari es troba a cada frase, ¡°palpita en cada paraula escrita i salta fora de control amb cada paraula pronunciada¡±. I el lector queda impressionat del control compositiu del viatge a l¡¯infern, i de la precisi¨® narrativa del thriller sobre la mort de Quint¨¤, i de com es relacionen, mouen i comporten els personatges (com es troben i es mant¨¦ la tensi¨® argumental) el dia de la confessi¨® de Capgr¨¤s. No impressiona menys de quina manera es despleguen al llarg de 400 p¨¤gines atape?des, i molt ben invertides perqu¨¨ era una novel¡¤la que reclamava ser excessiva, un c¨²mul de fronts tem¨¤tics superposats de manera helicoidal, amb els lligams entre elpoder pol¨ªtic i el periodisme al capdavant.

Infern, Purgatori, Parad¨ªs ¨¦s una novel¡¤la c¨ªvica que t¨¦ la voluntat expressa de convertir el desvari nacionalista, i les relacions entre els intel¡¤lectuals i el poder pol¨ªtic, en un espai novel¡¤lesc m¨ªtic, per¨° ¨¦s tamb¨¦ una novel¡¤la contra la decepci¨®, una novel¡¤la d¡¯amor i d¡¯aprenentatge vital, un elogi de la ficci¨® on Ib¨¢?ez Fan¨¦s actua de manera semblant al quadre al¡¤leg¨°ric de Sandro Chia que il¡¤lustra la portada, i, com l¡¯os que agafa de la m¨¤ un home desorientat en una mena de selva fosca i el porta cap a un lloc menys inh¨°spit, tamb¨¦ condueix el lector al territori de l¡¯alta literatura, entesa com una mescla portentosa d¡¯idees i d¡¯hist¨°ries, de digressions i pura narraci¨®, de transcend¨¨ncia i d¡¯an¨¨cdota.