Geografies po¨¨tiques

La coberta del llibre Error geogr¨¢fico (Kriller71, 2015) ¨¦s una fotografia de la placa de bronze que hi ha a la pla?a d¡¯Antoni Rovira i Trias, als peus de l¡¯escultura de l¡¯arquitecte, on es veu el projecte d¡¯eixample de Barcelona que va dissenyar. Al marge de la fotografia, s¡¯hi veuen els peus de l¡¯autora, Mar¨ªlia Garcia (Rio de Janeiro, 1979), que se situa en aquesta Barcelona irrealitzada, ben a prop de la inscripci¨® del lema que va presidir el projecte: ¡°Le trac¨¦ d¡¯une ville est oeuvre du temps, plut?t que d¡¯architecte¡±, frase de l¡¯enginyer franc¨¨s L¨¦once Reynaud. Aquesta fotografia (tan t¨ªpica del viatger) serveix d¡¯al¡¤legoria de bona part del contingut del volum, que construeix una poesia en continu moviment, descentrada, on ¡°els mapes poden superposar-se¡±, una escriptura a la recerca de l¡¯estabilitat i la frisan?a de la representaci¨® gr¨¤fica, un treball de relectura del m¨®n a trav¨¦s d¡¯aquest reproduir-lo que vol localitzar-lo i organitzar-lo, on la poesia ¨¦s una mena de topografia cap endins, una consci¨¨ncia d¡¯anar perdut, marejat, sobrepassat, amunt i avall (ara a l¡¯avi¨®, ara al tren, ara a l¡¯autocar), seguint un cam¨ª tra?at m¨¦s pel temps que no pas per la voluntat del qui es mou i, alhora, tot ell pura voluntat de moviment.

Si amb la poesia de Mar¨ªlia Garcia hi ha aquesta sensaci¨® de moviment perpetu quasi esgotador, amb la lectura d¡¯Atlas (Editorial Galaxia, 2019) hom t¨¦ una sensaci¨® als ant¨ªpodes, perqu¨¨ aquest llibre d¡¯Alba Cid (Ourense, 1989) s¡¯agafa als mapes com si fossin les portes del coneixement i es fica en detalls nimis, recorre les etimologies dels top¨°nims, descobreix particularitats ex¨°tiques i singular¨ªssimes, penetra en la vida dels habitants de racons totalment dissemblants, en les arrels que s¡¯aferren terra endins i floreixen idiosincr¨¤tiques i espec¨ªfiques. Passeja un afany indagador de caire enciclop¨¨dic i caprici¨®s, com de cambra de meravelles, amb els ulls enlluernats de qui recorre el mapa d¡¯un m¨®n inventat o la terra inc¨°gnita.

Totes dues autores parteixen de la bell¨ªssima concepci¨® del m¨®n dibuixat, del m¨®n representat, i de les inquietuds que cartes i pl¨¤nols desperten en nosaltres: la curiositat contemplativa del cient¨ªfic meticul¨®s, encisat per les descobertes, i la tafaneria de l¡¯explorador n¨°mada, que sempre va una mica m¨¦s enll¨¤, tot ell acci¨® i viv¨¨ncia. Les dues poetes ens porten per aquests camins amb un rerefons bibliogr¨¤fic, po¨¨tic i savi, per passejar-nos pel m¨®n, ja sigui amb la mirada totalment subjectiva de lectora vitalista que hauria d¡¯haver tornat a casa d¡¯esquena de Mar¨ªlia Garcia, ja sigui amb aquest subtil distanciament d¡¯antrop¨°leg fascinat que voldria ser un drac d¡¯Alba Cid. El m¨®n ¨¦s molt gran.