L¡¯hospital Vars¨°via, la guerra despr¨¦s de la guerra

Algunes petites hist¨°ries amaguen trets que descriuen tota una ¨¨poca. Com la que narra el documental La batalla del Vars¨°via, de la productora valenciana InfoTV. El film recorda l¡¯obertura, l¡¯any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, d¡¯un centre sanitari a la ciutat francesa de Tolosa. L¡¯Hospital Vars¨°via, que duia el nom del carrer on estava situat, el crearen metges republicans espanyols per atendre els ferits de la resist¨¨ncia antifranquista (els maquis) i tamb¨¦ els vora 150.000 exiliats que malvivien a la regi¨® del Llenguadoc.

Per¨°, sota aquest fil conductor, del documental es desgranen tamb¨¦ l¡¯esgotadora di¨¤spora dels refugiats republicans; la guerrilla dels maquis; les baralles internes del Partit Comunista d¡¯Espanya (PCE) a l¡¯exili; la persecuci¨® macarthista o ca?a de bruixes nord-americana; la Guerra Freda i, com a conseq¨¹¨¨ncia, la toler¨¤ncia progressiva del r¨¨gim de Franco per part del m¨®n occidental.

En resum, molts anys d¡¯hist¨°ria i moltes hist¨°ries paral¡¤leles de la postguerra mundial en els 57 minuts que dura el documental, que desp¨²s-ahir es va estrenar a Val¨¨ncia i que es presentar¨¤ pr¨°ximament a Alacant, Barcelona i Tolosa, entre altres ciutats.

El projecte va n¨¤ixer quasi per casualitat fa uns quatre anys. El professor ?lvar Mart¨ªnez Vidal, de l¡¯Institut d¡¯Hist¨°ria de la Medicina i de la Ci¨¨ncia-CSIC de la Universitat de Val¨¨ncia, coordinava una investigaci¨® sobre el Vars¨°via, que l¡¯Editorial Afers va publicar el 2010 sota el t¨ªtol Exili, medicina i filantropia. L¡¯Hospital Vars¨°via de Tolosa de Llenguadoc. 1944-1950. "Vaig voler incloure en el llibre un DVD amb un documental nord-americ¨¤ in¨¨dit ac¨ª, Spain in exile", explica Mart¨ªnez, "i em vaig posar en contacte amb Juli Esteve [director de la productora audiovisual InfoTV], perqu¨¨ en fera l¡¯edici¨® i les c¨°pies".

Metges republicans dirigiren un centre de plantejaments progressistes

Spain in exile era un documental propagand¨ªstic fet el 1946, acabada ja la Segona Guerra Mundial, pel Joint Antifascist Refugee Comittee amb l¡¯objectiu de recaptar fons per a l¡¯Hospital Vars¨°via i altres centres d¡¯atenci¨® als espanyols a Fran?a. El film, de 19 minuts de duraci¨®, mostrava als ciutadans dels Estats Units les condicions p¨¨ssimes en qu¨¨ malvivien els republicans exiliats a Fran?a. Hi apareix, per exemple, un "professor valenci¨¤ que treballa de llenyaire" al sud de Fran?a. "?s un deute nostre, pendent i antic", afirmava el periodista que presentava el documental.

"Ens va engolosir la hist¨°ria", recorda Juli Esteve, que va proposar a Mart¨ªnez no nom¨¦s fer les c¨°pies de Spain in exile per al seu llibre disc sobre el Vars¨°via, sin¨® un documental nou, amb el testimoni de supervivents i dels descendents dels protagonistes i amb imatges actuals del centre sanitari. ?s a dir, contar la hist¨°ria del Vars¨°via des del 1944 fins els nostres dies. Aix¨ª, Mart¨ªnez i Esteve es convertiren en codirectors i coguionistes de La batalla del Vars¨°via, produ?t per al Museu d¡¯Hist¨°ria de Medicina de Barcelona amb la col¡¤laboraci¨® del Memorial Democr¨¤tic, les universitats de Val¨¨ncia, Alacant i Miguel Hern¨¢ndez i Comissions Obreres, entre altres entitats.

No voldr¨ªem desvelar ac¨ª el contingut d¡¯aquest documental que cal veure, per¨° s¨ª oferir algunes claus per a entendre¡¯n el context.

L¡¯Hospital Vars¨°via, dirigit per metges republicans, va obrir el 1944 poc despr¨¦s del desembarcament nord-americ¨¤ a Normandia i l¡¯alliberament de Fran?a. Les seues prioritats eren la cura dels espanyols procedents dels camps de concentraci¨® nazis i l¡¯atenci¨® als guerrillers o maquis, que una volta acabada la Segona Guerra Mundial pensaven que amb l¡¯ajuda aliada es podia seguir combatent cap al sud per fer caure el r¨¨gim de Franco. Fou l¡¯anomenada "Operaci¨® Reconquista", dirigida pel PCE, a l¡¯octubre del 1944. Uns 4.000 guerrillers enva?ren el nord de la pen¨ªnsula amb la intenci¨® d¡¯establir la seu del govern republic¨¤ a la Vall d¡¯Aran. Per¨°, l¡¯operaci¨® va fracassar: 50.000 soldats i gu¨¤rdies civils els esperaven en una frontera ben protegida pel govern franquista. A m¨¦s, els dirigents comunistes estaven dividits (Santiago Carrillo estava en contra de l¡¯operaci¨®) i els pa?sos aliats no s¡¯hi van voler involucrar.

Molts anys d'hist¨°ria i moltes hist¨°ries de la postguerra en 57 minuts

Tot i la seua r¨¤pida i improvisada creaci¨®, l¡¯Hospital Vars¨°via va arribar a ser el centre sanitari m¨¦s modern de Tolosa, perqu¨¨ "els altres hospitals de la ciutat semblaven quasi medievals", comenta Mart¨ªnez. I ho va ser, sobretot, gr¨¤cies al finan?ament de civils nord-americans, especialment de la comunitat dels unitaris, un corrent cristi¨¤ protestant de caire progressista, humanista i antipurit¨¤, que crearen l¡¯Unitarian Service Comitee per distribuir l¡¯ajuda.

Van ser els unitaris els que col¡¤laboraren en la producci¨® del documental Spain in exile, i els que dotaren l¡¯hospital de tot tipus d¡¯instruments i medecines. En el documental tamb¨¦ es parla d¡¯una misteriosa nord-americana que va donar una part de la seua fortuna al Vars¨°via. "Es deia Harriet Marple", explica Mart¨ªnez, "per¨° no he pogut saber-ne res m¨¦s".

Tot l¡¯equip m¨¨dic era espanyol, on predominaven els catalans. Era l¡¯hospital de refer¨¨ncia per als exiliats a tot Fran?a, i a m¨¦s pioner en la investigaci¨® i la pr¨¤ctica de la medicina social, at¨¦s que, una volta convertit en hospital civil, es va dedicar a tractar les malalties endocrines provocades pels vuit anys de fam i patiment, les afeccions ven¨¨ries o les causes de la mortalitat infantil. Amb el pas del temps, fou tamb¨¦ capdavanter en cures pal¡¤liatives, part sense dolor, planificaci¨® familiar i assist¨¨ncia social a grups desfavorits.

Els altres hospitals de la ciutat semblaven medievals"

Per¨°, als Estats Units, durant la Guerra Freda, el Comit¨¦ d¡¯Activitats Antiamericanes, en la coneguda com a "ca?a de bruixes", va interrogar els membres de la Joint Antifascist Refugee Comittee i els unitaris que hi col¡¤laboraren. Molts d¡¯ells van ser acusats de comunistes i empresonats, i l¡¯ajuda civil nord-americana al Vars¨°via va arribar a la fi el 1948. Era l¡¯any en qu¨¨ el bloc comunista creixia amb la integraci¨® de Txecoslov¨¤quia i Hongria, i quan l¡¯augment de la tensi¨® entre els dos b¨¤ndols es va manifestar amb el bloqueig sovi¨¨tic de Berl¨ªn.

Poc despr¨¦s, el 1950, els Estats Units ja havien establit relacions diplom¨¤tiques amb Madrid. Espanya fou tractada com a aliada en la lluita anticomunista per motius geoestrat¨¨gics. El govern de Fran?a va ser pressionat perqu¨¨ perseguira les c¨¨l¡¤lules de resist¨¨ncia comunista espanyoles al seu territori, i al setembre d¡¯aqueix any, de matinada i en secret, la policia francesa va detenir 276 espanyols, entre ells l¡¯equip m¨¨dic de l¡¯Hospital Vars¨°via, en la coneguda com a Operaci¨® Bolero-Paprika (paprika ¨¦s el nom que rep en molts pa?sos el nostre pebre roig m¨°lt). Els detinguts iniciaren aix¨ª un nou exili en ser deportats a col¨°nies franceses en uns temps que, pretesament, eren de pau.

Per¨°, l¡¯hospital no va tancar: un grup de metges del Partit Comunista Franc¨¦s, encap?alats pel doctor Ducuing, encetaren una lluita legal que va durar cinc anys, i mitjan?ant la Societ¨¦ Nouvelle H?pital Varsovia, una associaci¨® sense ¨¤nim de lucre, aconseguiren la titularitat del centre per a continuar la seua tasca social. Aqueixa ¨¦s La batalla del Vars¨°via que d¨®na t¨ªtol al documental d¡¯InfoTV. Al barri de Saint-Cyprien de Tolosa, on est¨¤ situat el centre sanitari, els immigrants magrebins i subsaharians han substitu?t els exiliats espanyols, per¨° la filosofia del centre, ara sota el nom d¡¯H?pital Joseph Ducuing, continua sent la mateixa.

Cal destacar en el documental una imatge especialment colpidora, que potser avui no cridaria l¡¯atenci¨®: la d¡¯una dona, la cirurgiana Maria G¨®mez, operant en el Vars¨°via el 1946. Tot un s¨ªmbol del desenvolupament professional femen¨ª iniciat duran la II Rep¨²blica i que el franquisme va truncar.

La nord-americana Harriet Marple va donar part de la seua fortuna

I com d¨¦iem ad¨¦s, si algunes petites hist¨°ries destil¡¤len de gair¨® els trets d¡¯una ¨¨poca, la producci¨® d¡¯aquest audiovisual en t¨¦ una de ben expressiva: davant el desgavell econ¨°mic que pateixen les nostres institucions p¨²bliques, InfoTV va fer una crida popular mitjan?ant el correu electr¨°nic per a completar el finan?ament del projecte. "L¡¯aportaci¨® no ha estat massiva", diu Esteve, "per¨° hem tastat la capacitat d¡¯implicar els particulars. Tota col¡¤laboraci¨®, d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤, ¨¦s bona, i ens ha perm¨¦s acabar el documental". Filant prim, podr¨ªem establir un paral¡¤lelisme entre l¡¯esperit d¡¯aquells civils nord-americans que ajudaren el Vars¨°via amb el dels ciutadans que ara s¡¯involucren en la salvaguarda de la nostra producci¨® cultural i la mem¨°ria hist¨°rica.

La batalla del Vars¨°via t¨¦ un preu de 15 euros i inclou a m¨¦s el documental Spain in exile i altres extres. El pr¨°xim projecte d¡¯Esteve ¨¦s "contar la hist¨°ria dels algerians valencians", afirma. Ser¨¤ el vuit¨¦ documental d¡¯InfoTV, despr¨¦s d¡¯uns altres de ben reeixits, com Valencians de Mallorca o Moriscos, els valencians.