La revenja de les bruixes: de torturades a homenatjades

¡°?s veritat que el dimoni em va portar a Aiguafreda¡±. Aix¨° va confessar finalment ¡ªi tot el que li van demanar¡ª el 28 de juliol de 1620 a la pres¨® de Vic (Barcelona) la v¨ªdua de 70 anys Elisabet Mart¨ª, ve?na de Seva acusada de bruixeria. El testimoni li va ser arrencat sota tortura. La van asseure en un banc despullada i la van comminar que digu¨¦s quants anys feia que era bruixa i que revel¨¦s el nom de les seves companyes. Mart¨ª inicialment s¡¯hi va negar amb molt valor. Llavors li van lligar els bra?os a l¡¯esquena i, per mitj¨¤ d¡¯una politja, la van penjar del sostre fins a gaireb¨¦ desconjuntar-la (la sensaci¨® era que se¡¯t rebentava la caixa tor¨¤cica) durant l¡¯estona, diuen amb sinistra beateria les fonts documentals, que es triga ¡°a resar una avemaria o un parenostre¡±. Va caldre que la pengessin diverses vegades m¨¦s, un total d¡¯11 (el notari present en la sessi¨® de turment les va anar apuntant i enumerant al marge del document en qu¨¨ va donar acta de l¡¯interrogatori), i que li col¡¤loquessin pesos als peus perqu¨¨ la dona s¡¯esfondr¨¦s. Tot i aix¨ª, a part d¡¯inculpar-se a si mateixa, els noms que va donar eren de dones ja executades.

El cas de Mart¨ª, que sembla haver mort durant la tortura ¡ªl¡¯interrogatori acaba bruscament, valgui la paraula¡ª, ¨¦s un dels molts que hi ha sobre acusades i condemnades per bruixeria a Catalunya del segle XV al XVII, sobretot durant l¡¯extraordin¨¤riament intensa ca?a de bruixes desencadenada entre 1616 i 1622. Hi va haver llavors una veritable psicosi digna de Salem, Zugarramurdi o North Berwick. Se les veia per tot arreu i es considerava que en algunes localitats, com Ventall¨®, totes les dones sense excepci¨® eren bruixes. A les Guilleries, un refrany popular deia: ¡°De Sant Hilari a Arb¨²cies, dotze cases, tretze bruixes¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Les bruixes es deixen retratar

Ser bruixa a Catalunya era molt pitjor

Les bruixes de Salem aterren a Barcelona

Es calcula que m¨¦s de 400 persones, la immensa majoria dones, van ser executades sota l¡¯acusaci¨® de bruixeria al territori. A Catalunya, on, segons els estudiosos, la persecuci¨® va ser molt m¨¦s violenta que en altres parts d¡¯Espanya, no se les cremava, sin¨® que se les penjava, perqu¨¨ eren els tribunals i la just¨ªcia secular els que les processava i les castigava com si fossin delinq¨¹ents comuns. Les execucions tenien lloc a la pla?a p¨²blica de les localitats o a les forques instal¡¤lades en diferents llocs, ben visibles, com al cam¨ª ral de Vic a Barcelona. Era habitual veure bruixes penjant al paisatge de l¡¯¨¨poca i el terrible, atro? espectacle (res de la Bruixa Pirula, el Tren de la Bruixa o Mal¨¨fica) va deixar empremta en la topon¨ªmia, com el Pla de les Forques del Bisbe, a Centelles.

Catalunya, on s¡¯estan produint diferents iniciatives populars i acad¨¨miques de revisi¨® d¡¯aquella terrible persecuci¨®, vol ara recuperar, dignificar i reivindicar institucionalment la mem¨°ria hist¨°rica de les v¨ªctimes, i el Parlament preveu que s¡¯aprovi (hi ha majoria) en el ple d¡¯aquesta setmana una resoluci¨® en aquest sentit, presentada per ERC, Junts, la CUP i els comuns i que demana, entre altres coses, que els ajuntaments catalans posin a alguns dels seus carrers noms de condemnades per bruixeria. Aix¨ª que un podr¨¤ viure, per exemple, al carrer de la Maria Joaneta, l¡¯Ant¨°nia Rosquellas o la Margarida Puig, ¨¤lies Cassadora (tres de les 14 dones, incloent-hi una nena de 12 anys, penjades per bruixes al petit poble de Viladrau, a Girona), o al de Francina Redorta, natural de Men¨¤rguens (Lleida), o Eufrasina Puig, de la submergida Susqueda. Una manera de recordar-les a totes.

La iniciativa parteix d¡¯una campanya llan?ada per la revista de temes hist¨°rics Sapiens, i tamb¨¦ aquesta setmana s¡¯estrenar¨¤ (dimarts, 22.00 h) un documental sobre el tema coproducci¨® de la publicaci¨® i TV3, titulat Bruixes, la gran mentida.

¡°La iniciativa parlament¨¤ria i el documental, igual com cicles de confer¨¨ncies que s¡¯estan realitzant i un mapa interactiu formen part de la campanya que sota el lema No eren bruixes, eren dones, vol donar a con¨¨ixer el que va ser la ca?a de bruixes a Catalunya i alhora presentar els resultats de les investigacions que hem dut a terme des dels ¨²ltims deu anys¡±, explica l¡¯historiador de la Universitat de Barcelona Pau Castell, que lloa que es faci ¡°un acte de pa¨ªs¡±, de desgreuge, a favor de les presumptes fetilleres assassinades. Li sembla que ¨¦s ¡°de just¨ªcia¡±. Especialista en la ca?a de bruixes, Castell va dedicar al tema la seva tesi, considerada el punt de partida de la nova aproximaci¨® cient¨ªfica al fenomen, despr¨¦s de treballs pioners com els de moss¨¨n Antoni Pladevall als anys setanta del segle passat i l¡¯exposici¨® Per bruixa i metzinera, al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya el 2007. ¡°La pol¨ªtica de mem¨°ria i l¡¯acte de desgreuge s¨®n iniciatives que ja s¡¯han pres en altres pa?sos europeus, on la persecuci¨® va revestir gran intensitat, sobretot al nord. La idea ¨¦s que els judicis que es van fer per crims de bruixeria van estar desprove?ts de garanties legals i del m¨ªnim respecte del dret. En la mateixa ¨¨poca de la ca?a de bruixes veiem que juristes catalans es posaven les mans al cap davant del desprop¨°sit que van ser els judicis i condemnes, no nom¨¦s ja des del punt de vista hum¨¤, sin¨® tamb¨¦ processal¡±.

Castell assenyala que a Catalunya no hi havia fins fa molt poc una tradici¨® potent d¡¯investigaci¨® cient¨ªfica del fenomen i que el coneixement es basava en estudis locals, moltes vegades de caire folklorista. ¡°La majoria de la gent desconeix que aqu¨ª la persecuci¨® va ser dur¨ªssima i va comen?ar molt aviat¡±, recalca. ¡°Catalunya ¨¦s un dels grans focus de repressi¨® europea de la bruixeria¡±. Assegura que la realitat geogr¨¤fica de la ca?a ¨¦s molt clara, territoris en els quals va tenir molta intensitat i d¡¯altres on no va ser aix¨ª. A Espanya, apunta, a les zones m¨¦s centralitzades de l¡¯Estat les bruixes sortien m¨¦s ben parades: els tribunals eren lluny de les comunitats on es detectava la bruixa i solien ser m¨¦s objectius, menys vehements. En canvi, a Catalunya, Arag¨® i Navarra, territoris allunyats del centralisme castell¨¤, diu, la just¨ªcia era de proximitat i pitjor: com m¨¦s propera, m¨¦s perillosa per a l¡¯acusada de bruixeria. Els casos es resolien en el marc local, que era on hi havia m¨¦s malvolen?a. I s¡¯executaven els reus all¨¤ mateix. ¡°La din¨¤mica local ¨¦s fonamental en la intensitat de la ca?a de bruixes¡±. Per l¡¯estudi¨®s, la reivindicaci¨® de les tingudes per bruixes generar¨¤ un inter¨¨s per elles i ¡°ha d¡¯animar noves investigacions¡±. L¡¯historiador adverteix que les dones perseguides no eren, per descomptat, bruixes, ¡°per¨° tampoc el que altres visions

folkloristes han volgut fer-les, no eren aquestes dones s¨¤vies, posse?dores de coneixements arcans, guaridores expertes i especialistes en plantes i remeis medicinals que s¡¯enfrontaven a l¡¯Esgl¨¦sia i a l¡¯ortod¨°xia cient¨ªfica de l¡¯¨¨poca. Aix¨° ¨¦s una invenci¨® del nacionalisme rom¨¤ntic del segle XIX, dels Grimm, de Michelet¡±. Qu¨¨ eren, doncs? ¡°Un conjunt heterogeni en qu¨¨ no hi ha un patr¨® m¨¦s enll¨¤ que a totes les acusaven de bruixes. Hi ha dones joves, velles, de totes condicions socials, encara que ¨¦s cert que predominen entre les acusades dones en situaci¨® de marginalitat, forasteres, emigrades, sense lla?os forts a la comunitat o que les posa en perill algun inter¨¨s d¡¯un ve¨ª o una enemistat; moltes s¨®n v¨ªdues i viuen soles, cosa que les fa m¨¦s indefenses, vulnerables¡±. Tenir un defecte f¨ªsic et feia ser sospitosa?¡°En algun cas, per¨° no n¡¯era el motiu. S¨®n les comunitats les que creen les seves bruixes, les que estigmatitzen, en la consideraci¨® general que hi ha persones infiltrades en la societat que fan el mal en secret, la mala gent. Habitualment trobem que la hist¨¨ria popular contra les bruixes es desencadena en moments de crisi: epid¨¨mies, males collites... calia buscar responsables. Per¨° el crim era per descomptat inexistent, no hi havia tals grups organitzats de bruixes que fessin el mal. Tot era una fantasia¡±. Castell concedeix que algunes de les acusades podien fer pr¨¤ctiques magicomedicinals. ¡°?s un motiu m¨¦s de sospita que realitzessin conjurs i algunes pr¨¤ctiques condemnades per l¡¯Esgl¨¦sia, per¨° no ho trobem majorit¨¤riament en els casos, i aquestes pr¨¤ctiques no eren exclusives de les acusades de bruixeria. Totes les dones de l¡¯¨¨poca, com han fet despr¨¦s les nostres ¨¤vies, tenien els seus ung¨¹ents, remeis i preg¨¤ries¡±.

La reivindicaci¨® de les perseguides per bruixeria t¨¦ un parell d¡¯elements inc¨°modes. El primer ¨¦s que no es coli en la dignificaci¨® algun cas com el de la famosa bruixa Maria Pujol, la Napa, la ve?na de Prats del Llu?an¨¨s a qui van enxampar amb el fetge d¡¯una nena que havia assassinat; a aquesta esperem que no li posin el seu nom a un carrer, que per a aix¨° ja hi ha el de Mill¨¢n-Astray. ¡°?s cert, s¡¯han de seleccionar b¨¦ els noms. En el sed¨¤s dels perseguidors hi podia caure algun personatge realment t¨¨rbol. ?s probable que alguna acusada fos una criminal de veritat. Hi havia enverinadores de marits, per exemple, sempre n¡¯hi ha hagut. Quant al cas de la Napa... ¨¦s all¨¤, encara que ¨¦s molt ambigu. ?s un cas tard¨¤, la van executar el 1767, aix¨ª que queda fora de la gran ca?a de bruixes¡±.

El segon perill ¨¦s creure que el fenomen va ser nom¨¦s femen¨ª i cenyir la ca?a de bruixes al feminicidi. Hi va haver molt bruixot executat tamb¨¦. Hi ha l¡¯endevinaire Malet i el pastor Pere Torrent, penjat per bruixot, per no parlar del vell Menocchio del Fri¨¹l, el moliner i benendanti de Carlo Ginzburg, cremat el 1599 (vegeu el seminal El queso y los gusanos, 1976) . ¡°No ¨¦s un fenomen estrictament femen¨ª, ¨¦s cert. El crim de bruixeria no era limitat a un sexe, podria formar part del complot diab¨°lic tothom. La proporci¨® d¡¯homes i dones acusats varia molt d¡¯una zona a l¡¯altra, podia ser del 50% de cada sexe, per¨° en xifres generals, el 80% eren dones, i aix¨° parla de misog¨ªnia. Gens estrany quan es t¨¦ en compte que en la nostra cultura sempre s¡¯ha considerat la dona m¨¦s a prop de la maldat i m¨¦s procliu al pecat, des d¡¯Eva. Per¨° no ¨¦s tan simple com per dir que la ca?a de bruixes va ser un crim de g¨¨nere, una expressi¨® de viol¨¨ncia masclista: moltes acusacions venen d¡¯altres dones¡±.

Heterodoxes

Per Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura de la Generalitat, membre d¡¯ERC i que va ser un dels primers a analitzar culturalment des de la universitat, com a especialista en teoria i hist¨°ria de la comunicaci¨®, el fenomen de la bruixeria, la iniciativa ¡°¨¦s de gran inter¨¨s en el reconeixement de la import¨¤ncia de la cultura popular i l¡¯heterod¨°xia com a corrents importants de la hist¨°ria¡±. Tresserras considera que reivindicar la gent que es movia ¡°en els marges de la cultura oficial i que estava m¨¦s enll¨¤ del saber dogm¨¤tic establert¡± ¨¦s tan transcendent ¡°com reivindicar les avantguardes¡±. L¡¯estudi¨®s s¨ª que creu en l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un dip¨°sit de coneixement antic, alternatiu al discurs dominant i basat en l¡¯experi¨¨ncia, que es transmetia de mares a filles i que podia ser vist perillosament com a transgressor. Per Tresserras, les bruixes ¡°no existien i existien¡±, una formulaci¨® curiosament semblant, des de la reflexi¨® acad¨¨mica, al c¨¨lebre ¡°haberlas haylas¡±.

A la bruixa, diu, en part la fa la persecuci¨®, per¨° hi ha uns coneixements reals de substrat i unes relacions que fan pensar que hi podia haver xarxes de protecci¨® m¨²tua entre dones, potser amb elements de lesbianisme. Tresserras apunta que algunes coses que formen part de la nostra vida avui, com la recerca de remeis naturals, la preocupaci¨® per la vida sana i per la naturalesa ¡ªper¨° tamb¨¦ els fraus de les vidents de la televisi¨®¡ª, s¨®n una mica her¨¨ncia de les bruixes, ¡°aquelles heterodoxes¡±.

Probablement hi ha poques persones a les quals els entusiasmin tant la iniciativa de reivindicar les bruixes com a Noem¨ª Bastias. Ella ¨¦s l¡¯alcaldessa de Viladrau (Girona), un poble que fa anys, des de 1997, que recupera la mem¨°ria de les seves bruixes ¡ªuna de les hist¨°ries m¨¦s tr¨¤giques de la ca?a¡ª mitjan?ant l¡¯anual Ball de les Bruixes, en el qual participa tot el poble i que ha anat creixent en profunditat i espectacularitat, a m¨¦s de popularitat. A la festa i espectacle es dedica una part del documental de TV3 (que tindr¨¤ una presentaci¨® a la mateixa localitat el 8 de mar?).

L¡¯alcaldessa i les bruixes

¡°La iniciativa ens sembla molt potent i ens alegra que potenci? les nostres bruixes ¡ªassenyala l¡¯alcaldessa¡ª. Nosaltres sempre les hem recordat, provant de destacar com patien les dones llavors i projectant-ho en la lluita feminista actual i en la necessitat d¡¯acabar amb la viol¨¨ncia de g¨¨nere¡±. A la pregunta de si han pensat en la idea de posar a un carrer de Viladrau el nom d¡¯alguna de les v¨ªctimes de la ca?a de bruixes, respon: ¡°No, per¨° sens dubte ¨¦s factible, hi ha molts espais de Viladrau encara sense nom i podr¨ªem ser pioners; a m¨¦s aquest any ser¨¤ el 25¨¨ aniversari del Ball i volem aprofitar-ho per fer m¨¦s accions i que sigui un acte encara m¨¦s simb¨°lic; s¡¯ha avan?at i s¡¯avan?ar¨¤¡±.

L¡¯alcaldessa no t¨¦ una bruixa favorita. ¡°Totes van ser igual de maltractades, per¨° potser la Maria Joaneta t¨¦ un protagonisme especial, li hem posat el seu nom a la geganta del poble¡±. Viladrau, que compta amb un punt d¡¯explicaci¨® permanent

sobre les bruixes i vol complementar-lo amb l¡¯exposici¨® dels vestits que utilitzen les actrius en el Ball, est¨¤ en contacte amb altres llocs de tradici¨® de bruixes i, de fet, s¡¯havia planificat una trobada de bruixes de diferents localitats per estr¨¨nyer lla?os, que va haver de suspendre¡¯s per la covid.

De la relaci¨® de la parr¨°quia de Viladrau i el seu rector, moss¨¨n Balbino M¨²jica, amb tot el fenomen de les bruixes i la seva reivindicaci¨®, l¡¯alcaldessa diu que no li consta que hi hagi cap problema.