All¨° que no diuen els talibans

L¡¯estiu passat, quan els talibans es van apoderar de Kabul i van instaurar de nou el lamentable emirat isl¨¤mic, van sovintejar els comentaris en el sentit que l¡¯Afganistan tornava a l¡¯edat mitjana. En aquest mateix diari ho van dir firmes tan diverses com Sami Na?r, Remedios Zafra i Mario Vargas Llosa. Per¨° aix¨° ¨¦s un lloc com¨², per no dir una simplificaci¨® com una catedral ¡ªpreferiblement g¨°tica. Perqu¨¨, a part del fet de postular una societat teocr¨¤tica, aquesta colla de fan¨¤tics primaris no tenen gaire en com¨² amb una etapa de la hist¨°ria d¡¯Europa en qu¨¨ sorgeixen les universitats i formes d¡¯art tan exquisides com la que es plasma en la novel¡¤la Jaufr¨¦, escrita en occit¨¤ pels volts de 1270 per dos autors desconeguts, en dos temps, i tradu?da ara per Anton Espadaler, expert medievalista.

Des de les ¨²ltimes d¨¨cades del segle XII havia pres forma un g¨¨nere novel¡¤lesc, la ¡°mat¨¨ria art¨²rica¡±. Un g¨¨nere amb tots els ets i uts: personatges fixos (el rei Art¨²s i els cavallers de la Taula Rodona) i espais recurrents (la cort del rei, reunida sempre en assenyalades festes cristianes ¡ªla Pentecosta, en el cas de Jaufr¨¦¡ª, i el bosc i la terra erma com a escenaris de les perilloses aventures que genera l¡¯arribada a la cort de personatges aliens, que posen a prova el valor de joves cavallers que, al final d¡¯un cam¨ª inici¨¤tic, s¨®n premiats amb un casament ennoblidor. Aquest model, encetat per Chr¨¦tien de Troyes en franc¨¨s i en versos apariats (parells d¡¯octos¨ªl¡¤labs en rima consonant), amb t¨ªtols fundacionals com El cavaller de la carreta i El conte del graal, ha est¨¨s la seva influ¨¨ncia fins a sagues recents com les de Tolkien, J. K. Rowling i George R. R. Martin.

Jaufr¨¦ compleix prou aquests requisits i resulta una novel¡¤la d¡¯aventures molt entretinguda i divertida. La dedicat¨°ria al rei d¡¯Arag¨® ¡ªsembla ser que Jaume I¡ª reflecteix l¡¯ambient pol¨ªtic occit¨¤, bolcat cap al sud (hi ha escenes de Jaufr¨¦ pintades als murs del palau reial de l¡¯Aljafer¨ªa, a Saragossa). La narraci¨®, tenyida de la ideologia de l¡¯amor cort¨¨s, ens presenta el jove Jaufr¨¦ sortint de la cort d¡¯Art¨²s per respondre a la provocaci¨® comesa pel malvat Taulat de Rogimont. Li tocar¨¤ enfrontar-se a gegants i cavallers que fan mal ¨²s de la condici¨® noble, trobar¨¤ secundaris t¨ªpics del g¨¨nere com nans, leprosos i dames i donzelles ultratjades en castells i comarques sotmeses a tirania, i lluitar¨¤ en combats prodigiosos (espectacular un de nocturn) i aventures en qu¨¨ no falten la m¨¤gia i el misteri.

El que distingeix Jaufr¨¦ dels antecedents francesos, a m¨¦s de la llengua, ¨¦s un evident vessant c¨°mic, notori sobretot en els episodis inicial i final. Ni els esbojarrats Monty Python d¡¯Els cavallers de la taula quadrada es van atrevir a imaginar una escena tan delirant com quan els cavallers art¨²rics es despullen per fer un llit de roba mentre el rei ¨¦s presoner d¡¯una b¨¨stia mal¨¨fica que amena?a d¡¯estimbar-lo des d¡¯una roca.

Aquest i altres elements sat¨ªrics (la nit que no deixen dormir l¡¯exhaust Jaufr¨¦) s¨®n analitzats al postfaci i a les documentades notes d¡¯Espadaler. Per¨° aquesta ¨¦s una edici¨® per a tots els p¨²blics: per aix¨°, l¡¯encap?ala un prefaci breu i entenedor, i els gaireb¨¦ onze mil versos en occit¨¤ s¨®n tradu?ts en una prosa catalana fidel a l¡¯original, amb un registre lleument formal (Espadaler usa el perfet simple), per¨° buscant la comprensi¨® del lector prof¨¤, que no trobar¨¤ gaires entrebancs per gaudir de les aventures de Jaufr¨¦.