Demano la restituci¨® del monument a Antonio L¨®pez

M¨¢s informaci¨®n

Reflexions a l¡¯entorn de l¡¯antiga pla?a d¡¯Antonio L¨®pez

Coincidint amb l¡¯inici de la reforma de la Via Laietana, en les Jornades sobre mem¨°ria i espai p¨²blic organitzades a la Model per l¡¯Ajuntament de Barcelona, s¡¯ha abordat el futur dispar dels dos monuments ubicats als extrems d¡¯aquesta avinguda: el de Camb¨® i el d¡¯Antonio L¨®pez. La incertesa sobre el futur del monument a Camb¨® s¡¯ha aclarit recentment a favor de la seva conservaci¨®, entenc que a causa de la defensa que en va fer Borja de Riquer a les Jornades. Per contra, l¡¯arquitecte municipal en cap, Xavier Matilla, va anunciar l¡¯eliminaci¨® del pedestal de L¨®pez, buit des de la retirada de l¡¯est¨¤tua el 2018 i objecte de diversos escarnis, com ara la instal¡¤laci¨® (sorprenentment clandestina, atesa la seva aparatositat) d¡¯una figura par¨°dica per part d¡¯un artista de carrer, el gener passat, o la recent intervenci¨® dins del Festival d¡¯Arquitectura, amb una rocambolesca bastida que el convertia en un escenari. Despr¨¦s d¡¯un sostingut i consolidat descr¨¨dit aquests ¨²ltims anys, L¨®pez no ha tingut cap defensor en el debat. Tot i aix¨ª, la retirada expressa diversos fracassos en la pol¨ªtica monumental de l¡¯actual Ajuntament.

Qualsevol l¨°gica de demolici¨® reprodueix la mateixa viol¨¨ncia simb¨°lica que critica

El comissionat de Programes de Mem¨°ria de la legislatura anterior i art¨ªfex de la retirada, Ricard Vinyes, ha argumentat que la mesura va respondre a la sol¡¤licitud de diverses entitats antiracistes a causa de cert comer? esclavista de L¨®pez en la seva primera etapa a Cuba. Aquesta demanda, justificable, no nom¨¦s no tenia una ¨²nica resposta democr¨¤tica, sin¨® que l¡¯opci¨® veritablement progressista hauria estat una altra, tot evitant qualsevol l¨°gica de demolici¨®, la qual reprodueix la mateixa viol¨¨ncia simb¨°lica que critica.

L¡¯Ajuntament hauria hagut de defensar que el monument a L¨®pez forma part de la trama urban¨ªstica de l¡¯¨¨poca de l¡¯Exposici¨® Universal del 1888, que va del Parc de la Ciutadella al monument a Colom, i que d¡¯aqu¨ª puja per la Rambla fins a l¡¯Eixample. Aquest conjunt ¨¦s el nucli urban¨ªstic del zenit de la prosperitat de la Barcelona burgesa, industrial i colonial de l¡¯era Cerd¨¤, i inclou una important xarxa monumental, en la qual destaca el triangle dels monuments a L¨®pez, a Colom (que de fet commemora la participaci¨® catalana en la Carrera d¡¯?ndies) i a Joan G¨¹ell, com va assenyalar amb solv¨¨ncia Juanjo Lahuerta a les Jornades. Aquests tres monuments no s¨®n els ¨²nics d¡¯aquest conjunt, per¨° s¨ª que s¨®n els que expressen millor el seu subtext: l¡¯ascens i l¡¯hegemonia de la nova burgesia. Aquest conjunt urban¨ªstic, ple de refer¨¨ncies al colonialisme espanyol, es tanca amb el modernisme, i ¨¦s un document insubstitu?ble d¡¯un moment ¨¤lgid que no va tenir continu?tat. La Barcelona posterior va anar per un altre cam¨ª.

L¡¯economia colonial es va caracteritzar per la utilitzaci¨® de m¨¤ d¡¯obra esclava a tot Europa

La precondici¨® per a aquesta prosperitat va ser el r¨¨gim colonial, i Cuba en particular. Els capitals generats pels indians van pagar la industrialitzaci¨® barcelonina i l¡¯Eixample. I l¡¯economia colonial es va caracteritzar per l¡¯¨²s de m¨¤ d¡¯obra esclava. A tot Europa: es tracta de ¡°l¡¯era de l¡¯imperi¡±, segons Eric Hobsbawm. Per qu¨¨ culpar L¨®pez d¡¯una activitat estructural per al pr¨°sper capitalisme barcelon¨ª? Hi va haver esclavistes catalans de molta m¨¦s volada que L¨®pez, per¨° que romanen aliens a l¡¯actual impugnaci¨®. El principal investigador local en aquesta mat¨¨ria, Mart¨ªn Rodrigo, autor d¡¯una biografia recent de L¨®pez (Un hombre, mil negocios, que va ser la base acad¨¨mica per a la Comissi¨® de Mem¨°ria en la seva operaci¨® contra el monument), ha publicat extensament sobre la q¨¹esti¨®. A ell em remeto per entendre com el comer? esclavista es movia en una zona grisa, i que, en particular, l¡¯activitat de L¨®pez transportant esclaus criolls de Santiago de Cuba a altres llocs de l¡¯illa en els anys 1840 ¡°era entonces completamente legal¡± (p. 66).

Des del punt de vista d¡¯una pol¨ªtica patrimonial progressista (fins i tot anticapitalista), esborrar les petjades urbanes m¨¦s significatives del capitalisme local fa que el contradiscurs perdi el seu referent i sentit. Aix¨ª no es combat el capitalisme, se li fa el joc blanquejant-lo. La resposta municipal adequada a la respectable demanda antiracista seria una cosa com: ¡°No podem eliminar un element tan significatiu d¡¯un conjunt hist¨°ric urb¨¤ tan decisiu¡±. Afegint-hi: ¡°S¨ª que podem, per¨°, buscar altres maneres de representar la mem¨°ria dels esclavitzats en l¡¯espai p¨²blic, i que es puguin confrontar discursos i subjectivitats que representin les hist¨°ries dels oblidats, les lluites i conquestes socials¡±. A m¨¦s, aquesta ¨¦s la tasca de l¡¯esquerra: aprofundir en el pluralisme i no reproduir l¡¯autoritarisme impl¨ªcit en l¡¯erecci¨® o retirada de monuments; trobar altres formes contempor¨¤nies de representar les noves subjectivitats postcolonials i micropol¨ªtiques. Era aquesta, tamb¨¦, la demanda impl¨ªcita d¡¯una de les ponents de les Jornades, Zaida Mux¨ª, que feia mans i m¨¤nigues per trobar exemples de monuments de dones en l¡¯¨¤rea metropolitana. El debat sobre el monument de L¨®pez ha estat l¡¯ocasi¨® malbaratada per a aquesta ¡°altra monumentalitat¡±. Ha estat decebedor constatar la manca d¡¯idees de la Comissi¨® de Programes de Mem¨°ria en aquest sentit.

A m¨¦s, s¡¯aplica una doble vara de mesurar. Davant les acusacions del darrer Camb¨® com a aliat de Franco, Riquer argumentava que aquell ¡°no fou l¡¯¨²nic Camb¨®¡± i defensava el seu llegat m¨²ltiple a la ciutat, aix¨ª com la necessitat d¡¯una millor argumentaci¨® per a la retirada del monument. An¨¤logament, podem afirmar que el L¨®pez esclavista ¡°no fou l¡¯¨²nic L¨®pez¡± i que ¨¦s engany¨®s negar la seva aportaci¨® i la del seu successor, el seu fill Claudio. El menyspreu a aquestes figures per part de Riquer no fa just¨ªcia al paper del Banco Hispano Colonial, fundat per L¨®pez, en el finan?ament de l¡¯obertura de la Via Laietana, ni al fet mateix que la classe empresarial del 1880 erig¨ªs aquest monument per celebrar la figura m¨¦s poderosa i paradigm¨¤tica del nou empresariat local a l¡¯era de la Restauraci¨®, que va convertir Barcelona en una capital econ¨°mica. ?Cal recordar que un monument no ¨¦s nom¨¦s a la figura que representa, sin¨® que ¨¦s un document de la societat que l¡¯erigeix? Estem davant un Programa de Mem¨°ria que fomenta l¡¯oblit.

Hi va haver esclavistes catalans de m¨¦s volada que L¨®pez que romanen aliens a l¡¯actual impugnaci¨®

Davant la insubstancialitat i el poc rigor en la impugnaci¨® p¨²blica de L¨®pez, cal demanar-se si les veritables raons s¨®n unes altres: L¨®pez no era catal¨¤ i ¨¦s una figura inassimilable des de la l¨°gica del nacionalpopulisme institucional. Un desclassat, un xarnego. Sota una fa?ana falsament democratitzadora, estem davant d¡¯una operaci¨® de ¡°neteja ¨¨tnica¡±? ?s L¨®pez el boc expiatori dels pecats dels esclavistes catalans? Un Ajuntament pretesament d¡¯esquerres no li hauria de fer, de nou, el joc a l¡¯enemic.

Fins on ¨¦s leg¨ªtim el revisionisme postcolonial? Caldr¨¤ demolir l¡¯antiguitat, com els talibans? Quan la civilitzaci¨® comen?a a ser barb¨¤rie? A la pregunta sobre el precedent que suposa la retirada d¡¯aquest monument, l¡¯excomissionat responia que ¡°ning¨² no ha demanat¡± la retirada de cap altre. Una pol¨ªtica patrimonial, ?s¡¯ha de limitar a respondre a aquesta mena de demandes, mai lliures de populisme, en abs¨¨ncia d¡¯una visi¨® hist¨°rica pr¨°pia? Acollint-me al tarann¨¤ municipal, i en el meu nom i en el d¡¯una part significativa de la comunitat art¨ªstica, acad¨¨mica i t¨¨cnica que rebutja l¡¯operaci¨®, demano aqu¨ª la restituci¨® del monument, perfectament compatible amb la reforma en curs.