Francesc Pujols, il¡¤lusi¨® de Catalunya

Escriptor, poeta, fil¨°sof, periodista, recol¡¤lector d¡¯an¨¨cdotes, inventor de la religi¨® catalana, estrella medi¨¤tica, conversador d¡¯Ateneu escarxofat, humorista militant... Tot aix¨° ¨¦s Francesc Pujols Morgades (Barcelona, 1882-Martorell, 1962). Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s, o moltes m¨¦s. De primer, hi ha el carrer: les Rambles, els caf¨¨s... ?s el curriculum vitae d¡¯un autodidacta, d¡¯un tastaolletes existencial, per¨° tamb¨¦ de la seva primera i permanent obra: les an¨¨cdotes. Pujols ser¨¤ el gurmet de la xafarderia barcelonina del nou segle XX, l¡¯env¨¤s de la realitat al buit, les p¨ªndoles d¡¯aire que verbalitzen una ciutat, un pa¨ªs, els seus personatges. L¡¯an¨¨cdota, una obra v¨ªrica, immortal, ¡°en l¡¯enorme misteri obscur de la ra?a humana, l¡¯an¨¨cdota ¨¦s l¡¯¨²nica escletxa de psicologia real¡±, aix¨ª es declara al seu primer i fidel amor.

?Per¨° el primer pet¨® va ser el 1903 quan guanya la Flor Natural dels Jocs Florals. Joan Maragall, ¡°pare espiritual i el millor dels amics¡±, el defineix ell, queda bocabadat per aquell jove inclassificable i li fa el pr¨°leg de Llibre que cont¨¦ les poesies d¡¯en Francesc Pujols. Aqu¨ª Maragall fa palpitar la teoria de ¡°la paraula viva¡±, perqu¨¨ ¡°aquells versos vos semblaran una realitat molt m¨¦s forta que¡¯l menjar i el beure, una realitat que donar¨¤ sentit a totes les altres, i a la seva llum tot lo del m¨®n ho veureu m¨¦s clar que abans¡±. I s¨ª, Pujols, obre els ulls de bat a bat. Acaba de descobrir ¡°tot un m¨®n¡±. La poesia? No! La poesia abandona Pujols i topa amb la fa?ana de l¡¯Ateneu. Dins hi ha ¡°un problema plantejat, fenomenal: el catalanisme¡±. Guaita: Eugeni d¡¯Ors escriu el glossari; Josep Carner cultiva fruits saborosos, Enric Prat de la Riba dibuixa La nacionalitat catalana. ?s el 1906 i el pa¨ªs bull, i qu¨¨ fa Pujols? Fer bullir l¡¯olla: Escriu El nuevo Pascual o la prostituci¨®n (amb el pseud¨°nim d¡¯Augusto de Altozanos). Una olla d¡¯olles: metaolles. Novel¡¤la surrealista per realista: escrita en un castell¨¤ tradu?t del catal¨¤ per retornar al castell¨¤, segons ell, la frescor que havia perdut per obra i desgr¨¤cia dels escriptors acad¨¨mics i amanerats del XIX. Escudella. ?s la resposta sui generis de Pujols al noucentisme i a la transforma-ci¨® d¡¯Espanya.

Mentre la Catalunya nova i ordenada est¨¤ descol¡¤locada, Pujols fa capitombes: comen?a a fer de cr¨ªtic d¡¯art a Picarol, La Revista Nova, Vell i Nou. Ho fa amb un estil ¡°b¨ªblic¡±, prof¨¨tic, apocal¨ªptic, ¡°frases curtes i martellejades passades pel trinxador¡±, les autodefineix. A m¨¦s, diuen que ha comen?at a estudiar filosofia i a rumiar en un nou sistema filos¨°fic. Per¨° com el poden creure si del 1911 al 1914 dirigir¨¤ el setmanari humor¨ªstic Papitu, que amb ell iniciar¨¤ l¡¯etapa m¨¦s verda, convertint tota l¡¯hortofructicultura catalana en industrialitzats productes eroticosical¨ªptics per a les masses afamades? Un ¨¨xit.

Entre naps i cols arriba la Mancomunitat (1914): un per¨ªode d¡¯esperan?a edificant un pa¨ªs amb sabata i espardenya. Pujols abandona la construcci¨® dom¨¨stica i hi contribueix de mode nuclear. La bomba arriba el 1918: Concepte General de la Ci¨¨ncia Catalana (el reedita enguany Andana). Primera pedra del seu sistema filos¨°fic. Pujols demostra que hi ha un corrent filos¨°fic genu?nament catal¨¤ que arrenca amb Ramon Llull i du fins a l¡¯actualitat: Catalunya terra filos¨°fica, geografia de la ra¨®, de la veritat; per tant, imperialisme: ¡°catalanitzaci¨® del m¨®n¡±, reclama. Catalunya com a model. Tothom es grata el cap. El jove i brillant fil¨°sof Joan Crexells la clava: ¡°En Pujols ha aconseguit amb el Concepte... que un llibre sigui popular tot i que la majoria de la gent no l¡¯hagi llegit¡±.

Aquesta ¨¦s l¡¯obra pujolsiana: parla, en parlen. Aix¨ª ser¨¤ la seva vida i la seva producci¨®. El dir i el fer donant-se la m¨¤: la veritat, ¡°la reproducci¨® de la realitat¡±. Escampa la bona nova per tota la premsa convertint-se en el primer professional de la il¡¤lusi¨® de Catalunya. I va cavant amb l¡¯aixada de les arrels fins al fruit. Aix¨ª sortiran obres com Hist¨°ria de l¡¯hegemonia catalana en la pol¨ªtica espanyola (1926); o La visi¨® art¨ªstica i religiosa d¡¯en Gaud¨ª (1927), on eleva el ¡°poeta de la pedra¡± al cel i la terra amb epicentre a Catalunya.

L¡¯obra Pujolsiana:

Per¨° el sismograma pujolsi¨¤ nota, novament, terratr¨¨mol pels propers anys. Es refugia i marxa a viure a Martorell. De primer crida Josep Pla i el t¨¦ all¨¤ embadalit mentre no para d¡¯enraonar. La tirallonga verbal esdev¨¦, el 1931, El sistema de Francesc Pujols. Manual d¡¯Hiparxiologia. Neix la Hiparxiologia, el tractat de l¡¯exist¨¨ncia, una voluntat de popularitzar la seva filosofia amb un pas m¨¦s en el gra¨® de la vida i del saber: la ¡°religi¨® catalana¡±, ¡°car si tenir sistema propi equival a tenir cotxe propi, tenir religi¨® pr¨°pia ¨¦s com tenir casa pr¨°pia¡±. Lit¨²rgia simplificada de la Catalunya p¨¤tria de la veritat, el llibre torna a tenir l¡¯efecte dual i contradictori que provoca Pujols. Per un costat, la cr¨ªtica i les vendes li fan el salt, per¨° la popularitat del personatge es multiplica. De fet, el llibre portava una faixa que resava: ¡°L¡¯escriptor menys llegit de Catalunya, explicat per l¡¯escriptor m¨¦s llegit de Catalunya¡±. Despr¨¦s de la missa, cap a casa: Pujols asseu els catalans al divan de la sala d¡¯estar.

La soluci¨® Camb¨® (1931), en canvi, ¨¦s un llibre autoentrevista on l¡¯escriptor fa de doctor i pacient per mostrar l¡¯historial d¡¯esquizofr¨¨nies catalanes: ¡°Hi ha el fet que el problema espanyol i de fons l¡¯ib¨¨ric, ¨¦s urgent, i en canvi el de Catalunya t¨¦ espera¡±. La ra¨® de tot plegat? 1931: any del sisme. Tot ho publica abans de la sotragada. La Rep¨²blica ¨¦s l¡¯¨¨poca de muntanyes russes: d¡¯activitat period¨ªstica; del Pujols que arriba a estrella medi¨¤tica, tothom el vol con¨¨ixer, tothom el cita, tothom parla del seu sistema, ens anem enlairant fora ¨°rbita... El meteorit cau el 1936 i la terra queda destru?da el 1939. Mentre tot s¡¯esmicola, li diu a Pla: ¡°Ja deu saber que jo s¨®c l¡¯autor d¡¯una frase que tingu¨¦ molt d¡¯¨¨xit: la que diu que, a conseq¨¹¨¨ncia de les condicions que aquest pa¨ªs t¨¦ per comprendre la realitat, arribar¨¤ un dia que els catalans ho tindrem tot pagat... Ara li afegir¨¦ que no solament no tindrem res pagat, sin¨® que tot el que fem ens costar¨¤ car¨ªssim...¡±. Exili a Montpeller.

Trist, deprimit, entotsolat, per¨° sempre torna la llum, la veritat. Pujols ensenya el seu sistema a joves exiliats: Heribert Barrera, Alexandre Cirici... Tamb¨¦ hi ha un jove escriptor, Artur Blad¨¦, que convertir¨¤ aquelles xerrades, aquell aire, en mat¨¨ria: Geografia espiritual de Catalunya: segons les teories de Francesc Pujols (publicat a M¨¨xic el 1944) i Francesc Pujols per ell mateix (1967), veritable biografia oral de la vida i obra del fil¨°sof (reeditades ara, a cura de Xavier Garcia, a Cosset¨¤nia). Pujols ressuscita.

El 1942 torna a Catalunya i torna a sentir la necessitat de claror enmig de la penombra franquista. Torna el record: el ¡®m¡¯han dit que va existir un dia un home...¡¯. L¡¯historiador de Martorell Isidre Clopas recull de la seva boca moltes de les an¨¨cdotes d¡¯un m¨®n, d¡¯un pa¨ªs que ja no existeix: ¨¦s l¡¯Anecdotologi de Francesc Pujols (1953; reeditat el 2010 per Dux). Mor el 1962. Mor l¡¯home que va fer de Catalunya i els catalans el seu tema, la seva vida. Mor el professional de la il¡¤lusi¨®, que va sincronitzar la seva obra quan Catalunya ha necessitat esperan?a, entusiasme. Mor una met¨¤fora humana del pa¨ªs. Per¨° b¨¦, tampoc mor. Est¨¤ escrit a l¡¯entrada del Museu Dal¨ª. El seu RIP: ¡°El pensament catal¨¤ rebrota sempre i sobreviu als seus il¡¤lusos enterradors¡±.

Pla en far¨¤ un llibre; a