Perico Sambeat, el saxofonista global

El saxofonista Perico Sambeat (Godella, 1962) encap?ala la generaci¨® que ha pres el relleu de l¡¯exigua cohort representada per Tete Montoliu, a qui va tenir com a convidat en un dels seus primers ¨¤lbums, i Pedro Iturralde. Quan decideix convertir-se en m¨²sic de jazz, a la primeria dels vuitanta, Sambeat no t¨¦ m¨¦s remei que formar-se a Barcelona, primerament, i a Nova York despr¨¦s. Les possibilitats a Val¨¨ncia eren simplement inexistents, per¨° despr¨¦s d¡¯un any a Nova York, va tornar a fixar resid¨¨ncia en la seua terra natal. Vint-i-un ¨¤lbums despr¨¦s com a l¨ªder o col¨ªder i quasi 90 com a acompanyant destacat, segueix a Val¨¨ncia ¡ªper a ser exactes a Gilet¡ª sense deixar d¡¯actuar en llocs tan distants com Mal¨¤isia o l¡¯Equador i associant el jazz a m¨²siques tan pr¨°ximes com el flamenc o els boleros. Dos dels millors discos del 2011 tenen Sambeat com a protagonista o estrela invitada. No exagera la seua oficina de contractaci¨® a Barcelona quan el retrata com ¡°el saxofonista de l¡¯estat amb m¨¦s carrera i projecci¨® internacional¡±. Paradoxalment, considera que una de les decisions clau en la seua traject¨°ria va ser no quedar-se a Nova York despr¨¦s d¡¯un any d¡¯estudis i pr¨¤ctica. ¡°Va ser un any d¡¯aprenentatge tremend, tant musicalment com vitalment, i vaig establir relaci¨® amb m¨²sics magn¨ªfics, per¨° vaig decidir que jo no podia viure en aquell pa¨ªs, en aquella ciutat, amb una manera de ser i de respirar tan llunyana de la meua llatinitat, entre cometes¡±.

Aquesta decisi¨® no va impedir l¡¯envol de la carrera internacional del m¨²sic valenci¨¤. M¨¦s aviat al contrari. Amb el trompetista Michael P. Mossman, el pianista David Kikoski, el contrabaixista Bill Moring i el bateria Keith Copeland, amb qui va fer amistat a Nova York, va efectuar una gira europea que va culminar amb la gravaci¨® de l¡¯¨¤lbum Uptown dance en els Estudis Tabalet d¡¯Alboraia. ¡°Per a mi va ser molt important, com la realitzaci¨® d¡¯un somni que abrigava des que vaig comen?ar com a aprenent a tocar i estimar el jazz, perqu¨¨ sense voler fixes la mirada en el m¨®n anglosax¨® i, quan vaig aconseguir gravar un disc amb alguns dels meus temes amb m¨²sics de jazz de tant de nivell, no m¡¯ho acabava de creure. Encara vaig recordar la sensaci¨® d¡¯aquella gravaci¨®¡±.

¡ªHa tornat a sentir-la alguna vegada?

¡ªNo l¡¯he deixada de sentir, ha, ha! Per¨° llavors era nou i era bestial.

A punt de complir 50 anys, pel cam¨ª ha compartit gravacions, concerts i il¡¤lusions amb m¨²sics de les m¨¦s diverses nacionalitats, ha multiplicat les associacions del jazz amb altres m¨²siques i ha treballat colze a colze amb m¨²sics valencians per impulsar l¡¯escena local. ¡°Alguns dels meus m¨²sics favorits viuen ac¨ª¡±, assegura, alhora que prepara dos ¨¤lbums nous, un amb la valenciana Sedajazz Big Band i un altre amb un quintet internacional en qu¨¨ figura el seu vell amic el bateria Jeff Ballard, al mateix temps que fa classes per a m¨²sics estrangers en la Berklee School de Val¨¨ncia, estrenada recentment, consolidat com artista local de dimensions globals.

Un nou disc de jazz energ¨¨tic

Dos dels millors ¨¤lbums de jazz que es van publicar el 2011 a Espanya tenien com a l¨ªder o convidat Perico Sambeat. Amb el contrabaixista Javier Colina i Silvia P¨¦rez Cruz, va gravar?En la imaginaci¨®n, disc on es revisen cl¨¤ssics cubans. Tamb¨¦ l¡¯acompanyava Colina en Baladas, on el saxofonista valenci¨¤ du a terme ¡°un treball que ha estat latent entre els meus projectes des de fa anys¡±, un repertori de temps lents amb est¨¤ndards del jazz, boleros i fins i tot a alguna copla. Era un disc pl¨¤cid, homogeni i amb repertori ali¨¦, molt diferent del que acaba de gravar amb Jeff Ballard, titulat Elastic. ¡°En realitat, jo he fet molt pocs discos homogenis i aquest nou disc ¨¦s divers, tot temes meus, i energ¨¨tic, amb una mescla de temes straight i tamb¨¦ bastant contemporanis i altres en l¡¯ona groove [amb sentit r¨ªtmic que convida al ball], algun dels quals el¨¨ctric, perqu¨¨ utilitze pedals i ¨¦s un poc funk¡­", explica Sambeat per refor?ar la tria de Ballard en aquest ¨¤lbum. ¡°Jeff toca a?¨° incre?blement b¨¦, ja que va estar quatre anys amb Ray Charles¡±.

Amb ¡®Elastic¡¯, Perico Sambeat s¡¯allunya del to pl¨¤cid de ¡®Baladas¡¯

El guitarrista portugu¨¦s Andr¨¦ Fernandes, el pianista belga Eric Legnini i el contrabaixista franc¨¦s Thomas Bramerie completen el quintet amb qu¨¨ Perico Sambeat ha gravat el que ser¨¤ el seu pr¨°xim ¨¤lbum com a l¨ªder. ¡°La bateria estava clara, perqu¨¨ Jeff vivia a Barcelona i he tocat amb ell des de fa anys¡±, explica el saxofonista sobre l¡¯elecci¨® de la banda. Respecte als altres: "Amb Bramerie vaig tocar fa un parell d¡¯anys a Par¨ªs, en el grup de Bruce Barth, i em va encantar; entre els pianistes possibles em vaig decantar per Eric Legnini, amb qui tamb¨¦ havia tocat fa temps a Par¨ªs i ¨¦s meravell¨®s; quant a Andr¨¦ Fernandes, a banda que ¨¦s un dels meus guitarristes favorits, per a la m¨²sica que volia tocar pod¨ªem haver triat un altre vent, per¨° vaig preferir la guitarra, perqu¨¨ en els temes m¨¦s contemporanis, on utilitze pedals i sone m¨¦s el¨¨ctric, m¡¯anava millor una veu que poguera tant doblar les meues melodies com crear atmosferes en el terreny harm¨°nic".

Pr¨°xim a 50 anys, Sambeat considera ¡°no haver canviat molt¡± al llarg de la seua carrera. ¡°Continue gaudint molt¨ªssim tocant aquesta m¨²sica, estimant-la i vivint d¡¯aix¨°¡±, afirma. ¡°Em considere molt afortunat¡±, manifesta m¨¦s de trenta anys despr¨¦s d¡¯haver decidit dedicar-se al jazz, haver recorregut m¨®n i haver col¡¤laborat amb desenes de m¨²sics com Mark Turner, Kurt Rosenwinkel, Brad Mehldau, Bernardo Sassetti, Pat Metheny, Wallace Roney, Carlos Barretto, Michael Brecker, Maria Schneider, Larry Grenadier, Kalman Olah, Tete Montoliu, Marc Miralta, Gerardo N¨²?ez, Chano Dominguez o Victor Mendoza, entre altres d¡¯una llarga llista d¡¯experi¨¨ncies enriquidores. ¡°He fet el que he volgut, sense fer la m¨¦s m¨ªnima concessi¨® art¨ªstica. Mai no havia somiat de sentir-me tan c¨°mode musicalment com em sent ara, entre altres coses, perqu¨¨ la veritat ¨¦s que no tenia molta confian?a en el meu talent quan vaig comen?ar¡±.

¡ªNing¨² no ho diria.

¡ªFer-me m¨²sic va ser una de les primeres decisions de la meua vida. Feia COU i no veia ni sola una carrera en l¡¯horitz¨® que m¡¯agradara. Em preguntava si podria fer-me m¨²sic, encara que pensava que igual no hi serviria molt. Per¨° vaig arribar a la conclusi¨® que nom¨¦s que poguera tocar amb una orquestreta fins que em morira, seria feli?.

¡ªPer qu¨¨ el saxo?

¡ªDevia tenir 18 anys i tocava la flauta, per¨° vaig pensar que amb una flauta no eixiria avant, llevat que fora un virtu¨®s. Vaig provar amb el saxo, em vaig dir ¡¯que f¨¤cil!¡¯, i fins ara.

Fins ara ¨¦s una traject¨°ria amb nombrosos premis i reconeixements. El seu ¨¤lbum?Ziribuye, gravat amb un sextet i amb la veu de la seua neboda Elma Sambeat que canta un tema en valenci¨¤, va ser situat per la revista?Cuadernos del Jazz entre els 10 millors discos espanyols de la d¨¨cada passada. I Flamenco Big Band, el seu primer projecte com a director d¡¯orquestra, produ?t per l¡¯Institut Valenci¨¤ de la M¨²sica per al festival X¨¤biajazz 2007, va acaparar distincions pertot arreu. Per a aquest projecte va convidar a cantar Miguel Poveda, igual que per a?Ademuz (1995) va convidar Enrique Morente. La relaci¨® amb el flamenc ha estat una constant des de llavors, per¨° tamb¨¦ ha posat accent jazz¨ªstic a la m¨²sica renaixentista i al cant gregori¨¤, s¡¯ha relacionat amb el?hip hop i el funk i ara estudia les m¨²siques del Magrib per a les seues classes en la Berklee.

"Compondre ¨¦s una tasca ¨¤rdua, per¨° s¨®c molt cabut".

¡°Hi ha qui considera que les meues composicions per a flamenc s¨®n diferents de les de jazz, per¨° jo crec que no¡±, assegura. ¡°?s la mateixa aproximaci¨®, amb una s¨¨rie d¡¯acords i em deixe portar o imbuir per l¡¯atmosfera, que ¨¦s el que faig quan toque jazz i improvise. En el fons ¨¦s el mateix, encara que canvien les formes o els ritmes¡±. La clau de la seua filosofia ¨¦s que ¡°el jazz ¨¦s universal i pot enriquir qualsevol m¨²sica amb qu¨¨ s¡¯associe¡±. I la tend¨¨ncia actual ¨¦s, segons sembla, a associar-se. En una entrevista publicada per la revista de?X¨¤biajazz, Sambeat considerava que ¡°vivim una ¨¨poca de nacionalismes en el jazz¡± i ho veu com una ¡°tend¨¨ncia natural, tal vegada com ja va oc¨®rrer amb la m¨²sica cl¨¤ssica en el segle XIX, amb Bartok i altres¡±. ?mfasi en la identitat davant de la globalitzaci¨®? ¡°Probablement tinga a veure amb una afirmaci¨® de la identitat¡±, accepta, ¡°per¨° en el sentit de pensar que mai no tindr¨¤s una veu pr¨°pia i tan personal tocant est¨¤ndards del jazz com marcant un accent propi que tinga a veure amb les teues arrels. Ac¨ª tenim molta sort de tenir una m¨²sica tan rica com el flamenc¡±.

Perico Sambeat compon sense parar, per¨° tamb¨¦ practica est¨¤ndards sense parar. ¡°Compondre ¨¦s una tasca ¨¤rdua, per¨° s¨®c molt cabut. Cada nota d¡¯un dels meus temes ¨¦s un part. Tots passen severs controls de qualitat i al final ho trac a la llum perqu¨¨ estan mig b¨¦. Per¨° mai no oblide d¡¯on ve la meua m¨²sica, en ma casa practique nom¨¦s est¨¤ndards, em pose el metr¨°nom, em grave i ho escolte i dic, a?¨° s¨ª i a?¨° no¡±. No es planteja objectius a llarg termini. ¡°S¨¦ que prompte o tard far¨¦ un disc de?big band que no siga flamenc, perqu¨¨ a poc a poc vaig escrivint coses i potser en el futur treballe amb cordes. Veurem, deixe que les coses flu?squen¡±.

Respecte al jazz valenci¨¤ considera que ¡°cada vegada hi ha m¨¦s nivell, alguns dels meus m¨²sics favorits estan ac¨ª¡±. ¡°Per¨° no s¨¦ si aquesta societat, Val¨¨ncia en particular, est¨¤ a l¡¯altura dels seus m¨²sics¡±, confessa. ¡°El pressupost per a ajudes discogr¨¤fiques a Catalunya ¨¦s 10 vegades m¨¦s alt que el d¡¯ac¨ª i no hi ha un auditori amb programaci¨® cont¨ªnua de jazz com all¨¤. El Palau de la M¨²sica es limita a fer un festival anual on els valencians han de tocar a taquilla. Cal llevar-se el barret davant del festival que va organitzar fa poc un club privat com el Jimmy Glass, sense cap ajuda p¨²blica, i comptant amb m¨²sics valencians a caixet. No aspire que siga com Par¨ªs, on un 35% de la programaci¨® ha de ser francesa i el m¨²sic est¨¤ protegit, per¨° s¨ª, almenys com Barcelona"

A Barcelona resideix el trombonista valenci¨¤ Carlos Mart¨ªn, el primer ¨¤lbum del qual, gravat a Nova York, ha tingut tamb¨¦ amb la col¡¤laboraci¨® de Sambeat i est¨¤ a punt d¡¯apar¨¦ixer. Tamb¨¦ veur¨¤ la llum enguany el nou ¨¤lbum de la Sedajazz que dirigeix Francisco Blanco i on figuren temes arreglats per Sambeat i pel tamb¨¦ saxofonista Jes¨²s Santandreu. La col¡¤laboraci¨® amb m¨²sics valencians ¨¦s permanent. "Ac¨ª hi ha una bona cultura jazz¨ªstica des de fa temps, per¨°", puntualitza, "cal alimentar-la perqu¨¨ no llanguisca".

?