Perles rusi?olianes

Santiago Rusi?ol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) ¨¦s un dels dramaturgs de la tr¨ªada cl¨¤ssica ¡ªque comparteix amb ?ngel Guimer¨¤ i Ignasi Igl¨¦sias¡ª m¨¦s jocosos i vers¨¤tils. Ll¨¤stima que trenqu¨¦s per la drecera de la comercialitat m¨¦s insolent. Tenia una intu?ci¨® acerada pel teatre, sabia tocar temes pol¨¨mics i dominava perfectament l¡¯escriptura esc¨¨nica i, no cal dir-ho, la llengua. En s¨®n una bona prova Tots els mon¨°legs, que recull les 13 peces que va escriure del 1890 al 1919, pensant sovint en un actor o una actriu determinats (com ara Enric Borr¨¤s o Anna Monner). Gaireb¨¦ tots estrenats en teatres p¨²blics i editats en vida seva, aquests textos ¡ªque inauguren amb Hores angleses, de Ferran Soldevila, la col¡¤lecci¨® De Cor a Pensa de la intr¨¨pida Adesiara¡ª s¨®n uns excel¡¤lents exercicis d¡¯estil per afinar la ploma de cara a la dramat¨²rgia major.

?Els mon¨°legs rusi?olians focalitzen l¡¯atenci¨® en uns personatges singulars que, amb els seus soliloquis, edifiquen car¨¤cters vius i resumeixen amb uns quants trets tota una psicologia (Josep Yxart dixit). S¨®n, tanmateix, homes i dones amb ¡°ales sense plomes¡±, com escriu Rusi?ol a Ocells de fang (1905). No tenen res d¡¯¨¨pics ni d¡¯heroics, per¨° s¨®n dignes de compassi¨® o, si m¨¦s no, de simpatia. Preserven el deix ¡ªun punt idealitzat¡ª dels tipus populars o petitburgesos d¡¯una urbs en transformaci¨® galopant. I, sense dissimular-ho gens, mantenen una visi¨® enyor¨ªvola del passat. Si b¨¦ s¨®n pouats de la deu costumista, resulten ¨¦ssers pat¨¨tics i irreverents que passen pels filtres contraposats del simbolisme melanc¨°lic i la ironia par¨°dica.

La lectura d¡¯aquests mon¨°legs ens remet, tal com recorda Vinyet Panyella en la introducci¨®, a algunes de les constants tem¨¤tiques de l¡¯univers rusi?oli¨¤: la vida n¨°mada dels artistes de L¡¯alegria que passa (1891) a L¡¯home de l¡¯orgue; la boh¨¨mia enyorada a Els planys d¡¯en Joan Gar¨ª; la cr¨ªtica dels codis morals petitburgesos ¡ªa El sarau de Llotja i El bon ca?ador¡ª o menestrals ¡ªa L¡¯home de sa casa¡ª, en qu¨¨ la pec¨²nia t¨¦ un paper destacat; la desmitificaci¨® hilarant de l¡¯amor inici¨¤tic a La primera carta o La minyona su?cida, i, sobretot, del matrimoni a El bomber, En ¡®Barba Azul¡¯ o Un bon home ¡ªun precedent il¡¤lustre del que anys a venir faria Joan Oliver.

De l¡¯home de l¡¯orgue, orgull¨®s de la seva barba, a la minyona enganyada, que, mentre proclama el seu bolxevisme, s¡¯immola amb An¨ªs del Mono, tot passant pel ca?ador que mata nom¨¦s el temps, el prestigitador malastruc insalvable, la feminista obstinada a declarar la guerra de sexes ¡ªuna mostra genial de la misog¨ªnia d¡¯¨¨poca¡ª o, entre d¡¯altres, el foll inventor de l¡¯escudell¨°metre, una mena de panacea per resoldre la mis¨¨ria i acabar amb les classes socials ¡ªun dels mon¨°legs m¨¦s originals¡ª, tots els personatges clouen indefectiblement les seves confessions amb un bon consell o un corol¡¤lari espurnejant per als espectadors incauts.

Teatralment, les minipeces de Rusi?ol tenen el do d¡¯interpel¡¤lar un p¨²blic c¨°mplice i, tot i la nimietat de les perip¨¨cies, de mantenir-ne l¡¯atenci¨® del comen?ament a la fi, en una il¡¤laci¨® de vegades trepidant. Amb tota naturalitat, els personatges convoquen al seu entorn tot un m¨®n, un parad¨ªs perdut a escala dom¨¨stica.

Llegides avui, aquestes petites perles ¡ªcom tamb¨¦ en s¨®n, amb els matisos que calgui, els mon¨°legs d¡¯?ngel Guimer¨¤, Apel¡¤les Mestres o Juli Vallmitjana¡ª tenen la gr¨¤cia de construir un microcosmos que barreja grosso modo el costumisme i la modernitat. Duen l¡¯aroma d¡¯una ¨¨poca avial, la frescor dels arquetips de la Barcelona modernista, els girs d¡¯una llengua genu?na i la nost¨¤lgia d¡¯un m¨®n que el tombant de segle s¡¯enduia a tota velocitat.