Mestre de vida

Potser la banal¨ªssima actualitat far¨¤ pivotar aquest fastu¨®s epistolari que ¨¦s Les passions ocultes sobre la figura de Baltasar Porcel, com podria insinuar l¡¯ordre dels noms al t¨ªtol, per¨° seria un error ¨°ptic i literari. El protagonista absolut, llegendari, formidable, ¨¦s Lloren? Villalonga. La seva intel¡¤lig¨¨ncia desprejudiciada, vital, corrosiva, melanc¨°lica i ir¨°nica, valenta i imprevisible s'escampa arreu del llibre, des del principi al 1957 fins al final, el 1975. Villalonga ¨¦s tan senyor que ¨¦s alhora cartesi¨¤ i volteri¨¤, maquiav¨¨l¡¤lic i cristi¨¤ amb una espec¨ªfica virtut de perspic¨¤cia i heterod¨°xia burgesa o social: ¡°No ¨¦s estrany que jo, precisament, coincidesqui amb els progressistes?¡±, es pregunta maliciosament en ple maig de 1968 (quan fa nom¨¦s un parell d¡¯anys que tots dos s¡¯escriuen les cartes en catal¨¤, per cert).

?De fet, dos ter?os de les cartes s¨®n de Villalonga, m¨¦s urgit de correspond¨¨ncia des de Palma (molt sovint des del C¨ªrculo Mallorqu¨ªn) que no pas un jove hiperactiu, ambici¨®s i atrafegat com Porcel, tot i que s¨®n moltes les cartes perdudes. Des de 1960 viu a Barcelona per treure el nas a la vida liter¨¤ria, mentre treballa a Mobles Mald¨¤ i viu a casa de Joan Triad¨². Per¨° de seguida passa a l¡¯editorial Planeta per entendre¡¯s amb el pare fundador, Jos¨¦ Manuel Lara: ¡°Tiene una poderosa inteligencia intuitiva y una tremenda claridad de conceptos, adem¨¢s de ser un hombre de acci¨®n¡±, diu l¡¯abril de 1963.

?s immensa i divertida la muni¨® de dades i detalls, de retrats al carb¨® o d¡¯observacions punyents sobre la vida r¨¤ncia de Mallorca, sobre el m¨®n dels premis ¡ªtan sinistre abans com ara¡ª i la petita pol¨ªtica municipal i period¨ªstica. Val la pena evocar la ¡°mezcla de chulo y viejo verde¡± a que queda redu?t Cela en la veu privada de Porcel el 1961, tot i que ser¨¤ Villalonga qui denunci? els ¡°delirios de persecuci¨®n¡± que acosten Porcel al model indesitjable: ¡°Eres como Cela y no admites el di¨¢logo¡± (Porcel s¡¯emprenya molt, potser en l¡¯¨²nica carta veritablement enfurismada de tot l¡¯epistolari). Tots dos s¡¯envien sovint retalls i papers, not¨ªcies i rumors, per¨° l¡¯altra gran gruix de f¨²ria procedeix dels atrabiliaris m¨¨todes editorials de la parella fundadora i directora del Club dels Novel¡¤listes, Joan Sales i N¨²ria Folch, que entren i surten cont¨ªnuament i gaireb¨¦ sempre acaben sortint malparats, sobretot la dona i la seva neur¨°tica vigil¨¤ncia de l¡¯ortod¨°xia cat¨°lica en l¡¯obra de Villalonga.

Per¨° el que de veritat constitueix un luxe a l¡¯al?ada tant de Bearn (1956) com de Cavalls cap a la fosca (1975) ¨¦s la possibilitat de llegir aquest gros llibre com una variant moderna del t¨°pic cl¨¤ssic: la relaci¨® del jove i el vell, l¡¯enamoriscament t¨¤cit de Villalonga del seu jove amic, la fermesa argumental del vell davant les cab¨°ries i fantasies morboses del jove. ?s aquesta una altra cara del noi que retrata Villalonga a la novel¡¤la de 1960 L¡¯¨¤ngel rebel, quan Porcel encara no ¨¦s la parella clandestina de la novel¡¤lista Conxa Al¨®s sin¨® un noi de poble furi¨®s, purit¨¤, creient i atractiu. El mateix any que mor, 1975, Villalonga confessa que ¡°mai no oblidar¨¦ l¡¯Od¨ªn [pseud¨°nim habitual de Porcel a la premsa de Palma] purit¨¤ dels 18 anys, ang¨¨lic i sentimental, sense dents ni urpes (per¨° m¨¦s tard esdevindria condottiero)¡±.

Resseguir la maduraci¨® d¡¯una amistat significa entendre les raons d¡¯amor i respecte que animen Villalonga a reeducar ¨¨ticament i civilment el seu jove amic, aquest animal literari que ha detectat de seguida, i que ¨¦s ple de virtuts i nom¨¦s alguns defectes: llueix un impresentable bigoti, fuma absurdament (al final ho deixar¨¤), no ha ent¨¨s encara que el sexe ¨¦s saludable (sempre) i tampoc ha ent¨¨s les virtuts pr¨¤ctiques del gimn¨¤s, que ¨¦s potser la tara m¨¦s sonada d¡¯aquell jove impulsiu. Les tares de la immaduresa, de la in¨°pia beneita o de la fe ruda, les ha anat desmantellant Villalonga carta a carta, amb una gr¨¤cia, una ironia i una fatalitat argumental que explica molt b¨¦ el mateix Villalonga en plena fase inicial: ¡°Yo, el diplom¨¢tico, el tortuoso, el inmoral, soy el bruto, el directo, el que aborda a veces las cosas por su nombre, sin considerar que hay pieles m¨¢s finas que la m¨ªa y almas m¨¢s puras ¡ªo menos inteligentes.¡± Fins que Porcel es fa condottiero.