En la falda del Montg¨®

Un colp arribats a D¨¦nia, enfilem pel carrer de la Penya de l¡¯?guila, i despr¨¦s de passar el carrer d¡¯Eur¨ªpides, Joan Castej¨®n ens assenyala la casa on viu i t¨¦ el taller. ?s un xalet d¡¯aspecte vagament eivissenc, dels molts que varen proliferar durant els anys setanta i vuitanta per aquells topants. En la falda del Montg¨®, la presencia de la cresta gran¨ªtica de la muntanya es torna impressionant, fins i tot una mica angoixant. Encara no he baixat del cotxe i ja li estic preguntant sobre la muntanya, sobre com la viu, si hi passeja, si ha figurat en la seua obra. Castej¨®n, un home cepat i menut, espontani i alhora una mica t¨ªmid (al capdavall no em coneix gaire, ni sap quines s¨®n les meues manies), respon amb una certa indifer¨¨ncia, sobtat del meu inter¨¦s: ¡°S¨ª, n¡¯he fet una escultura abstracta. Va ser inevitable!¡±. Entrem en la casa, i baixem a un semisoterrani, on estan els seus dominis, la seua ¡°closca de caragol¡±. All¨ª s¡¯acumulen els quadres, i en especial aquella galeria de cossos, de nus, de mat¨¨ria humana.

Tota exageraci¨® ¨¦s censurable, i dir que Joan Castej¨®n ¨¦s possiblement el pintor espanyol que millor domina a hores d¡¯ara l¡¯anatomia humana pot semblar un exc¨¦s, per¨° no ho ¨¦s. Sempre l¡¯he admirat per la pot¨¨ncia d¡¯aquells homes i dones, una mena de Cris¨°stom Mart¨ªnez dels nostres dies. I ara per fi el tinc a m¨¤, i per a sorpresa seua he comen?at l¡¯entrevista preguntant-li per la muntanya. ¡°Tamb¨¦ he fet a?¨° sobre el Montg¨®¡± em diu portant-me una escultura de bronze, que representa unes formes geol¨°giques torturades amb un c¨°dol de platja daurat. ¡°?s la uni¨® de la terra amb la mar, la millor mostra del Montg¨®: les formes erosionades de la pedra de la muntanya amb l¡¯erosi¨® marina del c¨°dol¡±. Em sembla una idea bonica i original, dues formes d¡¯abrasi¨® totalment diferents, produint resultats del tot distints, i tots conseq¨¹¨¨ncia de la f¨²ria dels elements. Mentre parlem, al nostre voltant s¡¯acumulen els retrats de Miguel Hern¨¢ndez, fruit de la seua darrera exposici¨®, fitant-nos des de tots els angles. Li pregunte si el seu inter¨¦s prov¨¦ del recent homenatge. Diu que no, que la seua relaci¨® amb Miguel Hern¨¢ndez ve d¡¯antic, quan va comen?ar a llegir-lo a la pres¨®, l¡¯any 1967.

¡ªQuant de temps hi estigueres tancat?

¡ªTres anys.

¡ªTres anys!

¡ªS¨ª, els feixistes no anaven amb bromes.

Joan Castej¨®n domina molt b¨¦ l¡¯anatomia humana.

¡°Va a ser a causa d¡¯una manifestaci¨®, l¡¯any 1966. Un policia, vestit de pais¨¤, estava pegant al pintor Monjal¨¦s, i jo el vaig defensar... Em varen caure tres anys! Aix¨ª, sense esperar-m¡¯ho. Em va trencar per la meitat: acabava d¡¯inaugurar una exposici¨® a la galeria Mateu de Val¨¨ncia, i estava a punt d¡¯entrar en Belles Arts. Pensa que abans havia hagut de traure¡¯m el batxiller, i molt penosament: des de tretze anys treballava en una f¨¤brica de sabates d¡¯Elx. La pres¨® va significar el final d¡¯aquell somni, o com jo sempre dic, la pres¨® fou la meua acad¨¨mia. Vaig fer m¨¦s de mil retrats dels reclusos, i no vaig perdre massa el temps!¡±. Busca un quadre i em mostra quatre dibuixos d¡¯unes cares dures, esquerpes, oliv¨¤cies. ¡°Eren tots xori?os, lladres de mala mort, per¨° al final feien cua perqu¨¨ jo els retratara... De primer vaig estar a Mislata, en la Modelo, despr¨¦s a Terol, i finalment vaig demanar el lloc m¨¦s lluny, i m¡¯enviaren a les Can¨¤ries¡±. De sobte, rebla amb un somriure ir¨°nic, mostrant unes dents petites: ¡°I saps qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s curi¨®s? Que mai Monjal¨¦s m¡¯ha comentat res sobre aix¨°, ¨¦s com si no se n¡¯haguera assabentat!¡±.

Una relaci¨® poderosa

Entra la seua dona, Paca Galv¨¢n. Li dic que m¡¯alegre molt de con¨¦ixer-la, que ella i la seua filla Arminda s¨®n molt presents en l¡¯obra del seu marit i que sentia curiositat. Paca riu espont¨¤niament, i de seguida es mostra pr¨°xima i amable. La seua pres¨¨ncia introdueix un contrapunt interessant a la conversa. "La vaig con¨¦ixer a les Can¨¤ries" diu ara Castej¨®n. "Treballava en una galeria d¡¯art i... ?s l¡¯¨²nic bo que vaig traure de la pres¨®!". Paca riu, i li pregunte fins a quin punt ha influ?t en l¡¯obra del marit. "Gens absolutament!" assegura rotundament. "No s¨®c una Gala! Joan i jo som totalment diferents, i potser per aix¨° ens duem tan b¨¦" afig. Li faig veure que, entre els pintors que conec, la fam¨ªlia es mant¨¦ quasi sempre a part, no ¨¦s protagonista en l¡¯obra, com passa amb Joan Castej¨®n. ¡°A ell li naix", diu, ¡°aix¨° ¨¦s l¡¯important... Tots posem per a ell, Arminda, el seu marit, la nostra n¨¦ta...¡±. Per¨° els retrats de Paca s¨®n especialment abundants en l¡¯obra del marit, rere all¨° hi ha una relaci¨® vital fecunda i poderosa.

"Vaig fer m¨¦s de mil retrats dels reclusos, i no vaig perdre massa el temps!"

Es fa un silenci. Joan l¡¯aprofita per a puntualitzar una mica. ¡°Les opinions de Paca i d¡¯Arminda s¨®n fonamentals per a mi. El seu criteri ¨¦s el que m¨¦s respecte¡±. Paca riu i assegura que aix¨° ho diu perqu¨¨ ¨¦s davant... "No, no..." replica el pintor. ¡°Ens influ?m m¨²tuament, ¨¦s una simbiosi natural, i ¨¦s l¨°gic que siga aix¨ª¡±. Li pregunte fins a quin punt l¡¯estudi el representa d¡¯alguna manera: ¡°S¡¯apr¨¦n molt de la persona en el seu medi... De vegades vas al taller d¡¯un pintor i penses que ¨¦s tot el contrari de com te l¡¯imaginaves! Jo s¨®c ca¨°tic, i com diu Paca acumule objectes sense saber per a qu¨¨ poden servir... Aquest ¨¦s el meu cau i ac¨ª mane jo. Dalt, mana ella¡±. Faig una mirada i l¡¯entropia ¨¦s gran, per¨° plena de viv¨¨ncies. Fotografies, velles quadribarrades, banderes republicanes amb algun lema, cartells d¡¯exposicions, figures de fang de les seues escultures... En canvi, ¡°dalt¡± regna l¡¯ordre i la pulcritud m¨¦s absoluta.

Al costat del cavallet en qu¨¨ treballa t¨¦, sobre una peanya, el bust del pintor Salvador Soria. Amb els seus mostatxos de gaulois, com si f¨®ra una mena de Vercinget¨°rix que el vigila. Comente que va morir abans que el pogu¨¦rem entrevistar, que ja hav¨ªem aparaulat la cita, per¨° que la seua mort ens va sorprendre i doldre a tots. Joan em manifesta la seua admiraci¨® per la seua obra: "Potser ell i Arcadi Blasco siguen les dues persones que m¨¦s he admirat, com a artistes". Li pregunte per altres noms que li hagen influ?t i dubta, es queda en blanc. Finalment em diu: "Vel¨¢zquez! Ha estat l¡¯impacte m¨¦s gran de la meua vida, quan molt jovenet el vaig veure a El Prado... De valencians, tamb¨¦ m¡¯agrada molt Artur Heras, el primer Joan Genov¨¦s, el meu amic D¨ªaz Azor¨ªn, i entre els joves apunta aquest nom: Mois¨¦s Mahiques. Dibuixa meravellosament!". Pense en Mois¨¦s, a qui tamb¨¦ admire, i en l¡¯alegria que tindr¨¤ quan s¡¯assabente que un dibuixant com Castej¨®n t¨¦ aquesta opini¨® tan entusiasta de la seua obra.

Els retrats de Paca s¨®n especialment abundants en l'obra del marit

Joan ens pregunta si el volem fotografiar dibuixant. Jo he sentit a parlar de la seua particular manera de fer-ho, emprant una cera Manley i fent servir el dit polze com a estri. A m¨¦s a m¨¦s, per Youtube circula un v¨ªdeo en qu¨¨ se¡¯l veu dibuixant una cara renaixentista, amb la m¨²sica de Tous les matins du monde sonant de fons. Li diem que s¨ª i Castej¨®n s¡¯hi posa, mentre Jes¨²s comen?a a fotografiar compulsivament: inicia el dibuix per l¡¯ull esquerre, s¡¯allarga al nas, despr¨¦s passa a l¡¯ull dret... Constantment pren el color de la cera, i amb el capcir¨® del dit gros l¡¯escampa, prodigiosament. Mirant-lo he recordat el v¨ªdeo, i la m¨²sica interpretada per Jordi Savall. I de sobte he pensat que l¡¯art ¨¦s aix¨°, alguna cosa tan inexplicable com una nota de viola de gamba interpretada pel mag de Savall o un tra? de cera sobre un paper tra?at pel dit de Castej¨®n. He sentit una profunda emoci¨® i tamb¨¦ Jes¨²s, que disparava totes les fotografies del m¨®n per no deixar cap moviment sense fixar. La m¨¤gia de veure apar¨¦ixer un rostre sobre un full blanc potser ¨¦s una de les coses m¨¦s innatament emocionants de la naturalesa humana. I he pensat en aquell adolescent de tretze anys que fabricava sabates i que ho va abandonar tot per dedicar-se a pintar, i com malgrat la pres¨®, la persecuci¨® pol¨ªtica posterior, i totes les dificultats, va aconseguir fer realitat el seu somni, i, com diria Goethe, ser un home.

¡°Aix¨ª estalvies pinzells!¡± apunta Jes¨²s. Paca riu i Joan se sent feli?. I per un moment tenim la sensaci¨® que podr¨ªem estar amb ells indefinidament, raonant i enraonant sobre el Montg¨®, sobre el paisatgisme, sobre la repressi¨® franquista, sobre el Pa¨ªs Valenci¨¤, sobre la mar i sobre D¨¦nia... ¡°M¡¯han nomenat fill adoptiu de D¨¦nia¡± confessa amb un somriure, a l¡¯eixida de casa. ¡°Un motiu m¨¦s, Joan, perqu¨¨ pintes el Montg¨®!¡± li propose. I all¨° li sembla ara molt m¨¦s plausible. El mira ¡ªvet-lo, solemne i grandi¨®s, sobre els nostres caps¡ª i no em diu que no.