¡°La novel¡¤la s¡¯ha d¡¯adaptar al llenguatge de la televisi¨® i el cinema¡±
¡®La justicia de los errantes¡¯ ¨¦s la seva segona novel¡¤la
La Barcelona Rosa de Foc va ser la llar anarquista a principis del segle XX. Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver la van prendre durant els anys vint com a base de Los Solidarios, la branca armada de la CNT. El guionista i cocreador d¡¯Hospital Central, Jorge D¨ªaz (Alicante, 1962), ficciona a La justicia de los errantes (Plaza & Jan¨¦s) el viatge que va dur a Durruti i Ascaso des de Barcelona a Am¨¨rica Llatina abans de la Rep¨²blica.
Pregunta. Per qu¨¨ va escollir una hist¨°ria d¡¯anarquistes?
Resposta. La meva intenci¨® era escriure una novel¡¤la de personatges, no d¡¯ideologies. Coneixia el periple sud-americ¨¤ dels dos anarquistes espanyols i em va semblar una pel¡¤l¨ªcula. Volia recuperar la novel¡¤la d¡¯aventures record de la meva joventut, amb persecucions, atracaments, amor i molta acci¨®. Per¨° al final les diferents vessants de l¡¯anarquisme hi estan bastant reflectides, tant l¡¯anarcosindicalisme com la branca m¨¦s te¨°rica i propera al naturisme i el vegetarianisme.
P. Malgrat que Durruti hi t¨¦ un gran pes, per qu¨¨ Ascaso n¡¯¨¦s el protagonista?
R. Treballar amb un personatge com Durruti t¨¦ una gran dificultat. La imatge que en tenim ¨¦s la d¡¯un home decidit, que no dubta mai. Ascaso sempre ¨¦s considerat un secundari, per¨° tenia el mateix a l¡¯organitzaci¨®. Jo me l¡¯imagino com el cervell de l¡¯operaci¨®, el que dubta i no t¨¦ clar qu¨¨ fer. Centrar-m¡¯hi m¡¯ha perm¨¨s salvar la contund¨¨ncia de Durruti, que ha quedat m¨¦s com un secundari de luxe.
P. La seva mitificaci¨® ha monopolitzat l¡¯anarquisme?
R. Ells es deien ¡®Los Solidarios¡¯, per¨° en realitat la gent els coneixia com la banda de Durruti. I no ¨¦s dif¨ªcil veure per qu¨¨. Era un personatge d¡¯una simpatia desbordant, molt alt i amb una orat¨°ria molt emotiva. Atreia tant l¡¯atenci¨® que va anul¡¤lar la resta. De fet, Ascaso era un dels l¨ªder i Garcia Oliver ¨¦s potser el m¨¦s important dels tres, hist¨°ricament parlant.
P. On situa la barrera entre hist¨°ria i ficci¨® a la novel¡¤la?
R. La vida de Durruti est¨¤ molt estudiada, per¨° aquest any i mig que passa a Am¨¨rica ¨¦s m¨¦s borr¨®s. Se sap on van ser i on van atracar, aix¨ª que vaig partir de les dades conegudes per crear una hist¨°ria fict¨ªcia.
P. Despr¨¦s de tants anys com a guionista, com ha resolt el pas a la novel¡¤la?
R. ?s una de les millors decisions que he pres. La novel¡¤la ¨¦s molt m¨¦s lliure que el gui¨®, no est¨¤ limitada a un format definit i s¡¯hi pot encabir molt m¨¦s que di¨¤legs i accions. He hagut d¡¯esfor?ar-me molt m¨¦s en les descripcions per¨° el treball com a guionista m¡¯ha perm¨¨s controlar l¡¯estructura en tot moment per mantenir l¡¯inter¨¨s i les diferents trames.
P. Ha buscat un ritme proper al del cinema o la televisi¨®?
R. M¡¯ha sortit sol. No nom¨¦s per ser guionista sin¨® perqu¨¨ des de la meva generaci¨® en endavant el tenim interioritzat. Hem crescut amb el cinema, la televisi¨®, les s¨¨ries i els videojocs. No estem tan educats en els llibres sin¨® en l¡¯audiovisual. A la novel¡¤la est¨¤ tot treballat per aconseguir un cl¨ªmax cinematogr¨¤fic.
P. Creu que la televisi¨® ¨¦s un referent v¨¤lid per a la novel¡¤la?
R. La novel¡¤la s¡¯ha d¡¯adaptar al llenguatge audiovisual, si no ho fes no tindria un lloc avui dia. Per¨° s¡¯adaptar¨¤ com ho ha fet durant tota la hist¨°ria. Quan llegeixo que la novel¡¤la ha mort penso que aix¨° no t¨¦ sentit. Evolucionar¨¤, com ho ha fet sempre. ?s un format perfecte que admet tant a l¡¯escriptor m¨¦s cl¨¤ssic com als meus guions novel¡¤lats.
Aventura per Sud-am¨¨rica
L'assassinat del cardenal Soldevila a Saragossa al juny del 1923 serveix d'inici per a l'aventura sud-americana de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. Des de la seva sortida a Le Havre, durant el seu exili a Fran?a, fins al final del viatge a Buenos Aires, els dos l¨ªders de Los Solidarios es convertiran en Los Errantes, amb l'objectiu d'aconseguir els diners necessaris per organitzar la tornada a Espanya i la lluita contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.
La justicia de los errantes ¨¦s la segona novel¡¤la de Jorge D¨ªaz despr¨¦s de Los n¨²meros del elefante. El que va ser cocreador de l'exitosa s¨¨rie de televisi¨® Hospital Central i responsable dels guions durant m¨¦s de vuit anys certifica amb aquest segon treball el seu gust per la ficci¨® ambientada en la hist¨°ria. El viatge dels dos cenetistes permet construir un mapa de les diferents interpretacions de l'anarquisme a Sud-am¨¨rica, Espanya i Fran?a durant el per¨ªode d'entreguerres.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
