Balzac i la mil¨ªcia

Flaubert va escriure, en una ocasi¨®, que Balzac ¡°hauria estat un gran escriptor si hagu¨¦s sabut escriure¡±. Aix¨° ¨¦s una exageraci¨® t¨ªpicament flaubertiana: Balzac potser va escriure massa milers de p¨¤gines, per¨° no sempre descurava l¡¯estil o l¡¯estructura dels seus llibres. ?s veritat que hi ha novel¡¤les seves que estan malgirbades, com ¨¦s cert que va escriure, en moltes ¨¨poques de la vida, atiat per la necessitat de gua-nyar diners per haver-se ficat en negocis ru?nosos: a la hist¨°ria de la literatura francesa, ning¨² no va guanyar tants diners com Voltaire, i ning¨² no va saber administrar-los i multiplicar-los amb tanta llestesa. Balzac no va fer-ho tan b¨¦.

El cas ¨¦s que, quan hom agafa les novel¡¤letes breus de Balzac, rarament topa amb cap sorpresa: les seves peces curtes ¡ªg¨¨nere que, a Fran?a, acabaria dominant com ning¨² un deixeble de l¡¯¨®s de Normandia, Maupassant¡ª solen ser una meravella, entre altres raons pel fet que, essent curtes, s¨®n les que va revisar a fons diverses vegades, mentre se¡¯n feien les primeres edicions, fins a deixar-les perfectes. Una d¡¯aquestes peces breus, digueu-ne conte o nouvelle, ¨¦s El coronel Chabert, que ara ens arriba en catal¨¤ tradu?da amb enorme excel¡¤l¨¨ncia per Josep Maria Mu?oz Lloret (de pare amant de la dramat¨²rgia, mare amiga de la bella m¨²sica: tot plegat s¡¯hi nota), Barcelona, L¡¯Aven?, 2012. L¡¯autor havia entrat en el terreny de la mil¨ªcia en altres ocasions, anteriors, com en el cas de Le dernier Chouan, El verdugo, La derni¨¨re revue de Napol¨¦on o Adieu; per¨° si en aquestes novel¡¤les curtes havia tractat la mil¨ªcia des del punt de vista quasi exclusiu, o dominant, de l¡¯epopeia ¡ªen justa correspond¨¨ncia amb els fets i les gl¨°ries de l¡¯emperador¡ª, a la nostra obreta d¡¯avui ¡ª84 p¨¤gines passadores¡ª, Balzac va afegir, a la q¨¹esti¨® militar, una tem¨¤tica de caire no menys pat¨¨tic, per¨° vinculada directament a la condici¨® humana en general. Chabert ¨¦s un coronel que va ser sebollit i donat per mort a la batalla d¡¯Eylau, que es desen-terra ell mateix entre una pila de cossos desafortunats, i que torna a la vida parisenca amb la intenci¨® de recuperar la seva esposa ¡ªque va con¨¨ixer en un bordell¡ª i el seu patrimoni ¡ªgua-nyat amb els seus m¨¨rits quan els militars, en temps de guerra, arribaven a fer una relativa fortuna. Chabert conserva una fidelitat abrandada per Napole¨® i per la just¨ªcia ¡ª¨¦s sabut que la just¨ªcia militar no est¨¤ mai per orgues, i, quan ¨¦s justa, ¨¦s de passada efica? i inapel¡¤lable¡ª, i que nom¨¦s pret¨¦n que la societat reconegui els seus m¨¨rits i li reintegri la solv¨¨ncia perduda: mentrestant, corre per la ciutat i visita els homes de lleis amb un carric esfilagarsat i ple de ll¨¤nties, pobre com una rata pobra. Chabert fa tot el possible per ser reconegut i per recuperar la seva dignitat, per¨° els tripijocs de la classe legislativo-burocr¨¤tica (com tamb¨¦ passa a Dickens), civil, acaben arru?nant la seva rehabilitaci¨®. Acaba encara m¨¦s pobre que no era, en un hospici que potser li paga la seva ex-dona, en un gest de magnific¨¨ncia que no fa del tot execrable la seva presentaci¨® liter¨¤ria.

Sembla clara l¡¯estrat¨¨gia nar-rativa de Balzac: la hist¨°ria, que va ser escrita al temps de la restauraci¨® (Llu¨ªs XVIII) presenta les deixies d¡¯una mil¨ªcia que havia viscut una colla d¡¯anys de gl¨°ria, especialment en temps de Napole¨®, per¨° que, amb la Restauraci¨®, es va trobar literalment desencaixada entre els fastos del Primer Imperi i l¡¯ascens d¡¯una classe burgesa mediocre, oportunista i amb una moralitat ja molt allunyada de la severa dignitat d¡¯un m¨®n que havia estat ress¨° de l¡¯ordre feudal i la mil¨ªcia medieval. Aqu¨ª ja no es tracta solament de cantar els fastos militars sota un Imperi en qu¨¨ la casta marciana (filla de Mart, vull dir) fru?a d¡¯una enorme consideraci¨®, sin¨® de barrejar, amb aquella gl¨°ria, les mesquineses i les baixes passions d¡¯una classe burgesa que va acabar, al segle XIX, amb tot el que quedava, que ja era poc, de la gran edat mitjana.