¡®Poemes de l¡¯hora de dinar¡¯, de Frank O¡¯Hara: Versos urgents per retenir el moment

"De pressa!, un ¨²ltim poema abans que perdi l¡¯oremus¡±. La poesia de Frank O¡¯Hara (1926-1966) fa una sensaci¨® d¡¯urg¨¨ncia, de notes escrites al vol per no oblidar les impressions del moment. Va escriure for?a, i compulsivament, durant els seus estudis de m¨²sica i literatura, i tot seguit en la seva vida professional com a professor i com a conservador d¡¯art al MoMA. Va ser un dels membres principals de l¡¯anomenada New York School, grup de poetes amb bones relacions amb els pintors adscrits a l¡¯impressionisme abstracte. S¡¯hi detecta de seguida la influ¨¨ncia d¡¯aquesta pintura, en el prop¨°sit de reflectir en paraules les formes, els colors i els moviments. I les paraules estan disposades en la plana com els tra?os de color en el llen?.

El poema, tamb¨¦ com el quadre, vol provocar un impacte emocional, i per aix¨° no sempre s¡¯hi troba un prop¨°sit definit ni se¡¯n despr¨¨n cap conclusi¨® moral. Les coses simplement passen i el poeta hi para atenci¨®, les destria, exposa les que el sorprenen o commouen, sense entrar a debatre sobre el seu significat. Encara que es tracta d¡¯una poesia que, per dir-ho aix¨ª, toca de peus a terra i no es perd pels viaranys de l¡¯escriptura autom¨¤tica, s¡¯hi adverteix tamb¨¦ l¡¯influx de l¡¯experimentaci¨® de les avantguardes europees, en especial del superrealisme. En un poema en qu¨¨ explica un passeig a l¡¯hora de dinar, els carrers per on passa, aparadors, anuncis, gent que veu, i certs pensaments que li venen mentrestant, al final diu O¡¯Hara: ¡°El meu cor ¨¦s a la butxaca, ¨¦s Poemes de Pierre Reverdy¡±. Enmig de l¡¯enrenou, l¡¯evocaci¨® d¡¯un dels poetes superrealistes m¨¦s singulars, que va passar la segona meitat de la seva vida en un monestir.

D¡¯aquests poemes, publicats el 1964, els m¨¦s caracter¨ªstics s¨®n els que proven de reflectir la vida bullicio?sa, atrafegada i conflictiva de la gran ciutat, enmig de la qual un individu malda per conservar la serenitat i la lucidesa; un professional de l¡¯art en aquest cas, amb m¨²ltiples compromisos i interessos, i atent als signes del temps, singularment el cinema. ¡°Mares d¡¯Am¨¨rica | deixeu que els vostres fills vagin al cine¡­¡±: tota una reivindicaci¨® generacional de ¡°l¡¯¨¤nima que creix a les fosques mentre imatges platejades li donen relleu¡±. Som a la Nova York de finals dels anys cinquanta i primers seixanta, la que s¡¯entreveu a la s¨¨rie Mad Men, en algun episodi de la qual no per casualitat el protagonista veu reflectit el seu estat d¡¯¨¤nim en un poema d¡¯O¡¯Hara. Nova York no n¡¯¨¦s la protagonista, per¨° s¨ª el tel¨® de fons, l¡¯estat mental que dona forma a aquests Poemes de l¡¯hora de dinar.

El menysteniment de la forma, la improvisaci¨® m¨¦s o menys fingida i l¡¯eloq¨¹¨¨ncia col¡¤loquial connecten amb l¡¯est¨¨tica pict¨°rica predominant en aquell moment, aix¨ª com amb el jazz i la m¨²sica experimental. L¡¯autoironia tamb¨¦ ¨¦s un tret remarcable en O¡¯Hara. En un manifest sobre el personisme, el seu pret¨¨s moviment po¨¨tic unipersonal, afirma: ¡°No crec en D¨¦u, aix¨ª que no he de fer elaborades estructures sonores¡±, establint un lligam, dens de significats, entre la fe i la creaci¨® formal. Tamb¨¦ hi diu que el personisme va n¨¦ixer un dia que volia escriure un poema a alg¨² i es va adonar que en lloc d¡¯aix¨° podia trucar-li per tel¨¨fon. Els poemes d¡¯O¡¯Hara ¡ªels seus ¡°¡®I do this I do that¡¯ poems¡±, en deia¡ª tenen sovint l¡¯aire de trucades en qu¨¨ alg¨² comenta apressadament com li ha anat el dia; el m¨¤xim de subjectivitat amb el m¨ªnim d¡¯implicaci¨®.