Amb comptagotes

La crisi econ¨°mica que no parem de patir no solament ha afectat la construcci¨®, la borsa, els bancs, els estalvis del personal i la premsa escrita; la vida cultural tamb¨¦ s¡¯ha vist severament racionada, en especial els espectacles art¨ªstics patrocinats per les institucions. A Barcelona, el nombre de jornades i confer¨¨ncies ha disminu?t per tercer any consecutiu; els teatres oficials programen muntatges tan austers com les mesures que predica el president Mas; el Liceu continua en hores baixes, i si la Setmana de la Poesia de Barcelona ha tingut un nivell digne ha sigut perqu¨¨ ha apostat per figures renovadores ¨Cels malpensats dirien marginals- que, en altres circumst¨¤ncies, m¨¦s que protagonitzar-lo, haurien completat el cartell. Tot aix¨° ¨¦s comprensible, encara que siga trist. Quan necessitats b¨¤siques com la sanitat i l¡¯educaci¨® perillen, la cultura ha de batre¡¯s discretament en retirada. Es pot al¡¤legar que Catalunya ¨¦s, sobretot, una manera d¡¯entendre i de viure la cultura. Per a un sector esc¨¤s per¨° influent de la gent d¡¯aquest pa¨ªs, ser catal¨¤ vol dir llegir m¨¦s llibres, anar m¨¦s al teatre, menjar amb m¨¦s discerniment i discutir amb m¨¦s plaer de poemes i tenors que la resta del personal de la pen¨ªnsula. Els agradaria que f¨®ra aix¨ª. Aix¨° no vol dir que siga aix¨ª, o no tant. El fet ¨¦s que, quan cal, els luxes es llancen per la borda. I la cultura continua sent un luxe per a la majoria de la gent, ac¨ª com a tot arreu.

Les grans exposicions tamb¨¦ s¡¯han vist dr¨¤sticament retallades per la crisi. Per a eixir del pas, o per a salvar la cara, el que ara s¡¯estila ¨¦s muntar exposicions barates i el que se¡¯n diu resultones; ¨¦s a dir tan llu?dores com ho permeta un pressupost curt. Un exemple ¨¦s la que ara es mostra a les sales temporals del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, dedicada al g¨°tic internacional. La idea ¨¦s bona, perqu¨¨ aquest breu per¨ªode del g¨°tic europeu va ser una etapa daurada de l¡¯art a la Corona d¡¯Arag¨®, i a la ciutat de Barcelona. ?s un moment d¡¯esplendor innegable, perqu¨¨ Barcelona es trobava molt a prop de dos dels principals centres art¨ªstics de l¡¯¨¨poca: It¨¤lia i Aviny¨®, i tenia forts contactes comercials amb el tercer, Flandes. Les novetats arribaven prompte i s¡¯aprofitaven amb encert. Com passar¨¤ una mica m¨¦s tard a Val¨¨ncia, els resultats mereixen la fama de qu¨¨ disfruten entre els experts.

A m¨¦s, ¨¦s una exposici¨® barata, perqu¨¨ bona part de les peces que la il¡¤lustren es troben a Catalunya, o en el mateix museu que l¡¯alberga, i cal gastar poc en despla?aments. El problema d¡¯aquesta exposici¨® ¨¦s que els curadors han extremat en exc¨¦s l¡¯economia. Un dels sentits d¡¯aquesta classe de mostres ¨¦s fer accessibles al ciutad¨¤ local obres valuoses que es custodien en paradors remots. I d¡¯aix¨°, n¡¯hi ha ben poc. De fet, hi ha ben poc de tot. Una de les coses que criden l¡¯atenci¨®, quan entrem a les sales, ¨¦s la quantitat de murs buits que ens esperen. Una mica d¡¯orfebreria selecta, un grapat de miniatures, uns quants relleus i est¨¤tues, molt pocs retaules sencers ¨Cja s¡¯ent¨¦n que s¨®n fr¨¤gils-, i unes quantes taules i teles disperses per ac¨ª i per all¨¤. Si es volia evocar un temps d¡¯esplendor, la impressi¨® que en queda ¨¦s massa pobra.

Si es volia evocar un temps d¡¯esplendor, la impressi¨® que en queda ¨¦s massa pobra

Aix¨° no vol dir que no hi haja peces mestres. Per descomptat que s¨ª. Hi ha el meravell¨®s tap¨ªs de sant Jordi de la capella de la Generalitat; hi ha unes quantes ¨Cpoques- escultures fin¨ªssimes de Pere Sanglada, Jordi i Pere Joan; hi ha bones taules de Pere Serra, Guerau Gener ¨Cque tamb¨¦ treball¨¤ a Val¨¨ncia-, Llu¨ªs Borrass¨¤, Ramon de Mur, Joan Antig¨®, Joan Mates i sobretot Bernat Martorell, que ¨¦s l¡¯estrella indiscutible de l¡¯exposici¨® gr¨¤cies a les taules procedents de Par¨ªs d¡¯un retaule de sant Jordi, que enlluernen per la minuciositat dels detalls, l¡¯expressivitat dels rostres i la gr¨¤cil harmonia dels gestos. Per¨° tot aix¨° sap a poc. Hauria calgut portar la taula principal d¡¯aquest retaule, el Sant Jordi matant el drac, que ¨¦s un aut¨¨ntic prodigi i sens dubte el millor testimoni conservat de l¡¯art de Martorell, i que es guarda a Chicago, com tamb¨¦ convindria haver mostrat el delici¨®s retaule de la Transfiguraci¨® de la seu de Barcelona, que cau m¨¦s a prop. Dels altres artistes es pot dir el mateix: el que hi ha ¨¦s bo, per¨° esc¨¤s, i massa obres disperses per aquests mons de D¨¦u brillen per la seua abs¨¨ncia. La veritat ¨¦s que en una exposici¨® prou improvisada (i en absolut brillant) que es munt¨¤ a Val¨¨ncia sobre el segle XV fa uns 25 anys hi havia moltes m¨¦s obres mestres per metre quadrat que en aquesta massa austera exposici¨®. La publicitat, com sempre, ¨¦s atractiva, per¨° les comparances poden arribar a fer mal. El fet ¨¦s que vivim temps empobrits, i cal anar dissimulant mentre no escampe. No deixa de ser una ll¨¤stima.