Una fa?ana escrita

El teatre del CCCB ¨¦s un edifici fruit de la reforma de l¡¯antic teatre de la Casa de la Caritat. El nou teatre allotja dues sales, una de les quals, la m¨¦s gran, correspon a l¡¯antiga sala del primer pis, ara transformada per poder-la fer servir per a concerts, arts esc¨¨niques o confer¨¨ncies. A fora, el nou edifici deixa sentir la seva pres¨¨ncia al carrer Valdonzella a trav¨¦s de les finestres gegants de la sala del primer pis i de la superf¨ªcie de la teulada inclinada. Les finestres s¡¯han reparat munint-les de una nova fusteria met¨¤l¡¤lica i d¡¯uns porticons gegants folrats per la cara de la sala amb panells perforats, d¡¯aquesta manera permet enfosquir la sala i millorar-ne l¡¯ac¨²stica.

L¡¯interior de l¡¯edifici ¨¦s blanc: sostres, parets, portes o finestres, tot ¨¦s blanc, cosa que li d¨®na un aire de maqueta conceptual i estableix una relaci¨® entre el vell i el nou d¡¯una manera calculadament equivalent. El nou teatre aprofita el cos del costat del pati d¡¯illa per allotjar tot el sistema d¡¯accessos, especialment les dues escales mec¨¤niques. Aix¨ª, el vest¨ªbul adopta uns trets gen¨¨tics que l¡¯assimilen al cos nou del CCCB amb les seves grans escales mec¨¤niques, per¨° tamb¨¦ amb el ve¨ª MACBA i les seves rampes en fa?ana: el color blanc ajuda molt en aquest sentit, i ocupa una situaci¨® an¨¤loga a la que tenen les rampes al MACBA enfrontades a la pla?a des ?ngels.

La fa?ana al pati d¡¯illa, en origen, constava de dues plantes de deu arcs cadascuna i marcada per dues motllures longitudinals que corresponen a les l¨ªnies d¡¯imposta de l¡¯edifici. Els arcs han estat cegats, menys els dos que formen la porta. Sobre aquesta fa?ana cega, blanca i dibuixada per les ombres de les motllures i les restes dels arcs, s¡¯han retallat les lletres CCCB que apareixen a intervals quan aquestes coincideixen amb els arcs. El resultat s¨®n unes incisions convertides en finestres que escriuen la fa?ana. Les lletres, encara que incompletes, es llegeixen clarament des de l¡¯exterior, no aix¨ª des del vest¨ªbul i les escales, on apareixen com si fossin volums de llum convertits en uns potents elements reflectants gr¨¤cies al seu gruix i al color blanc.

Aquest vest¨ªbul ¨¦s l¡¯espai m¨¦s atractiu de l¡¯edifici. La seva forma en planta, lleugerament esbiaixada, afavoreix diferents angles de visi¨®, i aquesta visi¨® s¡¯amplia a m¨¦s a trav¨¦s del forat de les escales que ajuda a veure l¡¯intrad¨®s de la fa?ana quasi al complet. Moure¡¯s per les escales mec¨¤niques t¨¦ un car¨¤cter ¨²nic ja que obliga a despla?ar-nos al llarg de la fa?ana pujant o baixant. Aix¨ª els fragments de les lletres retallats al gruix del mur actuen com a estranys ¨°culs enllardats de llum del migdia.

Les coses que t¨¦ la ciutat han fet que l¡¯espai p¨²blic al que serveix aquesta fa?ana quedi ara format per quatre fa?anes diferents per¨° relativament an¨¤logues dos a dos. D¡¯una banda, les finestres verticals i repetides de la Casa de la Caritat amb les horitzontals i m¨¦s grans de la Facultat d¡¯Audiovisuals de la Blanquerna, i de l¡¯altra, la fa?ana posterior del MACBA amb la que ens ocupa. La del MACBA sembla encarcarada: les seves extravagants finestres, similars a talls fins horitzontals practicats sobre el tambor del vest¨ªbul, es veuen ara com una versi¨® de les incisions finestrades del teatre del CCCB. Una representa l¡¯obstinaci¨® moderna contra l¡¯ornament; en canvi, l¡¯altra ha sabut assimilar les motllures i els arcs al que en realitat s¨®n: ombres. L¡¯arquitectura moderna, tant preocupada per la llum, a vegades sembla oblidar el paper de les ombres.