Les falles silenciades
Intents de revivificar el fil d¡¯una festa cr¨ªtica i popular
La festa de les Falles naix, a mitjan segle XVIII, com una expressi¨® de la cultura popular carnavalesca, com una pr¨¤ctica transgressora i subversiva que, mitjan?ant la construcci¨® i erecci¨® de cadafals sat¨ªrics, pret¨¦n posar en solfa els poderosos i la societat burgesa en expansi¨®. En el segle XIX la cr¨ªtica pol¨ªtica i social f¨¦u furor, cosa que provoc¨¤ una reacci¨® dels poders locals, que intentaren posar fi a la festa. Com que no van aconseguir-ho, atesa la forta resist¨¨ncia popular, la burgesia opt¨¤ per intentar reconvertir les falles en una apologia jocfloralesca de les gl¨°ries regionals i en una manifestaci¨® art¨ªstica ¡°presentable¡±. D¡¯aquesta manera, va comen?ar una gegantesca i continuada operaci¨® de buidatge de contingut cr¨ªtic de les falles primig¨¨nies i la progressiva substituci¨® d¡¯aquestes per una s¨¨rie de rituals, estructures i continguts que finalment aconseguiren reconduir la inc¨°moda festa original cap a la festa major del cap i casal, expressi¨® de la modernitat burgesa. Una operaci¨® que ja s¡¯havia manifestat de manera reeixida cap als anys trenta del segle passat.
Tanmateix, davant la poderosa operaci¨® de reorientaci¨® i domesticaci¨® de la festa fallera, aquesta va manifestar una no menys prolongada resist¨¨ncia cultural, plasmada en la persist¨¨ncia de la s¨¤tira corrosiva, la cr¨ªtica dels intents desnaturalitzadors o la identificaci¨® de les masses falleres amb les causes progressistes o transformadores de l¡¯¨¨poca, com ara el republicanisme, el valencianisme d¡¯esquerres, el socialisme o l¡¯anarquisme. Aix¨° es va fer ben visible durant la Segona Rep¨²blica, aut¨¨ntica ¨¨poca daurada de la festa, quan, encara que les Falles ja eren la festa un¨¤nime de la ciutat, les classes populars i les ideologies pol¨ªtiques progressistes evidenciaren a trav¨¦s de cadafals i rituals la seua considerable influ¨¨ncia i mostraren que les falles i les forces transformadores anaven estretament de la m¨¤. Aix¨ª ho demostra la col¡¤laboraci¨® de nombrosos intel¡¤lectuals i artistes republicans i d¡¯esquerres amb la festa, o el posicionament dels fallers al costat de les idees de rep¨²blica o de revoluci¨®. De fet, si contemplem ara les publicacions i premsa de l¡¯¨¨poca, de seguida resulta evident que unes falles progressistes i veritablement modernes foren, efectivament, possibles. L¡¯allau de publicacions falleres, entre les quals destac¨¤ Pensat i Fet, contribu¨ª a refor?ar aquesta orientaci¨® de progr¨¦s, condimentada per bones dosis de valencianisme sobiranista, per¨° que es va veure durament colpejada quan la molt republicana Val¨¨ncia va caure derrotada i ocupada per les tropes franquistes.
Fuster intentava refer la
La desfeta i la implantaci¨® del nou r¨¨gim tingueren efectes demolidors sobre les Falles, que foren sotmeses a una intensa tasca de reinvenci¨® d¡¯acord amb els motles ideol¨°gics del r¨¨gim. Aix¨ª, durant quasi quaranta anys, es va submergir la festa en un proc¨¦s de profunda reestructuraci¨®, convenientment refor?ada per noves estructures pol¨ªtiques de control i adoctrinament, que finalment aconseguiren all¨° que buscaven: esborrar pr¨¤cticament la petjada d¡¯unes Falles progressistes i convertir la festa en una expressi¨® folkloritzant, r¨¤ncia i immobilista del franquisme.
¡°Unes altres¡± falles s¨®n possibles
Com a resultat, milers de progressistes vinculats a les Falles hagueren d¡¯exiliar-se, i altres es quedaren a la ciutat sense possibilitat immediata de participar en les comissions, on se¡¯ls vedava l¡¯entrada si s¡¯havien ¡°significat¡±. Entre els artistes fallers, que havien donat suport massivament la Rep¨²blica, l¡¯efecte repressor no fou menor, i no tingueren m¨¦s remei que anar-se¡¯n o adaptar-se als nous c¨¤nons est¨¨tics i de contingut, impulsats pel r¨¨gim a trav¨¦s de la censura.
La festa pat¨ª una intensa
Per¨°, tot i les dificultats, es mantingu¨¦ una certa resist¨¨ncia de la cultura popular fallera, visible en les representacions sat¨ªriques de la Cavalcada del Ninot, la cr¨ªtica socioecon¨°mica en els cadafals, el conreu del valenci¨¤ en casals i llibrets o l¡¯edici¨® de revistes falleres. El 1967 Joan Fuster va publicar el seu llibre Combustible per a falles, que intentava refer la connexi¨® alta cultura-cultura popular de la preguerra, per¨° ja aleshores la totalitzaci¨® franquista de la festa feia semblar Fuster un perill¨®s heterodox. Per a acabar-ho d¡¯arredonir, els fusterians abominaren de les Falles identificant-les sense matisos amb el r¨¨gim i el pitjor regionalisme. Tot i aix¨°, hi hagu¨¦ episodis de protesta popular exigint el valenci¨¤ en la Crida, en els anys seixanta, i ja a les acaballes del franquisme en algunes comissions una nova generaci¨® de contestataris fallers comen?¨¤ a demandar falles m¨¦s populars i democr¨¤tiques. ?s a dir, intentaven un canvi des de dins la festa, cosa ben dif¨ªcil, atesa la intensa instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica d¡¯aquesta per part del franquisme.
L¡¯esclafit de la ¡°batalla de Val¨¨ncia¡±, atiada per la dreta postfranquista per barrar el pas a l¡¯ascens de l¡¯esquerra i el nacionalisme, no f¨¦u millorar la situaci¨®. El blaverisme es va impulsar en gran part des de dins del m¨®n faller, mentre que les forces progressistes optaren per retirar-se de les Falles, on alguns havien intentat fer ¡°entrisme¡±, perqu¨¨ les veien ja perdudes a les mans dels reaccionaris. Les conseq¨¹¨¨ncies foren dram¨¤tiques, ja que milers de fallers i falleres de progr¨¦s foren abandonats a la seua sort, intentant lluitar a la seua manera de dins de les seues comissions. Hi hagu¨¦ intents de generar canvis interns, per¨° fracassaren quasi tots, perqu¨¨ l¡¯ambient hi jugava en contra. La majoria absoluta del Partit Popular, des del 1995, sols va consolidar la colonitzaci¨® del m¨®n faller per les forces conservadores, que hi trobaren un bon dip¨°sit de vots, guanyats amb subvencions, discursos demag¨°gics i un populisme regionalvictimista espaordidor. La vella cultura fallera subversiva continuava soterrada, per¨° larvada i en estat potencial.
En els darrers anys
En els darrers anys semblen haver canviat algunes coses, ja que s¡¯adverteix que l¡¯esquerra i el nacionalisme han compr¨¦s que les Falles s¨®n importants, i tamb¨¦ hi ha cada volta m¨¦s intents de rescatar i revivificar el fil soterrat de la transgressi¨®, tant des de dins com des de fora de la festa. Amb tot, all¨° que els guardians de la tradici¨® sacrosanta no poden aguantar, com li passa a l¡¯Esgl¨¦sia Cat¨°lica, ¨¦s que li isquen heretges des del mateix m¨®n faller. Perqu¨¨ hi ha una extensa massa de fallers i falleres progressistes que han estat amagats dins l¡¯armari de les seues comissions, oprimits per la festa oficial i el fallerisme m¨¦s casp¨®s, esperant el moment de dir-hi la seua. Sols aix¨ª s¡¯entenen recents campanyes d¡¯estigmatitzaci¨® dels qui intenten desafiar el model faller dominant. Es diu ara que unes altres falles s¨®n possibles. En realitat no s¨®n "unes altres", sin¨® les falles origin¨¤ries, les falles silenciades, les falles que mai han deixat d¡¯estar, per¨° que ara volen ocupar el lloc que es mereixen.
La transgressi¨® com a patrimoni
Fa uns dies el Consell de Patrimoni Hist¨°ric Espanyol va decidir, per unanimitat, triar la candidatura de l¡¯Espai Cultural de la Festa de les Falles perqu¨¨ la Unesco la declare b¨¦ del patrimoni immaterial de la humanitat. Paral¡¤lelament, el govern valenci¨¤ declarava la festa b¨¦ d¡¯inter¨¦s cultural. S¨®n dues not¨ªcies que parlen de l¡¯elevaci¨® d¡¯una de les grans festes valencianes a la categoria de patrimoni cultural amb maj¨²scules. Un reconeixement que semblava molt lluny¨¤ fa nom¨¦s setze anys, quan l¡¯Exposici¨® del Ninot de Val¨¨ncia fou expulsada de la Llotja arran de ser declarada aquesta patrimoni de la humanitat. Ara sembla que s¡¯ha girat la truita i tothom reconeix, encara que al comen?ament f¨®rem molt pocs els qui ho defens¨¤vem, sense massa ¨¨xit, que les Falles reunien totes els ingredients d¡¯una festa total amb gran riquesa i varietat de valors art¨ªstics, comunitaris i culturals.
Amb tot, no ¨¦s menys cert que la patrimonialitzaci¨® de la cultura en general, i de la cultura popular en particular, implica una certa liofilitzaci¨® dels seus continguts, una certa ¡°posada en valor¡± paradoxal que mai no se sap si ¨¦s estrictament cultural o amaga una mercantilitzaci¨® dels b¨¦ns per a ser convertits en producte tur¨ªstic de r¨¤pid consum. Potser les Falles corren tamb¨¦ aquest risc. Per aix¨° cal subratllar que all¨° m¨¦s originari, insolent i incontrolable de les Falles ¨¦s el seu tarann¨¤ corrosiu, impugnador, inc¨°mode, en una paraula, transgressor. Ra¨® de m¨¦s per a conservar-lo en una ¨¨poca en qu¨¨ tot just corren aires contraris a aquest esperit contestatari.
Hi ha un risc, doncs, que la patrimonialitzaci¨® mundial de les Falles derive en un simple afegit ¡°costumista¡± a la ¡°marca Val¨¨ncia¡±, que busca fer-se un lloc en el mapa de les ciutats globals de segona fila. Un motiu m¨¦s que fundat per a reivindicar la transgressi¨® fallera com a veritable patrimoni, no incompatible amb els altres valors de la festa. Probablement el seu m¨¤xim i m¨¦s amena?at valor. I com que ¨¦s m¨¦s que dubt¨®s que el poder estiga interessat a preservar-lo, hauria de correspondre a la ciutadania, i tamb¨¦ a la ciutadania fallera, protegir-lo com el m¨¦s preuat tresor de la festa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
