L¡¯estafador F¨¨lix Krull

Amb la calorada que fa no seria adequat aconsellar avui als lectors cap de les novel¡¤les ¡°fatigoses¡± de Thomas Mann. Ser¨¤ m¨¦s avinent recordar als llegidors que Mann, que tenia un enorme sentit de l¡¯humor ¡ªo, si res m¨¦s no, de la ironia¡ª, tamb¨¦ va escriure una novel¡¤la plena de gr¨¤cia que resulta, a m¨¦s a m¨¦s, la m¨¦s autobiogr¨¤fica de l¡¯autor.

Mann hi va treballar durant m¨¦s de quaranta anys. Al final del mes d¡¯octubre del 1909, quan ja era fam¨®s gr¨¤cies a la seva fabulosa Els Buddenbrook ¡ªque va desagradar als bons burgesos de L¨¹beck, com Vida privada, de Sagarra, va molestar els amants i les querides de Barcelona¡ª, Mann va confessar en diverses cartes que estava a punt de comen?ar una ¡°hist¨°ria llarga¡± que s¡¯hauria anomenat Der Hochs?tapler (¡°El cavaller d¡¯ind¨²stria¡±), t¨ªtol que segons l¡¯autor tamb¨¦ podria haver estat aquest: F¨¨lix Krull, lladre i farsant, que ¨¦s el que va adoptar la traducci¨® catalana per manca de tradici¨® entre nosaltres de l¡¯expressi¨® ¡°cavaller d¡¯ind¨²stria¡±, en angl¨¨s, ¡°confidence man¡±, que designa aquell que viu a l¡¯esquena d¡¯una dona rica.

Cap a aquell temps Mann ja s¡¯havia casat amb la ben acabalada i intel¡¤ligent Katia Pringsheim, i pretenia parlar metaf¨°ricament, a la novel¡¤la de qu¨¨ parlem avui, de si mateix; un home que, encara no prou segur d¡¯arribar a posseir fortuna amb els seus llibres¡ªla va fer¡ª, havia decidit casar-se amb una dona ¡°de fam¨ªlia¡±, per si de cas. Aquest acte no va ser exactament el d¡¯un ¡°cavaller d¡¯ind¨²stria¡±, perqu¨¨, segons l¡¯antic costum, tals cavallers buscaven una nova v¨ªctima del seu car¨¤cter seductor abans d¡¯haver exhaurit els cabals d¡¯aquella amb qui s¡¯allitaven. Per¨° no hi ha dubte que Mann, que ja sabia des d¡¯adolescent que tenia tirada als nois, va fer un casament en certa manera desigual; val a dir, va enganyar la senyora Pringsheim, la qual, com que havia estudiat matem¨¤tiques i era molt llesta, es va adonar de seguida de les inclinacions d¨°riques del seu marit sense que aix¨° li import¨¦s gaire: la biografia novel¡¤lada, recent, de Colm T¨®ib¨ªn, El mag, ho explica. (Tamb¨¦ ho expliquen les circumst¨¤ncies de l¡¯¨¨poca.)

Aquesta ¡°hist¨°ria llarga¡± es va anar allargassant de deb¨° fins a convertir-se en la novel¡¤la que coneixem: en va publicar una part menuda, m¨¦s o menys independent, a la Neue Freie Presse, i poc despr¨¦s, afegint-hi m¨¦s p¨¤gines, va oferir tota la primera part i la segona, fins al cap¨ªtol 6, a l¡¯editorial Querido. Com que llavors va esclatar la Gran Guerra, Mann va abandonar aquest projecte, i no hi va tornar fins al 1950. A l¡¯endemig, Mann havia escrit el bo i millor de la seva producci¨® ¡ªdeixem al lector la digna possibilitat que consideri Els Buddenbrook el millor dels seus llibres¡ª, incloses La muntanya m¨¤gica (1924), Josep i els seus germans (1933-1942), Carlota a Weimar (1939) i Doktor Faustus (1947).

Per¨° la hist¨°ria d¡¯aquest jove, barreja d¡¯entremaliat (en la tradici¨® popular i culta de Till Eulenspiegel i de la picaresca), lladregot, oportunista, espavilat i farsant, no el va abandonar mai. Sembla com si Mann hagu¨¦s volgut passar comptes amb la pr¨°pia consci¨¨ncia en aquesta novel¡¤la; i potser per aix¨° no es va atrevir a continuar-la fins al final de la seva vida, no fos cas que la seva dona i els seus fills es sentissin al¡¤ludits, aix¨° s¨ª, amb la mediaci¨® de la fantasia que escau al g¨¨nere, sempre generadora de pietat.

En el fons ¨¦s molt m¨¦s autobiogr¨¤fica la novel¡¤leta La mort a Ven¨¨cia ¡ªque es basa en una experi¨¨ncia de Mann a Ven¨¨cia l¡¯any abans d¡¯escriure el llibre¡ª que el nostre F¨¨lix Krull: a la novel¡¤la veneciana s¡¯hi parla dels desficis d¡¯un home adult per un miny¨® de bellesa fascinant; al Krull es parla dels avatars d¡¯un noi que no parar¨¤ de fer ¡°curr¨ªculum¡±, si es pot dir aix¨ª, per¨° no com un cursus honorum ¡ªel que va presidir, oficialment, la vida de Mann¡ª, sin¨® en un reguitzell d¡¯ast¨²cies, enganys, suborns i entremaliadures sexuals. Sembla com si Mann ens digu¨¦s en aquesta obra: ¡°Sempre us he enganyat. Soc un farsant, tota la meva vida ha estat una com¨¨dia, i aqu¨ª en teniu la representaci¨® liter¨¤ria. Preneu-ho com us sembli.¡±

La novel¡¤la es tanca amb un episodi de taurom¨¤quia a la ciutat de Lisboa, per¨° la idea de Mann era escriure¡¯n encara tot un segon volum amb diverses aventures de Krull a terres d¡¯Am¨¨rica. L¡¯escriptor va morir l¡¯any 1955 i no va poder arrodonir el projecte. Paradoxalment, va perfer les hist¨°ries del sanatori de Davos, va exagerar fins a les tres mil p¨¤gines la hist¨°ria de Josep narrada a la B¨ªblia en pocs cap¨ªtols, i va pronosticar la dial¨¨ctica entre la barb¨¤rie i la civilitzaci¨® a Doktor Faustus amb rigor i severitat. L¡¯explicaci¨® al¡¤leg¨°rica i versemblant de tota la seva vida va quedar inacabada, a pesar d¡¯haver passat Mann cinquanta anys rumiant-hi.