Passar-les putes

Quan el cotxe s¡¯apropa, somriu. No fa cap gest d¡¯anar-se¡¯n, ni es queixa quan veu una periodista i un fot¨°graf. T¨¦ 42 anys, ¨¦s de Bulg¨¤ria, i fa 16 anys que ¨¦s a Espanya. ?s a la cru?lla de la Nacional II a la Jonquera. ¡°No hi ha gaire feina¡±, es lamenta, un dijous d¡¯abril, tan inh¨°spit com la cantonada on es col¡¤loca cada dia unes quantes hores. Mentre xerrem, un home gran s¡¯acosta i aparca. ¡°Un client?¡±, preguntem. ¡°No agafa dones¡±, aclareix. Nom¨¦s ve a mirar. Aparca cada dia aqu¨ª, la saluda i se¡¯n va. M¨¦s endavant, ens el tornem a trobar, fent el mateix amb una altra dona.

En un tram de poc menys de dos quil¨°metres, una desena de dones es prostitueix a les tres de la tarda a la frontera que uneix Girona amb Fran?a. Ella t¨¦ 23 anys, ¨¦s de Romania. S¡¯hi posa cada dia unes cinc hores. Igual que la dona de Bulg¨¤ria (no n¡¯hi ha cap que vulgui donar el seu nom), es queixa de la poca clientela. I per qu¨¨ a la carretera? Per qu¨¨ no en un club? ¡°Al carrer ¨¦s molt m¨¦s r¨¤pid¡± el sexe, explica. Ja fa tres anys que ¨¦s a la Jonquera, on els carrers han perdut el trag¨ª dels temps precovid.

¡°Hi ha molta desmoralitzaci¨® en el sector¡±, explica Conxa Borrell, del sindicat Organitzaci¨® de Treballadores Sexuals (Otras). ¡°Encara hi ha molt la sensaci¨® que em puc contagiar de covid. Tant ells com elles¡±, afegeix. Les dones, sense cap tipus de drets, tenen por de posar-se malaltes. ¡°No tenen una xarxa de cures. Si estan malaltes, qui les cuidar¨¤? Qui estar¨¤ per elles? Qui els portar¨¤ menjar si els fa falta?¡±, reflexiona Borrell. Amb la pand¨¨mia, d¡¯un dia per l¡¯altre moltes dones es van veure amb les maletes a la porta dels hotels dels clubs on treballaven. Els pisos es van convertir i continuen sent el lloc on treballar, a l¡¯esquena de tot, amb un coneixement gaireb¨¦ nul del que passa a dins.

Per¨° no ¨¦s f¨¤cil que ho admetin. ¡°A casa no treballo. Mai¡±, assegura la dona b¨²lgara. Durant el confinament, explica, va treballar per internet, amb videoc¨¤meres. Per¨° res de sexe a casa seva. ¡°Tot el que feia al carrer era anar del supermercat a casa¡±, assegura, com tothom. Els clubs han estat pr¨¤cticament tancats durant m¨¦s de dos anys. Ara, diu Jos¨¦ Moreno, amo del Paradise, que s¡¯autoanomena un dels clubs m¨¦s grans d¡¯Europa, est¨¤ obert per¨° a mig gas. ¡°Hi treballen unes 80 dones¡±, assegura Moreno, de les 200 per a les quals tenen capacitat les instal¡¤lacions. Elles paguen 70 euros per cada nit d¡¯hotel al club. A banda, hi ha els treballadors contractats directament per Moreno. Dels 78, ¡°encara en queden 5 o 6¡± en ERTO.

Ni tan sols una pand¨¨mia mundial ha aturat el negoci del sexe, per¨° ha deixat tocat un dels epicentres de la prostituci¨® a Catalunya. La Jonquera, aquest poble de camions, vent, pol¨ªgons i aparcaments, no ha tornat a ser el pol d¡¯atracci¨® que era, sobretot per als homes del sud de Fran?a. ¡°Nom¨¦s queden dos clubs oberts, el Paradise i el Dallas¡±, assegura l¡¯inspector en cap de la Policia Nacional a la zona, Juan Ram¨®n Andr¨¦s. I tots dos tenen molts menys clients dels habituals. Un altre club, el Madam¡¯s, va estar obert de manera encoberta com un prost¨ªbul sense tenir els permisos fins que va ser descobert pels Mossos i la Policia Nacional. ¡°Tot ha quedat bastant sentenciat amb la pand¨¨mia¡±, assegura Andr¨¦s.

El debat de la prostituci¨® ¨¦s complex i mant¨¦ dividit el feminisme. Despr¨¦s d¡¯anys de periodista, he vist de tot: dones explotades sexualment, traficades, maltractades, colpejades, humiliades, anul¡¤lades i redu?des a un tros de carn perqu¨¨ l¡¯utilitzi qualsevol que pugui pagar-s¡¯ho. Tamb¨¦ dones lliures, decidides a fer del seu cos i del seu sexe el que considerin. I altres, els casos m¨¦s complexos, que diuen que s¨®n lliures, per¨° sempre sota la vigil¨¤ncia de suposats n¨°vios que no queda clar si les protegeixen o els fan de xulo des de la terrassa del bar.

Per¨° una cosa ¨¦s prendre nota i escoltar-les, i una altra ¨¦s intentar imaginar, detingudament, qu¨¨ ¨¦s prostituir-se. I sobretot, qu¨¨ ¨¦s fer-ho en pand¨¨mia, en qu¨¨ el contacte f¨ªsic va suposar, en els pitjors moments, una possible avantsala de la mort. La infantilitzaci¨® de les dones que es prostitueixen deixa aquests debats en mans d¡¯expertes i ONG. I usurpa a les protagonistes la seva veu, i el seu punt de vista, que defensen amb dents i ungles organitzacions com Otras.

A les cinc de la tarda, un aparcador de cotxes organitza la possible arribada de vehicles al Paradise. El cel sembla de plom. L¡¯aparcador comen?a a mullar-se. ¡°?s la vida. I encara sort que hi ha feina¡±, diu. Una feina que la pluja arru?na al carrer. Les poques dones que encara hi s¨®n recullen les cadires i se¡¯n van.