Marina Rossell: ¡°Vivim el final de la ind¨²stria del disc¡±

Aquesta nit Marina Rossell torna al Palau de la M¨²sica barcelon¨ª. L¡¯¨²ltima vegada que trepitj¨¤ aquest escenari va compartir un parell de can?ons amb dos amics, Paco Ib¨¢?ez i Georges Moustaki. Ara torna per completar aquell moment hist¨°ric: presentar¨¤ el seu darrer disc dedicat a Moustaki (Marina Rossell canta Moustaki) i en una de les can?ons s¡¯hi afegir¨¤ Paco Ib¨¢?ez. Moustaki, delicat de salut, ho viur¨¤ des de la seva casa a la parisenca illa de Saint Louis per¨°, segur, el seu esperit ser¨¤ present entre les est¨¤tues que envolten l¡¯escenari.

La xerrada amb Marina Rossell (Gornal, 1954) t¨¦ lloc precisament al bar del Palau ple, a aquesta hora del mat¨ª, d¡¯escolars cridaners i turistes amb nens vestits de Messi eludint la prohibici¨® de fer fotografies. Rossell acaba de provar l¡¯orgue del Palau i es mostra entusiasmada: ¡°T¨¦ un so brutal¡±.

Moustaki i Rossell es van con¨¨ixer el 1978 per¨° la seva amistat no va cristal¡¤litzar fins a 1984 quan van coincidir en el Festival d¡¯Asilah al Marroc. A partir d¡¯aqu¨ª les trobades s¡¯han multiplicat, compartint escenari en moltes ocasions.

Pregunta. Qu¨¨ l¡¯ha dut a fer aquest disc?

Resposta. Complir una promesa. Li havia prom¨¨s per¨° ell se¡¯m va avan?ar cantant en franc¨¨s la meva can?¨® M¨¤rmara. Quan ho va fer jo estava capficada a recuperar i revisar els cl¨¤ssics catalans i no podia dispersar-me amb d¡¯altres projectes. Una vegada em tragu¨¦ el neguit de damunt vaig pagar aquest deute amor¨®s amb un cantant que adoro.

¡°Cultura, educaci¨® i
sanitat s¨®n l¡¯¨¤nima.
No ho veuen? Que es
posin camamilla als ulls¡±

P. Va ser dif¨ªcil adaptar can?ons de tan calat po¨¨tic?

R. Ha estat un treball llarg. El primer repte era que els textos havien de fluir de forma natural. Vaig buscar diferents mirades, Llu¨ªs Llach, Bocanegra o Josep Tero, i quan ja ten¨ªem les traduccions me n¡¯anava a casa de Paco Ib¨¢?ez, que parla molt b¨¦ el franc¨¨s i el catal¨¤ i ens coneix molt b¨¦ a Moustaki i a mi, i les hi cantava. Ell em deia: ¡®Aqu¨ª falta aix¨° o aqu¨ª sobra aix¨° altre¡¯ i era extraordinari tot el que deia. Despr¨¦s van venir els arranjaments, millor dit els no-arranjaments perqu¨¨ no volia imitar o competir amb els originals que han robat el cor de tanta gent. Amb Eduard Iniesta busc¨¤vem l¡¯atmosfera per a cada can?¨® sense pensar en arranjaments concrets. I quan ja ho ten¨ªem li enviava cada can?¨® per l¡¯iPhone a Moustaki que tamb¨¦ hi deia la seva, i no callava! Cada suggeriment ens feia replantejar cada can?¨®.

P. Molts traductors defugen treballar amb l¡¯autor...

R. Per mi va ser molt benefici¨®s. Jo no volia anar contra l¡¯autor; saber que li agradava el resultat va ser gratificant.

P. En les seves ¨²ltimes dues d¨¨cades de treball hi ha can?ons cl¨¤ssiques catalanes, havaneres, nadales, ara Moustaki... Fa l¡¯efecte que es mou essencialment per emocions.

R. ?s el que m¨¦s m¡¯importa. I tamb¨¦ no fer coses musicalment ¨°bvies, buscar sonoritats que defugin al m¨¤xim del que ja tinc interioritzat. Aix¨° m¡¯obsessiona.

P. Una altra caracter¨ªstica ¨¦s remar a contracorrent i acabar sortint-se amb la seva. En ¨¨poca de crisi un disc tan elaborat com el de Moustaki sembla una bogeria per¨° ja ha venut 22.000 exemplars.

R. I mai m¨¦s tornar¨¦ a vendre tant! Estem vivint el final de la ind¨²stria discogr¨¤fica. Es consumeix m¨¦s m¨²sica que mai per¨° cada vegada menys gent pot viure de la seva feina en aquest camp. Una paradoxa desoladora.

P. S¡¯hi pot fer alguna cosa?

R. En ¨¨poques de transici¨® ¨¦s quan millor hem de fer les coses. Afinar al m¨¤xim perqu¨¨ aquest panorama et roba l¡¯autoestima i nom¨¦s el treball ben fet pot retornar-te-la. Jo he estat tres anys i mig per fer aquest disc i no ho he fet per obligaci¨® sin¨® per pura necessitat biol¨°gica.

P. Qu¨¨ sent quan entra a Internet i veu que el disc es pot descarregar gratu?tament?

R. Desolaci¨®. I no tant per mi sin¨® per tot el gremi. Aix¨° ens dur¨¤ a una caiguda radical de la qualitat. Els artistes s¡¯implicaran menys i al final ja no ser¨¤ necessari anar a un estudi ni masteritzar, tot es far¨¤ a casa...

P. El ced¨¦ ha mort?

R. A mi em segueix agradant el ced¨¦. En continuo adquirint. Acabo de comprar l¡¯¨²ltim de Leonard Cohen perqu¨¨ necessito tocar l¡¯objecte, veure les fotografies, dibuixos, textos, saber qui toca, a qui li dedica... Ser¨¤ una pena que es perdi definitivament aquest format per passar a alguna cosa intangible. La m¨²sica ja ¨¦s intangible per¨° ho ser¨¤ molt m¨¦s si li traiem el suport.

P. No li agraden les noves tecnologies?

R. Les faig servir constantment per¨° utilitzar-les no significa que hagin de desapar¨¨ixer els discos, els llibres o els diaris. M¡¯agraden els diaris de paper, tinc una relaci¨® profunda amb l¡¯olor, la tinta, el passar les p¨¤gines, el moviment. Les pantalles s¨®n fixes.

P. Alguna soluci¨®?

R. L¡¯¨²nica cosa que pot salvar-nos ¨¦s la protecci¨® a la cultura. La cultura, la recerca, la sanitat i l¡¯ensenyament s¨®n l¡¯¨¤nima, l¡¯ess¨¨ncia. Si els governs no ho veuen s¡¯han de netejar els ulls amb camamilla perqu¨¨ s¨®n els pilars de la societat. Sense ells ens estem separant del que ¨¦s l¡¯¨¦sser hum¨¤, del que ens separa dels animals.

P. Vost¨¨ ha estat implicada en els nous canvis de la SGAE, com creu que ha de ser el paper de les societats de gesti¨®?

R. Compensar i protegir els creadors. Es veuen moltes pel¡¤l¨ªcules per¨° se¡¯n produeixen poques, se sent m¨²sica de tot tipus per¨° es fan cada vegada menys discos,... Aquestes societats ben gestionades i amb honestedat han de compensar aquestes defici¨¨ncies perqu¨¨ flueixi el riu de la creaci¨®.

P. Aix¨° passa per posar barreres a Internet?

R. No, per¨° hi ha d¡¯haver alguna mena de control.