¡®La Perla Negra¡¯ catalana va ser assaltada per pirates despr¨¦s de naufragar

La not¨ªcia que el veler Capit¨¢n III ¡ªamb el sobrenom de La Perla Negra quan navegava en format canalla¡ª va naufragar la nit del passat 7 d¡¯abril davant de Chipiona, ha causat la natural consternaci¨® a Barcelona, i ¨¦s que al Club N¨¤utic de la ciutat el vaixell i el seu capit¨¤, Javier Herrero, que ¨¦s tamb¨¦ el meu cunyat, s¨®n molt coneguts i apreciats. Sobre el dram¨¤tic succ¨¦s ¨Ctot i que cal donar les gr¨¤cies per dues circumst¨¤ncies: una, que tot i que el naufragi va ser molt aparat¨®s ning¨² va patir danys, i dues, que jo no fos a bord, com estava previst¨C s¡¯han anat revelant detalls, alguns de sorprenents fins al punt de ser dignes de novel¡¤la de Jules Verne.

L¡¯embarcaci¨®, un magn¨ªfic transoce¨¤nic de 16 metres dissenyat pel prestigi¨®s Dominique Presles, va xocar contra la perillosa pedra o tenassa de Salmedina, un escull davant de Chipiona, Cadis, prop de la desembocadura del Guadalquivir, que constitueix un fam¨®s obstacle per a la navegaci¨®, sobretot si t¡¯hi acabes enfilant. L¡¯escull, que queda perversament amagat per la plenamar, ha estat hist¨°ricament una trampa mortal per a les naus (avui dia en naufraguen dues l¡¯any), incloent-hi galions, cosa que conferiria especial pedigr¨ª a l¡¯accident del nostre veler i concordaria amb el seu sobrenom pirata. Algunes parts del vaixell estan ara submergides al costat de canons i altres restes hist¨°riques.

Pel que sembla, la pedra de Salmedina es trobava unida a terra ferma en l¡¯Antiguitat (ara ¨¦s a m¨¦s de dos quil¨°metres de la costa) i s¡¯hi havia instal¡¤lat poblaci¨® romana, que hi van aixecar un primer far, probablement el que va donar nom a Chipiona, Caeponis Turri (avui el c¨¨lebre far del lloc ¨¦s a la punta del Perro), molt abans que s¡¯hi constru¨ªs el mausoleu de Roc¨ªo Jurado. La pedra est¨¤ senyalitzada amb una balisa (D-2350.4) amb dues bandes negres i grogues i llum blanca, per¨° hi ha cr¨ªtiques a la seva efectivitat i, de fet, s¡¯ha creat una plataforma per demanar que Salmedina se senyalitzi millor.

El Capit¨¢n III/ La Perla Negra va pujar sobre l¡¯escull de nit amb mar agitada i una tripulaci¨® de set persones. La col¡¤lisi¨® va ser terrible, va caure el pal (que va inutilitzar el bot salvavides) i el vaixell va quedar escorat sobre les pedres amb el casc en l¡¯aire. La descripci¨® que en fa el Javier ¨¦s digna, a la seva manera, del poema de Gerard Manley Hopkins sobre el naufragi el 1875 en un banc de sorra de la desembocadura del T¨¤mesi del vapor Deutschland,en el qual van morir, entre molts altres passatgers, cinc monges franciscanes exiliades: ¡°I va impactar amb la proa sobre el banc, i amb tot el seu pes, la quilla; les rompents rodaven el casc amb un estr¨¨pit tosc; / les lones i la br¨²ixola, el tim¨® i l¡¯h¨¨lix / imm¨°bils, in¨²tils. Tot aix¨° va patir¡± (¡­) ¡°Llargues hores el van veure gronxar-se amunt i avall / a trav¨¦s de l¡¯escuma vol¨¤til, qu¨¨ podia fer / contra l¡¯embat del vent i de la mar?¡±. Un primer intent de rescat per mar va resultar infructu¨®s i finalment es van evacuar els passatgers, en una ¡°impecable¡± ¡ªressalta el capit¨¤¡ª operaci¨®, mitjan?ant un helic¨°pter de Salvament Mar¨ªtim.

I ara ve el m¨¦s fort. Quan l¡¯endem¨¤ els n¨¤ufrags, que havien sortit amb el que duien a sobre, van aconseguir tornar al veler embarrancat i semidestrossat per recuperar les seves possessions i estudiar la situaci¨®, es van trobar diverses persones que l¡¯estaven saquejant. Pel que sembla, ja havien fet almenys un altre viatge des de la costa per arreplegar qualsevol cosa de valor que hi hagu¨¦s a bord. Les visites a Salmedina s¨®n habituals quan hi ha marea baixa, fins i tot s¡¯organitzen concerts sobre l¡¯escull amb m¨²sica de Pink Floyd, que tenen un tema, Money, que hauria estat el m¨¦s escaient l¡¯altre dia. Quan el capit¨¤ Herrero i els que l¡¯acompanyaven (la meva germana havia declinat tornar a fer-se a la mar, cosa que ¨¦s ben comprensible) van arribar al vaixell, els pirates ja estaven carregant al seu bot les maletes dels viatgers. ¡°Els vam retreure la seva conducta, per¨° eren joves, se¡¯ls veia forts i eren al seu terreny; hi havia poca cosa a fer, es van limitar a tornar-nos algunes coses¡±, m¡¯explica el Javier. De la nau ja havia desaparegut equipament electr¨°nic, roba de navegar, i elements n¨¤utics. Efectivament, sembla incre?ble que hi hagi gent que es dediqui a aprofitar-se de la desgr¨¤cia aliena. La r¨¤bia que fa veure com un paio se t¡¯end¨² la maleta apel¡¤lant a la llei del mar. Nom¨¦s et queda arribar a les mans o pensar que almenys tu has llegit Conrad.

En ¨²ltima instancia, entre all¨° robat i espatllat, es va poder recuperar ben poca cosa. L¡¯espl¨¨ndida i abundant biblioteca de temes navals havia retornat al seus or¨ªgens aqu¨¤tics i flotava a la cabina, m¨¦s enll¨¤ de tota salvaci¨®. Per sort el Javi ja feia temps que havia tret el retrat dedicat de l¡¯em¨¨rit de la cabina i l¡¯havia instal¡¤lat al lavabo de casa.

Des del punt de vista literari, som als predis d¡¯El faro del fin del mundo (1905), de Verne, la inoblidable novel¡¤la d¡¯aventures sobre uns pirates capitanejats pel sinistre Kongre que capturen un far magall¨¤nic (inspirat en el de l¡¯illa de San Juan de Salvamento, a la Terra del Foc), per, apagant-lo, provocar naufragis i apoderar-se de les c¨¤rregues. L¡¯activitat dels wreckers, que vivien del que salvaven dels naufragis, era habitual en indrets com els illots de Florida, Devon i Cornwall; l¡¯ocupaci¨® entrava en el terreny directament criminal quan s¡¯atreien els vaixells amb paranys perqu¨¨ encallessin, i sobretot era molt de recriminar quan mataven els supervivents, cosa que els saquejadors de La Perla, s¡¯ha de recon¨¨ixer, van tenir el detall d¡¯estalviar-se. Al cinema (La luz del fin del mundo, 1971) el dolent era Yul Bryner, enfrontat a l¡¯abnegat supervivent de la dotaci¨® del far, Will Denton (Kirk Douglas), a l¡¯original el xil¨¨ V¨¢squez. El far cinematogr¨¤fic va ser constru?t al cap de Creus, per¨° ja no existeix: el van tirar a terra, tot i que amb pol¨¨mica, el 1998, o potser se¡¯l van endur els saquejadors.

Despr¨¦s de diverses perip¨¨cies i negociacions dignes de l¡¯illa de la Tortuga i el Nassau de Black Sails, el veler es va poder reflotar prec¨¤riament amb danys al casc i sense orsa), carregat en un vaixell i transportat fins al port. Des d¡¯all¨¤, en un cami¨®, el van enviar per carretera fins a Ferrol, que mira que ¨¦s lluny de Chipiona, per avaluar qu¨¨ calia fer-ne. Es dona la circumst¨¤ncia que Ferrol ¨¦s el lloc d¡¯origen de la meva fam¨ªlia Ant¨®n, una llarga saga de militars marins, amb membres il¡¤lustres i plan?ons catalans de prudent sec¨¤ com jo. El vaixell accidentat ¨¦s ara a l¡¯acreditada drassana Blascar, esperant una decisi¨® sobre el seu dest¨ª. Tornar¨¤ a navegar? ¡°Soc optimista, per¨° s¡¯han d¡¯arreglar moltes coses, ha patit molt, pobre, i tot va sumant¡±, diu el Javier. Jo he proposat transformar-lo en corsari, embarcar-hi artilleria, reclutar una tripulaci¨® soferta (aquesta vegada me n¡¯hi vaig, segur que no s¡¯enfonsa dues vegades) i un cuiner coix, rebatejar-lo Almirante Ant¨®n i tornar a Salmedina per la porta gran, a reclamar les maletes. Valdr¨¤ una morterada retornar-lo al mar, per¨° a m¨¦s de l¡¯asseguran?a es pot fer un crowfunding amb tothom que hi ha navegat, que ¨¦s mitja Barcelona. Despr¨¦s de l¡¯aventura, La Perla Negra s¡¯ho mereix tot.

La hist¨°ria t¨¦ una coda. La meva primera cr¨°nica d¡¯urg¨¨ncia sobre el naufragi, per a la qual em vaig esfor?ar a insuflar ecos de Conrad, Melville i El barquito chiquitito, va ser desqualificada desconsideradament per una amiga del capit¨¤ amb la frase: ¡°El periodista ¨¦s el teu cunyat?, ¨¦s una mica malcarat, no?¡±. Espero que aquesta segona entrega no la reafirmi en la seva opini¨®, per¨° no tinc gaires esperances.