1.300 fotografies per al segle XX

Paret buida, amb dues esquerdes gegants; taul¨® i banc de fusta per a la fam¨ªlia de pagesos de Sant Feliu de Codines, gos al que se li veuen les costelles i nen amb el cap pelat, que des de la barbeta clavada al pit sembla mirar al seu hom¨°nim, assegut en un tresillo de pell de la ben atape?da sala d¡¯estar amb els seus pares, propietaris agraris al castell de Lloren? del Pened¨¨s, tamb¨¦ a finals del XIX: parets plenes de quadres, catifa, llum recarregat, mirall ovalat que reflecteix gerros i escultures¡­ L¡¯escultura del general Prim a cavall a terra, amb tot de gent que l¡¯envolta feli?, per damunt de l¡¯estrena del passeig dedicat al dirigent Joaquim Maur¨ªn a Badalona; enfrontat, com mirant-s¡¯ho, una escultura del Sagrat Cor suportant estoicament, a la Barcelona de 1936, un barret de paper d¡¯aquells amb els que es ridiculitzen els bojos i una pintada a la t¨²nica amb les sigles de la CNT... Gent esperant ser atesa en una sabateria de Barcelona, poc g¨¨nere exposat i un delator cartell on hi diu ¡°Cartillas¡±, mentre une dones amb galledes met¨¤l¡¤liques als peus fan cua a Sant Guim de Freixenet confiant (a saber a canvi de qu¨¨) en la generositat de l¡¯inici que t¨¦ cisterna d¡¯aigua en aquell poble de la Segarra el 1948 i al seu ¡®costat¡¯ esperen centenars de persones a la seu de Tarragona per recollir el pa¡­ La pla?a de Sabadell plena de gom a gom de feixistes (el r¨¨gim), el mateix 20-N de 1975 a la pla?a Universitat,borr¨®s el policia (tensi¨® al carrer) i l¡¯escombriaire amb el quadre de Franco als peus a punt d¡¯anar al cami¨® de les deixalles (ironia del final del dictador)¡­

Els quatre quadres fotogr¨¤fics formen part, un cadascun, dels di¨¤legs d¡¯imatges que s¡¯estableixen en els quatre gruixuts volums que conformen Un segle d¡¯hist¨°ria de Catalunya en imatges (Enciclop¨¨dia Catalana), que aquesta setmana s¡¯ha completat despr¨¦s de (tamb¨¦) quatre anys de feina. O sigui, una hist¨°ria de Catalunya dels darrers 100 anys a trav¨¦s de 1.300 instant¨¤nies. "Es tracta d¡¯agafar la fotografia com a instrument historiogr¨¤fic, igual que els arxius orals o escrits¡±, resumeix com si fos tan f¨¤cil l¡¯historiador de la Universitat de Barcelona Manel Risques, director general de l¡¯obra.

S¨ª, hi havia el precedent de la Hist¨°ria gr¨¤fica de la Catalunya Contempor¨¤nia d¡¯Edmon Vall¨¨s, on la imatge era l¡¯innovador suport b¨¤sic del discurs hist¨°ric, per¨° aquesta tetralogia en puja el llist¨®. Amb la sortida ara del darrer volum, el que compr¨¨n el per¨ªode 1969-1980, que ha dirigit el mateix Risques, es tanca un projecte iniciat el 2008 on l¡¯equip de directors de cada volum explica moltes coses. D¡¯entrada, la divisi¨® dels per¨ªodes: el primer, a c¨¤rrec de Conxita Mir, va de finals del XIX fins al 1931, mentre el segon, encap?alat per Ricard Vinyes, va del 1913 al 1939.

El tercer, sota la supervisi¨® de Carme Molinero i Pere Ys¨¤s, va des del final de la guerra fins al 1969. ¡°La hist¨°ria dels anys quaranta a nivell gr¨¤fic ¨¦s molt prima: els problemes de censura amb un fotoperiodisme esc¨¤s i molt oficial no donava gaire marge i, ¨¦s clar, no hi ha imatges de la clandestinitat; si estir¨¤vem fins a la d¨¨cada dels seixanta, molt m¨¦s rica en imatges i moviment social, ho compens¨¤vem for?a; a m¨¦s, el 1969 ¨¦s l¡¯inici de la crisi irreversible del franquisme, la Transici¨® comen?a als seixanta¡±, mant¨¦ Risques. Tancar el 1980 ve donat per la formaci¨® del Parlament de Catalunya, que culmina ¡°la institucionalitzaci¨® de la Catalunya recuperada¡±.

Per a cada volum s¡¯ha

L¡¯argument d¡¯aquesta Tran-sici¨® avan?ada gaireb¨¦ una d¨¨cada abans del que diuen els c¨¤nons ¨¦s a l¡¯ADN de l¡¯equip d¡¯historiadors. ¡°Generacionalment, som dels cinquanta, venim de l¡¯antifranquisme, tenim or¨ªgens i referents culturals semblants, amb una visi¨® molt m¨¦s cr¨ªtica del passat i un fort accent en la den¨²ncia social¡±, resumeix.

La traducci¨® d¡¯aquest ideari en la col¡¤lecci¨® ¨¦s apassionant: a les imatges s¡¯acota la import¨¤ncia pol¨ªtica i es defuig de protagonismes individuals a favor de gent an¨°nima i dels col¡¤lectius. Aix¨ª, la proclamaci¨® de la Rep¨²blica el 1931 no s¡¯explica a partir de la foto famosa de Francesc Maci¨¤ i Llu¨ªs Companys al balc¨®, com tampoc apareix gaireb¨¦ cap l¨ªder antifranquista i la pres¨¨ncia de Josep Tarradellas ¨¦s for?a minsa: que ning¨² busqui el fam¨®s ¡°Ja s¨®c aqu¨ª!¡±. ¡°Imatges com la del balc¨® quan la Rep¨²blica o la del retorn de Tarradellas no aporten res de nou, ¨¦s coneixement consolidat. Aix¨ª no avan?arem mai; el nostre inter¨¨s est¨¤ en explicar els processos amb la seva din¨¤mica social¡±, diu Risques.

Hi afegeix un altre argument: ¡°Tamb¨¦ ens movia la voluntat d¡¯oferir imatges m¨¦s pol¨¨miques en un moment historiogr¨¤fic on tothom ¨¦s bo¡±, llan?a. Potser ho diu pensant en la imatge gaireb¨¦ in¨¨dita de dos fot¨°grafs alemanys, Hans Namuth i Georg Reisner, vinguts per l¡¯Olimp¨ªada Popular per¨° que immediatament es passaren a testimoniar els primers dies de l¡¯aixecament a Barcelona, on captaren un cartell al fossar de Montju?c on s¡¯assenyala on foren afusellats els rebels de l¡¯agost de 1936. O en la d¡¯un cartell a Igualada denunciant els desertors de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ o en la instant¨¤nia d¡¯una feli? fam¨ªlia catalana fugida a Sant Sebasti¨¤.

A les imatges s¡¯acotala import¨¤ncia pol¨ªtica
i s¡¯aposta per gent

L¡¯escassa pres¨¨ncia de personatges famosos tamb¨¦ s¡¯explica per l¡¯aposta pel material in¨¨dit i de fot¨°grafs poc coneguts, tasca en qu¨¨ han treballat sis documentalistes, que els ha dut a remenar entre 75 i 90 arxius per a cada volum, buscats a llocs tan sorprenents com Osca, EUA, Alemanya o a les ant¨ªpodes, a l¡¯australiana Canberra. Per¨° Risques destaca, sobretot, els arxius municipals i comarcals de Catalunya. ¡°Els de Granollers i Igualada han demostrat ser d¡¯una riquesa extraordin¨¤ria¡±, diu, juntament amb la cessi¨® de material feta per familiars i fonts particulars, entre les quals sobresurt ¡°l¡¯arxiu del Doctor Comas, a Barcelona, cabdal pel primer volum; el de Rosset, a Rub¨ª, o el del professional Foto Luigi, de Berga; la sensaci¨® ¨¦s que a Catalunya tenim un patrimoni fotogr¨¤fic riqu¨ªssim que caldria ajudar a preservar millor¡±. Aix¨° explica que Risques calculi que deuen haver remenat ¡°unes 5.000 imatges¡±, entre les quals hi ha un fotimer de poc vistes o in¨¨dites, com un fotomuntatge de Francesc Masachs sobre l¡¯alliberament de Barcelona, del 27 de gener de 1939.

L¡¯estructura dels volums ajuda a fer una lectura hist¨°rica molt clara. Cada per¨ªode consta d¡¯una introducci¨® global de l¡¯¨¨poca feta pel director del volum. En paral¡¤lel s¡¯ofereix una altra de les perles de l¡¯obra: a les m¨¦s de 300 instant¨¤nies que recull cada llibre n¡¯hi ha 25 m¨¦s escollides per l¡¯experta Laura Terr¨¦, amb les que aprofita per fer una hist¨°ria de la fotografia a Catalunya. Emmarcades en una p¨¤gina en negre, l¡¯experta va posant-hi icones de les fites del mitj¨¤ a Catalunya, que poden anar des de la radiografia d¡¯un nad¨® de 1896 (feta poc m¨¦s d¡¯un mes que s¡¯hagu¨¦s presentat la primera a Alemanya) fins a les m¨¦s experimentals dels anys vuitanta. La contextualitzaci¨® far¨¤ saber al lector, per exemple, que a finals del XIX a la pionera Barcelona hi havia 71 fot¨°grafs professionals, dels potser 400 que hi havia a tot Espanya.

A partir d¡¯aqu¨ª, hi ha cap¨ªtols tem¨¤tics ordenats des de dobles p¨¤gines on les fotografies, generalment agrupades de tres en tres, expliquen per si soles l¡¯aspecte hist¨°ric a abordar. Es complementen i, com li agrada dir a Risques, ¡°dialoguen¡± entre elles.

La diversitat (a la que hi ha ajudat la voluntat d¡¯escollir imatges d¡¯arreu del territori catal¨¤) converteix el fet de fullejar el llibre en un veritable ¨¤lbum amb instant¨¤nies ben sorprenents. Un bateig a Arenys (1923), una dona alletant a Barcelona (1918) i una primera comuni¨® (senyal d¡¯entrada al m¨®n adult i s¨ªmptoma d¡¯incorporaci¨® preco? al mercat laboral) al poble bergued¨¤ d¡¯Avi¨¤ serveixen en una de les dobles planes per tenir consci¨¨ncia que el mili¨® de persones que vivien el 1787 a Catalunya la xifra es triplicar¨¤ el 1930. A l¡¯eclosi¨® hi ajudar¨¤ una millora notable del sistema sanitari, si b¨¦ no era el mateix ser at¨¨s gaireb¨¦ al carrer per un metge a Reus el 1898 que a la sofisticada Casa de Lact¨¤ncia de Barcelona el 1903, com deixa pal¨¨s el primer volum.

L¡¯experta Laura Terr¨¦

La mort, l¡¯eclosi¨® dels vehicles (impagable assortidor de benzina a Sabadell) i l¡¯obsessi¨® per l¡¯esport (reflectida en la classe de gimn¨¤stica per a nenes a l¡¯escola El Escorial de Vic, als anys vint) donen pas, ja en el segon volum, a la celebraci¨® de la Rep¨²blica, amb un tr¨ªptic dels millors: una dona repartint publicitat electoral el 12 d¡¯abril del 1931; un quadre d¡¯Alfons XIII per terra i la comitiva reial marxant a l¡¯exili per carretera.

?s l¡¯eclosi¨® d¡¯una nova societat, b¨¤sicament urbana, formada per gent de coll blanc, pixatinters i saltataulells (tot ben retratats: les cuines d¡¯un restaurant de Vic; la seu del CADCI i les oficines de la conselleria d¡¯Economia). S¨ª, una societat on el 26% treballava al sector agrari; un 51% a la ind¨²stria i un 23% als serveis, par¨¤metres gaireb¨¦ id¨¨ntics als d¡¯Anglaterra...

El muntatge dels avions Polik¨¤rpov a Sabadell o el blindatge de cotxes al taller de l¡¯Hispano Su?ssa s¨®n, entre d¡¯altres, senyals de la guerra civil, que a rereguarda comport¨¤ la cacera de desertors, com reflecteix un cartell denunciant amb noms i cognoms els ve?ns d¡¯Igualada que no s¡¯havien allistat. Un grup de rebels fent la salutaci¨® feixista al balc¨® de l¡¯Ateneu Llibertari de Bellpuig, just sobre el cartell, simbolitza sarc¨¤sticament un trist final d¡¯etapa.

De ven?uts a v¨ªctimes dre?a amb molt d¡¯encert un dels cap¨ªtols del tercer volum, que fins a la meitat entristeix: imatges de centres de leprosos i tuberculosos, malalties que tornaven; hi ha l¡¯enervant imatge del gran Francesc Catal¨¤ Roca captant la compravenda de productes d¡¯estraperlo; falangistes ballant sardanes a Vilafranca del Pened¨¨s; catalans incorporats a l¡¯ex¨¨rcit sovi¨¨tic; fotografies de carnet dels principals maquis...

¡°El carrer far¨¤ que

A poc a poc, la quantitat ingent de militars i sotanes va desapareixent cam¨ª dels seixanta, substitu?t per exemple, per joves cridant al concert fam¨®s dels The Beatles el 1965 i una parella abra?ada davant una botiga de nuvis. I ¨¦s que el 1970, el 25% de la poblaci¨® ¨¦s menor de 15 anys a Catalunya.

S¨®n la base d¡¯una pir¨¤mide, en part alimentada per una fort¨ªssima immigraci¨®, a la que li comen?a a quedar lluny els fastos dels 25 a?os de paz, una generaci¨® els pares de la qual ja han estat afectats per la febre del cotxe 600 (no t¨¦ p¨¨rdua la foto cl¨¤ssica d¡¯una fam¨ªlia el 1959 fent parada amb el vehicle de marres davant l¡¯Arc de Ber¨¤), que experimenten les avantatges de certa societat de consum (el posat de l¡¯arquebisbe de Tarragona davant una demostraci¨® d¡¯un tocadiscos el¨¨ctric ¨¦s impagable; per no dir de com s¡¯abraonen els que proven m¨¤quines el¨¨ctriques a la mostra d¡¯Hogarhotel de 1967 a Barcelona).

Tamb¨¦ ¨¦s el moment dels policies entrant a la Facultat de Medicina el 1968. Perqu¨¨ el carrer ja comen?a a ser de la gent. ¡°La irrupci¨® de la gent al carrer es d¨®na a partir de la lluita obrera, que fa de propulsora d¡¯altres sector socials; ser¨¤ el carrer el que far¨¤ que el continuisme del franquisme sigui inviable¡±, apunta Risques, responsable espec¨ªfic, tamb¨¦, del darrer volum, el que va des del 1969 fins al 1980, i on queda ben pal¨¨s aquest fenomen.

Si b¨¦ no compta, ¨¦s clar, amb imatges de la gestaci¨® del Consell de Forces Pol¨ªtiques de Catalunya, s¨ª que en d¨®na Risques de la lluita obrera; per exemple, de les dones de Motor Ib¨¦rica o de la que mantingueren tamb¨¦ els presos comuns. Hi queda reflectit, tamb¨¦, la ruptura catalana que comportava la vict¨°ria de les esquerres a les eleccions catalanes ¡ª¡°sense aquesta ruptura s¡¯hauria fet una divisi¨® administrativa, no un estatut¡±¡ª, l¡¯ascens de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (¡°Anem per feina!¡±, diu un cartell electoral del partit el 1979. I alg¨² hi pint¨¤: ¡°Estos cerraron la Moritz¡±)...

S¨ª, hi ha molt de carrer, que torna a ser d¡¯¨²s p¨²blicament democr¨¤tic, que acollir¨¤ nous moviments socials (ecologisme, pacifisme...), que alhora es far¨¤ ress¨° d¡¯una eclosi¨® cultural trencadora (¡°surt molt l¡¯Oca?a, paradigma d¡¯aix¨°¡±) per¨° que tamb¨¦ ser¨¤ escenari de la delinq¨¹¨¨ncia i la droga, en unes imatges sorprenents de Xavier Miserachs que s¡¯han trobat al seu arxiu ara que est¨¤ dipositat al Macba. Un bon lloc-met¨¤fora per fer reposar una part de la mem¨°ria fotogr¨¤fica d¡¯un segle.