Proust i la hist¨°ria

Es van acabant les dues traduccions m¨¦s recents de l¡¯obra gran de Proust al catal¨¤ ¡ªla de Val¨¨ria Gaillard, Ed. Proa; la de Josep M. Pinto, Ed. Viena¡ª, i estem pendents que el Narrador ens expliqui quin ¨¦s el secret d¡¯una llargu¨ªssima obra que estarem a punt de tancar.

Mentrestant, per ajudar un lector hipot¨¨tic que potser s¡¯ha embrancat en la lectura d¡¯aquesta obra prodigiosa, una de les m¨¦s grans de tot el segle XX i tamb¨¦ de la hist¨°ria de la literatura, parlarem avui de la relaci¨® que pugui tenir l¡¯obra de Proust amb all¨° que solem anomenar ¡°Hist¨°ria¡±.

De fets hist¨°rics, la Recerca del temps perdut n¡¯¨¦s plena, des de refer¨¨ncies al ¡°rude segle XI¡± fins a l¡¯afer Dreyfus¡ªque recorre el llibre de cap a cap¡ª i la Primera Guerra Mundial. Per aquesta enorme dosi de coneixements, en especial de la hist¨°ria de Fran?a, Jean-Yves Tadi¨¦ ¡ªa qui devem la discutida, per¨° util¨ªssima segona edici¨® de la Recerca a la col¡¤lecci¨® La Pl¨¦iade, en qu¨¨ aporta un gran nombre de variacions textuals obtingudes despr¨¦s de la lectura dels manuscrits proustians¡ª considera, equivocadament, que el llibre del franc¨¨s es troba a mig cam¨ª del discurs de la literatura i de la hist¨°ria.

Res m¨¦s fals. Ja es poden adduir les influ¨¨ncies de Saint-Simon, de Chateaubriand i de tots els historiadors de Fran?a, que la Recerca constituir¨¤ sempre, de dalt a baix, una enorme sospita sobre el car¨¤cter lineal i progressiu de la Hist¨°ria. Si s¡¯agafen els dos o tres personatges m¨¦s constants del llibre, Odette, Charlus i el Narrador, el lector s¡¯adona de seguida que la passi¨® de Proust per situar-se dins un marc hist¨°ric no va m¨¦s enll¨¤ de la seva mem¨°ria dels fets viscuts i recordats per art de m¨¤gia, o involunt¨¤riament. I ni la m¨¤gia ¨¦s mat¨¨ria de la historiografia, ni la manca de voluntat ¨¦s determinant en els fets hist¨°rics. Encara ¨¦s menys mat¨¨ria de la hist¨°ria la tafaneria, que recorre igualment el llibre.

Tamb¨¦ ¨¦s discutible que la insist¨¨ncia en l¡¯afer Dreyfus o les refer¨¨ncies, cap al final de l¡¯obra, a la guerra mundial signifiqui res m¨¦s que un tema de conversaci¨® dels personatges: el Narrador no es mostra mai ni dreyfusard ni el contrari. El llibre de Proust funciona per cercles superposats o variacions calidosc¨°piques de clans, fam¨ªlies, parelles i salons, i cap d¡¯aquests elements ¡ªque tal com s¨®n tractats m¨¦s aviat serien propis de la psicologia, la sociologia o l¡¯antropologia, no de la hist¨°ria¡ª no permeten d¡¯imaginar que l¡¯autor es propos¨¦s oferir als lectors un llibre en qu¨¨ es don¨¦s not¨ªcia de la vida parisenca entre el Segon Imperi i la Tercera Rep¨²blica. Els que van fer una cosa aix¨ª, com sap tothom, van ser Balzac pel que fa a la primera meitat del segle XIX, i Zola pel que fa a la segona meitat. A Proust Balzac va interessar-li; Zola escriptor, gens, per exagerat i amb poca finesse. I quan es manifesta sobre la literatura russa, mai no dubta a preferir la subtilesa psicol¨°gica de Dostoievski al car¨¤cter historiogr¨¤fic de bona part de l¡¯obra de Tolstoi. Flaubert seria un cas a part, perqu¨¨ els lectors es van limitar a veure en Salamb¨® una hist¨°ria relativa a la guerra poc significativa dels mercenaris de Cartago (241-238 a.C.), quan tamb¨¦ ¨¦s hist¨°rica en la mesura que amaga una cr¨ªtica de la burgesia entesa com a societat b¨¤rbara. Per¨° si Proust va admirar Flaubert no va ser per aix¨°, sin¨® per ser el primer escriptor franc¨¨s posterior al Grand Si¨¨cle que practicava un estil molt elaborat.

Aix¨° ¨¦s el m¨¦s sorprenent d¡¯aquesta obra interminable, de lectures infinites que no diuen cada vegada una cosa diferent al lector hermeneuta, sin¨® sempre la mateixa cosa, per¨° sempre amb m¨¦s densitat i fond¨¤ria. No ¨¦s un autor de possibles diverses lectures; ho ¨¦s sempre de la mateixa q¨¹esti¨®, que a cada lectura s¡¯ent¨¦n amb una m¨¦s gran profunditat.

L¡¯obra de Proust ¨¦s un ¡°¨¦difice immense du souvenir¡± i un edifici tamb¨¦ d¡¯alta estil¨ªstica ¡ªnom¨¦s Thomas Mann, en aquells anys, s¡¯atrevia a fer frases tan llargues, amb l¡¯avantatge que ofereix la llengua alemanya per a tal cosa, a difer¨¨ncia de la francesa (o la catalana; felicitem els traductors)¡ª, en qu¨¨ cada una dels milers de met¨¤fores que hi concorren ¡ªtamb¨¦ les an¨¨cdotes de til¡¤la i pastisseria¡ª es troba al servei d¡¯un prop¨°sit de veritable envergadura ontol¨°gica: no hi ha m¨¦s hist¨°ria v¨¤lida i segura per a un ¨¦sser hum¨¤ que aquella que emergeix del record de tot all¨° viscut, per molt circumstancial que en siguin els signes, els senyals o els avatars, i per molt curta que hagi estat la vida d¡¯aquest ¨¦sser. La Hist¨°ria serveix als historiadors, als bons lectors del g¨¨nere, i rares vegades als governants dels pobles; per a un home, tot el que s¡¯hi explica no ¨¦s ni veritat ni mentida. Es tracta, senzillament, de p¨¤gines viscudes pels altres.