Artefactes: patates fregides sense oli

Les patates fregides sense oli s¨®n un fet. Tenen el seu gust i textura, el sabor no ¨¦s obviament oli¨®s ni plom a la panxa. Han sortit a rotlle i han arribat a les cases les fregidores d'aire, artefactes que permeten preparar, sense una bassa de greix l¨ªquid, patates fregides ¡ªguarnici¨® men¨² universal¡ª, croquetes, fins a costellots, flams, cassoletes o mini pizzes, entre altres coses. ?s un recurs tecnol¨°gic interposat, un mini forn redissenyat. Fa d¨¨cades es va pregonar la truita sense patata ni ous, era una acci¨® contra la mis¨¨ria no una aposta vegana.?

Dins la cuina, no sols en els plats, la innovaci¨® trenca esquemes. Ara entra en joc la te¨°rica superaci¨® de la fregidora tradicional, la simple paella met¨¤l¡¤lica, o el seu avan? en la fritada per immersi¨® en molt d¡¯oli que va ser la fregidora el¨¨ctrica amb cistella. La novetat de les patates frites i la reste sense oli ¨¦s ocurrent i atrevida en el seu discurs i implantaci¨®; gr¨¤cies a les campanyes cl¨¤ssiques, les plataformes de venda en l¨ªnia, el boca a boca arrela m¨¦s l¡¯invent.

L'artefacte ha esdevingut una moda, contagiosa. Entre culetjadors de fogons i usuaris sense pretensions la complicitat ¨¦s f¨¤cil, apareix el desig i la cerca d'un menjar menys gras, aliat de la diet¨¨tica. La cocci¨® ¨¦s m¨¦s neta, uniforme, programable, amb menys olors i requereix menys atenci¨® en el proc¨¦s.

En aquest sector del petit electrodom¨¨stic van traspassar les fronteres de la novetat els robots, en realitat olles amb motor, diversos instruments, maquin¨¤ria i rellotges. L¡¯olla d¡¯acer inoxidable de pressi¨® marc¨¤ estils, una ¨¨poca, ara i temps abans. El robot disseny pioner universal, expandit en cercles d'amistat i grups com l'estrat¨¨gia del tupperware, va ser ¨¤mpliament imitat en la seva versatilitat: des dels arrossos fins a les cremes de verdures o l'elaboraci¨® de masses de farines.

Els robots de cuina, privats i professionals, han quallat de manera vertical i compten amb desenes de versions i bastantes marques, m¨¦s enll¨¤ de l'aquella impactant thermomix fundacional.

Dins les cuines, des de gaireb¨¦ sempre, existeix un arxiu monumental d'olles, gots, plats, coberts i bastants objectes prescindibles. Predominen els artefactes i mini maquin¨¤ria auxiliar o central en el proc¨¦s de transformaci¨® i elaboraci¨® dels aliments de manera m¨¦s convenient i atractiva.

En les albors de la modernitat van entrar les batedores, les torradores, les trituradores el¨¨ctriques, t¨²rmix i minipimer, amb les liquadores integrals o les exprimidoras senzilles, com les cafeteres amb cable, abans de les que necessiten c¨¤psules d'alumini. Les rentadores de plats (mobles fixes) foren alliberadores.

La cuina dom¨¨stica, l'alimentaci¨® organitzada, va n¨¦ixer quan els precursors humans van dominar el foc, van desenvolupar l'habilitat d¡¯encendre la flama, de fer foc a voluntat. Les flames, la calor, l'aigua en bullir van aportar la capacitat de disfressar i prolongar el vigor de la carn dels animals, les b¨¨sties de ca?a, pel, ploma i la pesca d¡¯escata. La b¨¨stia escorxada esdevingu¨¦ productes comestibles. Tamb¨¦ es curtiren al fum les carns i peix. Durant segles, fins ara, la calor, les flames i les brases, va ser el vector central dels men¨²s de les persones.

La modernitat es va generalitzar amb l'energia el¨¨ctrica, les neveres i els congelats, la capacitat de regular les preparacions. Un gran accelerador de la societat de consum. Una cataracta d'instruments regits per l'electricitat van envair les cuines, moltes vegades amb utilitat secund¨¤ria. Un encenedor es transforma en una torxa de flames que ajuda a daurar, gratinar, netejar restes de p¨¨ls i plomes.

El ganivet el¨¨ctric o el afilador estan en segona fila. Com les arrosseres amb endoll, les m¨²ltiples planxes el¨¨ctriques, les sandvitxeres, les tortilleres, els pizzers, els churreros. Discutible ¨¦s el bullidor d'ous o l'espremedora ¨²nicament de tom¨¤quets. En l'apartat d'excentricitats est¨¤ el espiralitzador, que talla verdures en trinxes i espiral sense fi o les planxes per a preparar farciments just en forma de nou.

Una mirada contempor¨¤nia a la disposici¨® de la cuina familiar, dues generacions enrere, ha d'anotar aquell avan? de modernitat que varen ser les cuines de gas but¨¤ (foc f¨¤cil i calor regulables) i les posteriors de placa el¨¨ctriques d'inducci¨®, que van despla?ar les cuines econ¨°miques de ferro fus que usaven llenya de combustible, una versi¨® industrial del foc prehist¨°ric de segles, ja domesticat.

M¨¦s enll¨¤ dels aprimadors de fusta per a allisar pastes o triturar galetes i les maces dels morters -tot feina de torners-, en aquelles cuines cl¨¤ssiques hi hi havia molts pocs utensilis de disseny modern: els coladors, les mandolines, les plaques de ratllar.

Possiblement una dels primeres m¨¤quines va ser la batedora manual d'ous, amb dues corones dentades o les molls escumadors per a al?ar el blanc de la clara d'ou. Potser tamb¨¦ les petites m¨¤quines de triturar carn o els obridors d'ampolles, llevataps, destapadors, els extractors en espiral, una troballa arcaica i imbatible al disseny.