L¡¯Ulisses de la catalanor

¡°Un resumen de mi vida, de la Vida en m¨ª, hasta hoy, 1968, treinta y nueve a?os, podr¨ªa ser una continua decisi¨®n de no ceder nunca un mil¨ªmetro de terreno a nada que vaya contra la Vida en el hombre¡±. ?s una resposta de Blai Bonet a l¡¯entrevista que li va fer Baltasar Porcel. Destino, 8 de juny de 1968. La data, en aquest cas, s¨ª importa. No perqu¨¨ aleshores Bonet hagu¨¦s retornat al seu Santany¨ª natal. ?s el Maig del 68 all¨° que compta. Quan l¡¯any seg¨¹ent es va publicar M¨ªster Evasi¨®, el seu protagonista -Marc Esquert- va ser publicitat com un paradigma del jovent del 68. Fa sentit. L¡¯ona expansiva de la revolta parisenca podia sincronitzar amb la mena d¡¯heterod¨°xia de Bonet: aquell vitalisme m¨ªstic, er¨°tic i existencialista, tot ben barrejat, que el feien sentir-se com un ser estranyat. Estranyat tamb¨¦ a la cultura catalana.

Pregunta final de Porcel. Quins defectes tenen els catalans? Des de la dist¨¤ncia que implica l¡¯estranyament, resposta. ¡°Globalmente, somos un defecto: el defecto de no querer ser, no querer saber, todo esto en el sentido de conformarse, de resignarse a solo ganarse pasablemente la vida¡±. El defecte, doncs, seria la gris mediocritat com a horitz¨® vital. Bonet estereotipa la catalanor com una manera de viure oposada a la seva concepci¨® de la vida. Aquest xoc entre el jo i el col¡¤lectiu al qual es pertany ¨¦s el nucli de M¨ªster Evasi¨®, tensi¨® que es resoldr¨¤ amb l¡¯evasi¨® i l¡¯obsessi¨®: el protagonista escriu la seva mem¨°ria lluny de Catalunya i, a la vegada, tenint obsessivament a la consci¨¨ncia la vida viscuda all¨¤ per entendre per qu¨¨ ¨¦s un estranyat.

Editada el 1969, Tres i Quatre la va reeditar al cap de gaireb¨¦ vint anys. El 1995 va ser inclosa a una fase avan?ada de la m¨ªtica i tosca col¡¤lecci¨® ¡°Les millors obres de la literatura catalana¡±, el 2009 la publica el Consell Insular de Mallorca. Ara surt per cinquena vegada. Nicolau Dols ha acurat i escrit el postfaci d¡¯una nova edici¨®, la de Club Editor, l¡¯editorial on Xavier Pla va recuperar la can¨°nica El mar amb cap¨ªtols in¨¨dits i on Dols va rescatar Judes i la primavera. El retorn ve acompanyat d¡¯una novetat filol¨°gica rellevant: per fi s¡¯incorporen els fragments que la censura va tatxar i l¡¯editorial va eliminar per tal que pogu¨¦s ser publicada per primera vegada.

¡°?s l¡¯Him¨¤laia de Blai Bonet¡±, va dir Biel Mesquida el 2009. ¡°No hi ha dubte que M¨ªster Evasi¨® ¨¦s la columna vertebral de la seva narrativa¡±, va afirmar Jordi Coca. ¡°Blai Bonet ¨¦s l¡¯ombra que batega per sota de moltes d¡¯aquestes provatures¡±, afirma Joan Tod¨® a La verda ¨¦s porta parlant de la narrativa textualista dels setanta, ¡°ell hi havia arribat abans, amb Judes i la primavera i M¨ªster Evasi¨®¡±. ¡°En el conjunto de la narrativa catalana contempor¨¢nea, Blai Bonet ocupar¨¢ un lugar de excepci¨®n con esta novela¡±, va profetitzar Joaquim Marco a Destino quan va publicar-se. L¡¯ocupa? Mereix ocupar-lo? Parlem-ne. De les seves virtuts, problemes i defectes.

Al seu estudi Nicolau Dols explica que existeixen unes plaguetes on s¡¯acumulen materials parcialment coincidents amb el que seria M¨ªster Evasi¨®. Algunes duien uns t¨ªtols manuscrits: Ulisses o Ulisses III. Que Bonet tenia al cap la novel¡¤la ja centen¨¤ria pot deduir-se de la forma esqueixada de la narraci¨® o del nom d¡¯alguns personatges d¡¯¨°bvies resson¨¤ncies hom¨¨riques: Nausica, Marta Pen¨¨lope. M¨¦s significativa ¨¦s la primera de les cites que encap?alen el llibre: ¡°Irlanda: truja que devora la seva pr¨°pia ventrada. Joyce¡±. ?s en aquest sentit que Bonet concebia la novel¡¤la i Irlanda, en el seu cas, era Catalunya, entenent Catalunya tal com ell ho explicaria a Porcel o exposa Esquert despr¨¦s de l¡¯escena de trencament amb el seu pare que el porta a recon¨¨ixer-se la identitat ha adquirit: ¡°xarnego sense ser-ho¡±. El Dubl¨ªn de Bonet ser¨¤ Barcelona.

La novel¡¤la, tanmateix, gaireb¨¦ mai s¡¯ha interpretat aix¨ª. Qui m¨¦s clar ho va veure, si no vaig desencaminat, va ser Jordi Cornell¨¤-Detrell. El 2011 el professor Cornell¨¤-Detrell va publicar un article excel¡¤lent al Journal of Catalan Studies. Identificava qui s¡¯amagava rere la figura d¡¯Uriac -Josep Carner- i transcrivia fragments censurats. Els que estudiava mostraven la voluntat joyceana de la novel¡¤la: la deconstrucci¨® de la catalanor, com ara s¡¯encerta subratllant fins i tot a la contraportada. ?s una ll¨¤stima que Dols ni l¡¯esmenti.

Manuscrit err¨¤tic

Un dels articles m¨¦s suggeridors sobre la novel¡¤la el va escriure Joan Mir, company de pensi¨® de Bonet a Barcelona. ?s de 1988 i ara pot llegir-se al volum Sexe furtiu. Conclou amb una afirmaci¨® provocadora: ¡°Per b¨¦ o per mal amb M¨ªster Evasi¨®, la cultura nacional catalana perd un autor, per¨° el guanya, en catal¨¤, la literatura internacional¡±. ?s el fil que ha argumentat durant les p¨¤gines anteriors: el llibre va assumir el desafiament de ser l¡¯Ulisses de la catalanor. S¡¯ho podia proposar un heterodox com ho era Blai Bonet. I encara millor si les coordenades de redacci¨® eren disruptives com ho van ser una part dels seixanta: temps de la subversi¨® de la moral tradicional impulsada pels joves amb la seva conducta.

Per aix¨° la data d¡¯escriptura dona eines per interpretar la novel¡¤la. Al seu estudi Dols cita el testimoni de Joan Mir. Hi explica que alguns dels residents van inspirar personatges de la novel¡¤la -els amics empordanesos del protagonista, per exemple- i que l¡¯escriptor l¡¯hauria redactada durant el curs 1963-1964. Dubto que l¡¯hagu¨¦s acabada tan aviat. Cornell¨¤-Detrell hi va escoltar uns ressons de 1966. A la conversa de Bofill, Uriac i Esquert, a cada moment Uriac (Carner) pregunta al jove si es diu Marc. Passava tres quarts del mateix a l¡¯entrevista de Porcel a Carner publicada a 1966, el poeta tamb¨¦ pregunta a l¡¯entrevistador si es deia Baltasar. No s¨®n els ¨²nics ecos de 1966.

El protagonista, segon fill d¡¯un matrimoni que viu a la casa dels avis paterns, n passa la infantesa a Calella de Palafrugell. Un company d¡¯estudis definir¨¤ L¡¯Empord¨¤ com ¡°reserva moral de Catalunya i baluarte moral de Occidente¡±, al cap de dues ratlles far¨¤ compar¨¨ixer Josep Pla. 1966: El quadern gris d¡¯un Pla reconegut com l¡¯escriptor que irradiava m¨¦s catalanitat. Encara algun altre detall menor. A la novel¡¤la de Bonet s¡¯esmenta un parell de vegades El proc¨¦s i el 1966 va ser quan es va distribuir la traducci¨® de Gabriel Ferrater. Potser sigui al¡¤lucinosi meva, per¨° encara m¨¦s acostades al magma del 68 s¨®n la menci¨® a Tuset Street. All¨° m¨¦s probable ¨¦s que la redacci¨® de Mister Evasi¨® s¡¯estengu¨¦s durant el tram central dels seixanta, empeltant la imaginaci¨® de Bonet a un moment de fondes revisions de l¡¯imaginari del pa¨ªs.

A principis dels seixanta, quan Espanya comen?a a ser tamb¨¦ un pa¨ªs capitalista, la conscienciaci¨® sobre el fenomen del barraquisme va anar en augment, tant que la dictadura va comen?ar una intensa i maldestra pol¨ªtica urban¨ªstica per resoldre aquest problema (com documenta I?igo L¨®pez a Los olvidados). El canvi de pell que experimentar¨¤ l¡¯adolescent de Palafrugell l¡¯activa l¡¯impacte d¡¯aquella mis¨¨ria. La que el 1964 va plasmar a un reportatge que va sotraguejar la moral de la societat del nou catalanisme: Els altres catalans de Francesc Candel, que tamb¨¦ va passar el seu via crucis per censura. Dos anys despr¨¦s el lector podia sofrir el descens als inferns d¡¯El carrer de les Cam¨¨lies de Merc¨¨ Rodoreda, que tenia les barraques com a estaci¨® del cam¨ª de desolaci¨® de Cec¨ªlia C. Per¨° ¨¦s sobretot un altre llibre de 1966 el que va desbrossar el cam¨ª pel qual va transitar Bonet: Se?as de identidad de Juan Goytosolo. Hi tornar¨¦.

Abans del 30 de setembre de 1968, sigui com sigui, Bonet va presentar un original a la convocat¨°ria d¡¯un nou premi de narrativa: el Josep Pla. Les bases s¡¯havien publicat al mar?: 500.000 pessetes de premi, publicaci¨® i Destino, que convocava, tenia una opci¨® preferent per adjudicar-se els drets de les obres presentades. Es van presentar 34 originals. Teresa P¨¤mies, Guillem Frontera o Vicen? Riera Llorca entre d¡¯altres. El Pla, igual que el Nadal, s¡¯adjudicaria la nit del 6 de gener.

A l¡¯endemig, tanmateix, un altre mecanoscrit de Bonet va tenir un lector ben particular: el censor. A principis de novembre es va iniciar el proc¨¦s administratiu de M¨ªster Evasi¨® a la Direcci¨®n General de Informaci¨®n - la censura franquista-. El tramitava Llibres de Sinera, una empresa editora que va tenir una hist¨°ria curta. Havia nascut aquell 1968 sota l¡¯advocaci¨® d¡¯Espriu i entre els primers llibres que van publicar destaquen Temps obert de Pedrolo o Tots els contes de Calders. L¡¯havia impulsada el metge i poeta Felip Cid i un dels seus assessors era el professor i cr¨ªtic Joaquim Marco, que hi va publicar el recull Sobre literatura catalana i altres assaigs. El 6 de novembre l¡¯editorial va presentar el mecanoscrit a censura i el dia 13 el lector havia em¨¨s el seu informe. Podia autoritzar-se si es tatxaven fragments a vint-i-dues p¨¤gines. Despr¨¦s un altre lector va reduir una mica la sagnia.

La Nit de Reis de 1969 es va concedir el Pla. A mesura que avan?ava la deliberaci¨® ja es veia que guanyaria Onades sobre una roca deserta. Les ¨²ltimes novel¡¤les que van competir amb la de Terenci Moix eren de Joaquim Carb¨® i el finalista Estanislau Torres. A la cinquena votaci¨® La preparaci¨® de Bonet va quedar eliminada. Sortosament el secretari del jurat -Joaquim Marco altra vegada- no nom¨¦s va redactar l¡¯acta sin¨® tamb¨¦ va escriure un balan? d¡¯algunes de les obres presentades. De La preparaci¨® en va dir el seg¨¹ent: ¡°es una novela que alterna la descripci¨®n de una sociedad de consumo barcelonesa y ciudadana con las inquietudes religiosas y casi m¨ªsticas. Interesa especialmente por su t¨¦cnica muy acorde con la tem¨¢tica. La dolce vita de la calle Tuset reviste caracteres de peque?os dramas. Como en las novelas de Sanguinetti, el estilo y la estructura atomizada del libro ayuda a producir la impresi¨®n de salto, de vertiginoso avance, de poes¨ªa moderna. La preparaci¨® es la novela de un poeta atento a la sociedad que le rodea¡±. No s¡¯acaba d¡¯assemblar gaire a M¨ªster Evasi¨®, potser el jurat la va llegir per sobre i es va fixar sobretot en l¡¯escanyament del motlle narratiu tradicional.

Febrer de 1969. Sis exemplars de M¨ªster Evasi¨® a censura, es comprova que s¡¯hagin fet les tatxadures, s¨ª, expedient tancat. El text mutilat ha circulat fins ara. A la nova edici¨® es reintegren els fragments censurats, per¨°, ai las, els erudits llaunes no podrem identificar quines s¨®n les paraules que fins ara no s¡¯havien pogut llegir. Ll¨¤stima!

Al mar? del 69, a les envistes de Sant Jordi, es va comen?ar a distribuir. Al reclam, d¡¯entrada, es va dir que la novel¡¤la havia estat finalista del Josep Pla. No ben b¨¦. M¨¦s interessant era la versi¨® publicit¨¤ria de l¡¯argument: ¡°la condici¨® humana interior i exterior del noi de 1968 devorat pel trust de la Hist¨°ria¡±. S¨ª, per¨° no del tot. L¡¯obra no va tenir una recepci¨® destacable. Ni de la cr¨ªtica ni de p¨²blic. R¨¤pidament va quedar desemparada. Quan es va acabar l¡¯estiu del 69, Llibres de Sinera va deixar de publicar. Marco es va quedar amb el peu editorial i va posar en marxa Ocnos, una col¡¤lecci¨® de poesia.

Signes dels temps

De quina mena de llibre estem parlant? D¡¯una revisi¨® autobiogr¨¤fica que el narrador escriu despr¨¦s de viure l¡¯estranger. Aquesta revisi¨® sobre s¡¯acompassa a una reconsideraci¨® del col¡¤lectiu al qual pertany. D¡¯entrada recorda fam¨ªlia i religi¨® com a esferes matrius perqu¨¨ s¨®n amb les quals trencar¨¤ per fonamentar la seva nova personalitat. Va d¡¯all¨° privat a all¨° p¨²blic. La transformaci¨® ¨¦s inexplicable sense el contacte amb l¡¯alteritat m¨ªsera que oculta la seva pr¨°pia societat. A la vegada la ruptura amb el m¨®n d¡¯origen es produir¨¤ quan el protagonista descobreixi la vida nocturna al Barri Xino. El successiu despreniment l¡¯acaba portant fora del pa¨ªs. All¨¤ el contacte amb l¡¯exili ser¨¤ l¡¯en¨¨sim motiu de desencant amb la manera estereotipada de ser dels qui eren els seus compatriotes.

Aquest ¨¦s Marc Esquert, aquest ¨¦s ?lvaro Mendiola. No hi ha suplantaci¨® de personalitat ni tampoc he fet cap joc de mans. La descripci¨® de la traject¨°ria del protagonista de Se?as de identidad (1966) val exactament igual pel de M¨ªster Evasi¨® (1969). A Mendiola, de fet, no crec que l¡¯hagu¨¦s incomodat definir-se com ¡°un xarnego sense ser-ho¡±. Encara m¨¦s. Per convertir aquesta experi¨¨ncia de transformaci¨® personal en forma liter¨¤ria els dos escriptors van usar el mateix motlle narratiu. No valia el del realisme. Ja no. El canvi de pell dels personatges tindr¨¤ com a correlat un discurs experimental, fent ¨²s sovint del collage i incrustant textos hist¨°rics a la narraci¨®. Aquesta ¨¦s el sentit d¡¯una consanguinitat formal que Margalida Pons va apuntar ja fa molts anys. Signes dels temps. No s¨®n els ¨²nics.

M¨¦s discursos, m¨¦s experi¨¨ncies s¡¯entrecreuen. El febrer de 1965 Pier Paolo Pasolini va fer estada a Barcelona i va dictar una confer¨¨ncia sobre ¡°la contaminaci¨® estil¨ªstica¡±. Blai Bonet estava assegut a primera fila, com han recordat Brotons i Alzamora. L¡¯escriptor i la professora recorden tamb¨¦ que el mallorqu¨ª va fer seus els plantejaments de l¡¯itali¨¤. M¨¦s. El 1967 Pasolini va fer una breu escapada a Barcelona mentre rodava Edip Rei. Va fer un passeig guiat pel seu amic Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo i els acompanyava Salvador Clotas -que havia viscut a la mateixa pensi¨® que Bonet-. Van rec¨®rrer els barris de les barraques, el Xino i el cementiri de Montjuic. Seran els espais del poema ¡°Trattative con Franco¡± -que ara pot llegir-se en catal¨¤ a l¡¯edici¨® de Poema en forma de rosa-, espais elaborats a la novel¡¤la de Goytisolo i tamb¨¦ a la de Bonet. Signes dels temps, de l¡¯efervesc¨¨ncia ¨¨tica i est¨¨tica que acabar¨¤ galvanitzant el Maig del 68.

L¡¯evoluci¨® narrada a M¨ªster Evasi¨® amb una llengua fastuosa no ¨¦s dif¨ªcil de resumir. Sintetitzada es veu clarament la impugnaci¨® podr¨ªem dir-ne contracultural que es va proposar Bonet. Va actuar com un beat de la catalanitat (Kerouac ¨¦s citat) destruint la truja que devora la seva ventrada, potser nom¨¦s com ho faria el Pau Riba del primer Dioptria.

Despr¨¦s d¡¯un parell de p¨¤gines que ens situen al final de redacci¨® de la novel¡¤la, Esquert, que s¡¯est¨¤ a Ginebra i t¨¦ vint anys, comen?a parlant de la seva infantesa en part convalescent. La fam¨ªlia. El nen creix a una casa descrita amb prou de detall. Molta imatgeria religiosa i una paret mestra: l¡¯¨¤via materna. Ella encarna la dimensi¨® dom¨¨stica d¡¯una moral resclosida, basta i conservadora, que assetja qualsevol forma de cultura o liberalitat, encarnades t¨ªmidament per la mare del protagonista. Ho veiem a trav¨¦s d¡¯un to tirant a costumista. D¡¯aquesta moral -la del ¡°Sant Pancra?, doneu-nos salut i feina¡±- en Marc en voldr¨¤ fugir, evadint-se. Per¨° aix¨° ho descobrir¨¤ despr¨¦s. D¡¯entrada s¡¯evadeix quan la fam¨ªlia l¡¯interna a un col¡¤legi de Barcelona perqu¨¨ segueixi estudiant. Aix¨ª acaba el primer cap¨ªtol i comen?a el primer viatge.

Despr¨¦s de la cr¨ªtica a la instituci¨® familiar, educaci¨® i esgl¨¦sia. Esquert narra la primera nit a l¡¯internat de La Salle al barri de la Bonanova. Ja hi surt un personatge grotesc i rellevant, un altre autoritari: l¡¯Hermano Clemente. Al final del cap¨ªtol Clemente el cita al seu despatx, decorat amb retrats de dos Papes, Franco, Mussolini i Hitler. D¡¯entrada li clava a la consci¨¨ncia la paranoica repressi¨® sexual, vinculant-la a la mort. Li explica el cas d¡¯un intern de setze anys que va sortir un dia per estar-se amb la fam¨ªlia. L¡¯havien anat a buscar les seves cosines. A l¡¯hora de la migdiada elles havien sedu?t aquell bon noi, que mossega el sat¨¤nic pecat de la carn. Al tornar a l¡¯escola no havia gosat confessar-se i -av¨ªs: ve un t¨°pic- l¡¯endem¨¤ se¡¯l van trobar mort. L¡¯endem¨¤ Esquert sortiria de l¡¯escola per anar a catequitzar nanos del Somorrostro.

El seg¨¹ent cap¨ªtol, el tercer, ¨¦s el del segon viatge. Les p¨¤gines del trajecte s¨®n magn¨ªfiques. El grup d¡¯interns pugen dalt d¡¯un autob¨²s i, a mesura que baixa -podria ser el carrer Muntaner-, ell descobreix Barcelones que coexisteixen Barcelona. De la ciutat rica i de la gent d¡¯ordre (aqu¨ª picada d¡¯ullet a Cristian Segura) a la ciutat dels suburbis on s¡¯hi oculta mis¨¨ria i perversi¨®. Primer les torres burgeses descrites amb una enumeraci¨® que n¡¯inclouen un que nom¨¦s podia aplicar-se a les d¡¯aquella ciutat: a les lleixes de la biblioteca hi tenien la Bernat Metge i la B¨ªblia de Montserrat, edicions de fil, enquadernades per Brugalla i sense tallar. Despr¨¦s vindran les cases de pisos als carrers encaixonats. No ho diu, per¨° ¨¦s l¡¯Eixample. I arriba al carrer Pelai, avantsala de l¡¯altra Barcelona, aquella on no es veuen torres ni porters. Identifica els magatzems El Siglo, ¨¦s a dir, l¡¯autob¨²s baixa per la Rambla.

Per primera vegada Esquer contempla el Xino. Veu un formigueig hum¨¤ d¡¯homes i dones que s¨®n com el conductor i el revisor de l¡¯autob¨²s, una descripci¨® de pells i rostres que podia ser de Pasolini. Veu uns nois engominats, vestits amb ca?adores de pell i texans. S¨®n soldats americans. Veu locals nocturns com el Tab¨², ¡°havia de ser el meu cau d¡¯onze del vespre a les quatre de la matinada¡±. I a la vorera del Panam¡¯s veu un nano de tretze anys, l¡¯Antonio, que segueix un home gran que l¡¯ha xiulat i deixen la Rambla per endinsar-se cap a l¡¯Arc del Teatre. ?s el territori d¡¯una homosexualitat amagada, la de Genet i al de Goytisolo, la que s¡¯entreveu a la novel¡¤la de Bonet. L¡¯autob¨²s continua fent cam¨ª. S¡¯aturen al Pla de Palau. El grup anir¨¤ caminant fins al Somorrostro. ¡°Camin¨¤vem ran de mar: feia olor de podrit¡±. Per primera vegada Esquer contempla les barraques.

Una narraci¨® disgregada

?s en aquest punt, fonamental en la hist¨°ria, quan al narrador se li descontrola l¡¯artefacte discursiu que ha posat en marxa. La l¨°gica del relat ens porta a deduir que l¡¯impacte de la mis¨¨ria, i despr¨¦s de la transgressi¨®, transformar¨¤ la identitat del personatge, per¨° l¡¯efecte del cop de realitat no se substancia al text. Aix¨ª el nucli de M¨ªster Evasi¨® -la fascinant mutaci¨® del protagonista, encarnaci¨® d¡¯un canvi moral d¡¯enorme transcend¨¨ncia- es disgrega i la pot¨¨ncia de la proposta ideol¨°gica que planteja Bonet -l¡¯Ulisses catal¨¤- en bona mesura es perd. Sembla com si el llibre no hagu¨¦s tingut editor, com si n¡¯havia tingut El mar: Joan Sales. Per¨° Sales ja va refusar la seg¨¹ent novel¡¤la: es titulava Les cabres i esdevindria Judes i la primavera.

Aquesta mancan?a narrativa, per contrast amb les escenes familiars o a l¡¯internat, s¡¯evidencia poques p¨¤gines despr¨¦s. L¡¯Antonio, el nano de tretze anys, explica hist¨°ries als joves catequistes entre el portaavions nord-americ¨¤ i la muntanya de Montjuic. El narrador usa un recurs molt freq¨¹ent a tot el llibre: en sec ens situa al pis de Ginebra on escriu les p¨¤gines que estem llegint. Dues l¨ªnies despr¨¦s retroba l¡¯Antonio, ara al New York del carrer d¡¯Escudellers. ?s el tercer viatge i repeteix el segon. De la Bonanova al Xino. Entre un i l¡¯altre ha d¡¯haver passat el temps, per¨° aquest temps biogr¨¤fic el narrador no recuperar¨¤. L¡¯el¡¤lipsi pot ser justificada com una estrat¨¨gia narrativa de l¡¯experimentaci¨® antirrealista, d¡¯acord, per¨° la decisi¨® ens escamoteja comprendre qu¨¨ ha sentit Esquert quan comen?a a mudar de pell.

El seg¨¹ent cap¨ªtol, el quart, manifesta altres problemes. Esquert ja no viu a La Sall¨¦ sin¨® a una pensi¨®, amb la dispesera i dues persones m¨¦s -un professor i un marroqu¨ª que l¡¯acompanyar¨¤ a Ginebra-. Hauria de preparar l¡¯ingr¨¦s per fer Enginyeria Industrial, per¨° no estudia. Passa les hores el Xino o llegint llibres antics sobre hist¨°ria de Barcelona que li deixa un professor amb qui conviu al pis. El cap¨ªtol ¨¦s un collage. S¡¯hi copien frases llegides al carrer, s¡¯intercalen converses que escolta o en les quals participa, sobretot destaquen els fragments de llibres en catal¨¤ antic -incl¨°s algun del Llibre d¡¯Amic e Amat-. Al comen?ament reprodueix un t¨ªtol que sembla d¡¯una obra medieval, s¨ªntesi perfecta del que Bonet voldria que fos M¨ªster Evasi¨®: Descripci¨® de Barcelona, feta per lo discret e vagamon Marc Esquert, xarnego ¡°Cataloniae et Amoris Causa¡±, dit ¡°Lo Fill del Fuster¡±. Per¨° despr¨¦s no vindr¨¤ ben b¨¦ aix¨°. Potser el narrador pretenia connectar passat i present d¡¯una Barcelona heterodoxa, la dels jueus del passat i els xarnegos del present, uns i altres invisibles pels ¡°habitants de la ciutat¡± que ¡°viuen d¡¯esquena al mar¡±. Tampoc qualla aquest discurs. El collage, pel que fa a la seva efici¨¨ncia liter¨¤ria, queda a mig fer.

I aix¨ª arribem al darrer cap¨ªtol, el cinqu¨¨, que ocupa m¨¦s d¡¯un ter? del conjunt. Si a l¡¯anterior explicava que havia viscut a una dispesa per preparar l¡¯examen d¡¯ingr¨¦s a Enginyeria, ara l¡¯acci¨® comen?a el dia que li notifiquen que ha susp¨¨s l¡¯examen per quarta vegada. Per¨° no sembla que visqui a aquella pensi¨® perqu¨¨, de fet, es retroben companys del segon cap¨ªtol, una certa incoher¨¨ncia narrativa. Amb ells hauria de sortir a la nit per celebrar una revetlla a casa d¡¯unes nois. Esquert, ja divuit anys, no es veu amb cor. Ja pot insistir el seu room mate, a qui ha xafardejat el calaix i de qui s¡¯ha cruspit dues pastilles estimulants. Ja li pot donar un cond¨®, que res. De fet Esquert el provoca tant que el seu company li acaba girant la cara amb un cop de puny. I aleshores sol s¨ª que se¡¯n va.

No anir¨¤ a la festa amb els seus de sempre sin¨® al m¨®n que ha decidit fer seu. Tres mil sis-centes peles a la butxaca, taxi i cap al Xino, arriba a un altre antre: el Cosmos. Va begut, inicia una conversa amb un adult de quaranta anys. ¡°Tinc divuit anys i encara mai no he pogut enraonar amb el pare. Avui ¨¦s el primer cop que enraono de deb¨° amb un altre¡±, li diu Esquert. La conversa continua fins que hi ha un espai en blanc a la seva mem¨°ria. I nom¨¦s pot reconstruir instants: despertar-se a la platja amb m¨¦s diners a la butxaca dels que tenia al sortir de la pensi¨®, el taxi en direcci¨® a l¡¯Escola Industrial -podria ser que visqu¨¦s a la resid¨¨ncia universit¨¤ria?- i es posa a plorar. Perqu¨¨ li fa ang¨²nia que hagi passat all¨° que no s¡¯atreveix a dir-se. Arriba a l¡¯habitaci¨®, hi ha el seu company, es despulla per allitar-se i plora altra vegada. No pot explicar d¡¯on ve i esclata amb una confessi¨® desesperada. ¡°Et juro que no soc un perdut, ni un pinxo, ni un ma...¡±. No va acabar de dir el que les dues primeres lletres implicaven: marica. S¡¯adorm. El seg¨¹ent passatge es transcriu un titular de premsa: ¡°Profesor hallado muerto en extra?as circunstancias¡±. S¨®n fils argumentals que queden penjats.

Comen?a el desenlla? de la hist¨°ria. Marc Esquert torna a casa, a Calella, amb la mateixa maleta amb la que havia arribat feia vuit anys, per recon¨¨ixer el seu frac¨¤s. Deixa d¡¯estudiar. No ser¨¤ com el seu germ¨¤ gran, una encarnaci¨® mod¨¨lica de la moral tradicional, de la catalanor, perqu¨¨ es casar¨¤ com toca i ho far¨¤ a Montserrat. Ell no. ¡°Reconec que no tinc fam¨ªlia. Tamb¨¦ reconec que no soc fam¨ªlia¡±. Nom¨¦s falta el gest que ho certifiqui: la ruptura amb el pare despr¨¦s d¡¯una discussi¨® durant la qual s¡¯ha enfrontat a l¡¯autoritat i s¡¯ha endut un parell de cleques. ?s la ruptura. Ell no ser¨¤ com ells. Ser¨¤ una altra cosa. Marxa per ser M¨ªster Evasi¨®.

A Ginebra hi va perqu¨¨ un amic -un professor dels que ha conegut a Barcelona- hi anat per operar-s¡¯hi. El visita a l¡¯hospital on es recupera i, en un gir argumental posat amb cal?ador, a l¡¯habitaci¨® hi ha una altre persona que dominar¨¤ l¡¯escena: Uriac, un poeta que des de 1945 viu a la ciutat Su?ssa i que ¨¦s una projecci¨® de Carner. Posats a desafiar ¡°la fossilitzaci¨® de la cultura¡±, Bonet no s¡¯hi va posar pas per poc. La definitiva impugnaci¨® de la catalanor la far¨¤ Carner/Uriac, quan fa una valoraci¨® com severa de la seva traject¨°ria com a poeta i com a persona. ?s en aquestes p¨¤gines on hi havia m¨¦s l¨ªnies censurades, com va dir Cornell¨¤-Detrell i com posa en valor Nicolau Dols.

Cap altre escriptor encarnava tan purament la catalanor com Carner amb la seva obra, per¨° la seva projecci¨® ficcional -Uriac- es revoltava contra el mite que ell encarnava i havia ajudat a construir. ¡°Quedar¨¦ folrat potser amb la bandera catalana al prestatge d¡¯una biblioteca del cementiri¡±, proclama quan es refereix a l¡¯edici¨® de la seva obra completa. No havia viscut perqu¨¨ ell i els seus versos havien estat l¡¯encarnaci¨® d¡¯aquella vida blana, paradigma de la mediocritat, del gris confort d¡¯una estampa natural. Res m¨¦s i ara ho veia m¨¦s clar que mai. ¡°Setanta any de badocar, de posar-me a escriure com posar-me el term¨°metre, fa vergonya¡±. Ell era la literatura de la mediocritat, la cultura que rebutjava la Vida. I contra aquesta cotilla, vell, es revoltava. La millor manera de demostrar-ho seria el retorn a Catalunya. ¡°He decidit de no morir verge i m¨¤rtir, inscrit a un calendari clandest¨ª¡±. Deixaria de ser el mite exiliat perqu¨¨ nom¨¦s aix¨ª podria viure la vida.

Per poder viure Marc Esquert s¡¯havia quedat a Ginebra. Per treballar a l¡¯estranger, com feien milers i milers d¡¯espanyols. Per poder anar al cinema, festejar i els caps de setmana escriure p¨¤gines i m¨¦s p¨¤gines al seu bloc per explicar amb ansietat que, a la fi, obsessionat pel seu passat, havia aconseguit resoldre la tensi¨®. Havia necessitat transformar-se en un altre: ¡°un xarnego sense ser-ho¡±. Per¨° aix¨° havia deixat enrere la catalanor: per no cedir ni un cent¨ªmetre m¨¦s a res que an¨¦s contra la vida. Per constatar l¡¯enorme esfor? en brut per ficcionalitzar aquest esperit del 68 val la pena llegir M¨ªster Evasi¨®, l¡¯esborrany d¡¯una gran epopeia.