La batalla de l¡¯art

En una planta baixa del carrer de D¨¦nia, en ple barri de Russafa, t¨¦ l¡¯estudi el pintor Javier Chapa. En el timbre de la finca l¡¯¨²nic bot¨® amb identitat ¨¦s el seu: marcat amb una pinzellada blava, sense res m¨¦s. El premem i de seguida ens obri, divertit de la nostra agudesa visual: com si es tractara d¡¯un acudit de Forges, ¡°esbrina en menys de cinc segons en quin d¡¯aquests pisos viu un artista¡±... ?s un inici de conversa com qualsevol altre, al qual Javier ¡ªo Chapa a seques, com ell mateix s¡¯autodenomina¡ª entra de gust. T¨¦ un car¨¤cter afable, vessa senzillesa i espontane?tat, i aix¨° es veu de seguida: ¡°Aquesta planta baixa abans era una f¨¤brica de persianes. Quan la vaig veure per primera vegada, feia por: el pati interior era la selva i la sala feia pena, plena d¡¯humitats i de runa. Per¨° la meua dona, que t¨¦ molt d¡¯ull, digu¨¦ que endavant. Sincerament, jo mai no m¡¯hauria imaginat que poguera quedar aix¨ª...¡±. I, en efecte, el resultat ¨¦s fant¨¤stic: un ambient recollit, c¨¤lid, amb el sostre amb les voltes vistes i els cabirons a l¡¯aire. En el pati creix un cirerer, aquests dies despoblat de fulles, mostrant la seua geometria fractal, i per all¨ª entra una llum blanca, intensa, que il¡¤lumina la part de l¡¯estudi on Javier t¨¦ el cavallet. ¡°Entens que no el vulga abandonar mai? Que se¡¯m fa?a tan dur anar a la facultat i no estar ac¨ª pintant sense parar¡±. Ho entenc perfectament: el silenci ¨¦s absolut, tot irradia pau.

Javier Chapa ¨¦s professor a la Facultat de Belles Arts, i ara est¨¤ enllestint la tesi doctoral, la qual cosa ha significat haver d¡¯ abandonar la pintura durant un temps i dedicar-se plenament a la investigaci¨®. I aix¨° se li fa una muntanya: "No hi he tingut cap altre remei, amb els nous estudis de grau necessite traure el doctorat¡±. Li pregunte sobre quin tema dirigeix la investigaci¨® i m¡¯explica que sobre les resines que s¡¯empren per a fer les pintures acr¨ªliques. ¡°Hi ha una part hist¨°rica, amb els primers pintors que van emprar aquesta classe de pintura, com Barnett Newman o Kenneth Noland... Per¨° tamb¨¦ una altra part centrada en l¡¯experimentaci¨®, que ¨¦s on jo he posat tot el que s¨¦ de pintar¡±. Sembla que aquesta part ¨¦s la que li salva la traum¨¤tica experi¨¨ncia doctoral. ¡°Em dirigeix la tesi David P¨¦rez, que ¨¦s una persona excel¡¤lent, molt pacient, que em posa comes i accents!¡±. Riu, i amb una certa resignaci¨® rebla: ¡°Cal alimentar la fam¨ªlia! Que t¡¯he de contar!¡±. No pot prescindir del sou de la universitat, per¨° per a ell all¨°, aquella tesi, i haver de deixar de pintar, ¨¦s un viacrucis.

"Aquesta planta baixa abans era una f¨¤brica de persianes"

¡°Fa any i mig que em dedique a la tesi, Mart¨ª!¡±, prossegueix. ¡°Si hi haguera un paper que diguera que, al cap de mig any de llegida, la tesi es destruiria, el signaria ara mateix!¡±. Javier Chapa ¨¦s un pintor de ra?a, nascut amb aquell do per a saber centrar una imatge, per a saber copsar-la, per a saber materialitzar-la, des d¡¯una eleg¨¤ncia instintiva, des d¡¯un olfacte propi. A m¨¦s a m¨¦s, amb gran esfor? ha anat desenvolupant un cam¨ª creatiu, basat en figures geom¨¨triques: ratlles que s¡¯entrecreuen, ones que ballen sobre una superf¨ªcie, sobre un fons treballat amb exig¨¨ncia, que atresora gammes i matisos. Ha creat una marca pr¨°pia, i sobre aquest cam¨ª tan ardu ha desenvolupat tota la seua experi¨¨ncia pict¨°rica, renunciant a moltes coses. ¡°Nulla dies sine linia¡± es podria aplicar a la perfecci¨®: aquell esfor? geometritzant ha capitalitzat el seu quefer art¨ªstic durant molts anys. Per¨° ara ha d¡¯abandonar els pinzells i ha de teoritzar sobre la pintura (i sobre la seua pintura): ¡°T¡¯adones que hi ha gent que escriu meravellosament, que uneix idees que no et pensaves, que sap dir les coses d¡¯una manera fant¨¤stica! I t'adones que has arribat tard a aquest tren, el de la investigaci¨®, que el teu ¨¦s el de la pintura, per¨°...¡±. Es produeix una pausa, dubta de seguir, per¨° fa el pas seg¨¹ent: ¡°I tamb¨¦ dubtes de la teua pintura, per qu¨¨ no dir-ho? A cinquanta-cinc anys, ja has recorregut molt del cam¨ª, i potser tamb¨¦ et planteges si has arribat on esperaves¡±. Li dic amb sinceritat que crec que ha aconseguit tindre una veu pr¨°pia i aix¨° ¨¦s un gran ¨¨xit. Em mira amb els seus grans ulls, verdosencs, una mica angoixat per tot plegat: ¡°Per¨° hi ha gent jove tan bona i tan preparada! A la facultat els veig tots els dies, amb tantes ganes i tanta energia!¡±.

"Jo s¨®c un pintor instintiu"

Li pregunte pel seu paper com a professor, si es troba c¨°mode fent classes: ¡°Amb els alumnes he apr¨¦s molt, perqu¨¨ he hagut d¡¯estudiar molt per a poder fer les classes. Encara que la meua assignatura ¨¦s b¨¤sicament pr¨¤ctica, on els alumnes experimenten les principals t¨¨cniques pict¨°riques, he hagut de reciclar-me molt. Jo s¨®c un pintor instintiu, i a m¨¦s els meus estudis de Belles Arts no em van servir de res... Crec que vaig agafar el pitjor moment, no vaig tindre cap professor que m¡¯influ?ra de cap manera. Francesc Lozano, el tenia te¨°ricament com a professor, per¨° mai va vindre per classe, sin¨® uns ajudants seus... Per aix¨°, quan vaig acabar la carrera me'n vaig anar a Nova York i vaig intentar oblidar tot el que havia apr¨¦s, tota aquella gas¨°fia... Vaig pintar de la manera m¨¦s diferent de com m¡¯havien ensenyat! Em vaig sentir atret pels informalistes, per T¨¤pies, per Richard Diebenkorn... Unir all¨° racional i dur amb all¨° emotiu¡±. Em sobta aix¨°, l¡¯emotivitat que diu que treballa en totes aquelles figures geom¨¨triques, i amb tot el tacte que puc li ho pregunte. ¡°Jo s¨®c m¨¦s pintor que ge¨°metra... A mi la geometria no m¡¯interessa si no produeix una sensaci¨®, un sentiment, una emotivitat... Veus aquestes taques de pintura sobre les ratlles: s¨®n fonamentals! Com ho s¨®n les bambolles d¡¯aire que s¡¯omplin de color. Treballar els accidents, buscar en els materials totes les seues possibilitats, aix¨° ¨¦s el que m¡¯anima...¡±.

"Em vaig sentir atret pels informalistes, per T¨¤pies, per Richard Diebenkorn..."

Intente ironitzar un poc i li faig veure que aquelles taquetes sobre la polida superf¨ªcie geom¨¨trica semblen una cosa no buscada, fins i tot unes gotetes indesitjables. ¡°No t¡¯ho cregues, que aix¨° passa!¡± riu. ¡°De vegades algun client em pregunta si no podria eliminar aquella taqueta! I jo que li dic que ¨¦s b¨¤sica, que sense la taca no hi ha obra!¡±. Ara relativitza el seu treball: ¡°L¡¯any passat vaig fer un gran exposici¨® i vaig acabar esgotat, mentalment i f¨ªsicament. Cada quadre meu duu molta feina, i alhora, de vegades, la tasca ¨¦s molt mec¨¤nica i avorrida... El cas ¨¦s que vaig acabar tan esgotat que em vaig posar a pintar aquarel¡¤les!¡±. Obri els ulls, abaixa la veu: ¡°Aquarel¡¤les de Val¨¨ncia!¡±. Se¡¯n va a un armari i torna amb un feix de papers, i ens va mostrant aquarel¡¤les representant el pont del Real, els jardins dels Vivers, la Ciutat Vella, l¡¯horta... Cadascuna atresora una m¨¤gia, una qualitat, una mirada pr¨°pia. Li dic que s¨®n molt belles, i ell riu, una mica avergonyit: ¡°Potser, si les coses van molt malament, em puc posar a vendre-les als turistes... Per¨° amb un pseud¨°nim!¡±. Segueix passant les aquarel¡¤les. ¡°Amb aquesta classe de treballs tens unes experi¨¨ncies m¨¦s intenses, m¡¯ho passe molt b¨¦, ¨¦s divertit. Per¨° jo no s¨®c aquest. Jo s¨®c l¡¯altre!¡± i m¡¯assenyala amb la mirada un gran quadre amb ratlles sim¨¨triques.

Vet ac¨ª la batalla de l¡¯art, pense. Javier Chapa gaudeix amb aquella pintura elemental, aquell posar-se a pintar un campanar, un detall del Mercat Central, un aspecte de la Llotja, i, en canvi, pateix durament amb el seu treball geometritzador, m¨¦s mec¨¤nic, m¨¦s mon¨°ton, i alhora m¨¦s exigent. Sap que aquelles vistes de la ciutat, de la seua ciutat (com les aquarel¡¤les de la Marina, on estiueja, tamb¨¦ plenes d¡¯emocions), aporten poc a l¡¯art. Una cosa ¨¦s un entreteniment, un diletantisme si voleu (tot i que rere seu hi ha sempre l¡¯artista, el gran artista), i l¡¯altra ¨¦s la veritat, amb la qual es guanya el pa, i amb la qual aspira a triomfar plenament en l¡¯arena art¨ªstica.

"Treballar els accidents, buscar als materials totes les seues possibilitats..."

En una de les parets de l¡¯estudi hi ha una petita col¡¤lecci¨® de quadres dels seus amics: Horacio Silva, Calo Carratal¨¢, Marcelo Fuentes, Willy Ramos, Rosa Mart¨ªnez Artero... Sobre una bancada veig una escultura sorprenent, d¡¯equilibris calderians. ¡°?s de Lukas Ulmi, un artista su¨ªs, que s¡¯ha casat amb una valenciana. ?s genial! Sempre juga amb formes geom¨¨triques, o amb m¨°bils com aquest... Veus quanta gent bona que hi ha!¡±. Ens acomiadem i per a sorpresa nostra ens diu que ens vol acompanyar, perqu¨¨ al cant¨® del seu carrer hi ha un grafit molt interessant que ens vol ensenyar. Aprofitant una canonada i un desgu¨¤s, el grafiter ha pintat una caseta, blanca, amb el lema: ¡°Hole sweet hole¡±. Ens mira aclaparat, i ens diu, a mi i a Jes¨²s: ¡°Vegeu la senzillesa, la claredat de l¡¯artista!¡±. I insisteix: ¡°Vegeu quanta gent bona hi ha al m¨®n! I an¨°nima!¡±. Ens encaixa la m¨¤ i se¡¯n va, cap al taller o cap a la facultat. Potser, en aquell moment, no ho sap ben b¨¦ ni ell. Perqu¨¨ la vida, com diria Montaigne, ¨¦s ondulant.