Tibant l¡¯arc de la poesia valenciana

La pregunta ¨¦s pertinent: Hi ha vora una trentena de poetes i poetesses valencians, nascuts a partir de l¡¯any 1970, amb l¡¯entitat suficient per a formar part d¡¯una antologia? En un terreny tan supeditat a la subjectivitat, aquell plantejament cont¨¦ unes quantes trampes. Comptat i debatut, la n¨°mina proposada en el llibre Tibar l¡¯arc, una mirada a la poesia valenciana actual (Tria Llibres, 2012) cont¨¦ un grapat de noms que, malgrat la joventut, ja es poden considerar com a consagrats o, almenys, en via de consagraci¨®. Poetes i poetesses ja guardonats i amb obra publicada, en alguns casos considerable. Amb aquests noms i uns quants m¨¦s, una dotzena llarga, per exemple, l¡¯antologia atendria a una certa correcci¨® pol¨ªtica. Per¨° gr¨¤cies a Internet i els cada vegada m¨¦s freq¨¹ents recitals po¨¨tics, sabem que hi ha vida po¨¨tica (molta, a m¨¦s) al marge del circuit institucional dels premis i les editorials amb renom.

En eixamplar el criteri i donar entrada a unes altres veus, el panorama que ofereix el volum ¨¦s m¨¦s arriscat, per¨° tamb¨¦ m¨¦s ajustat al que es cou. I tamb¨¦ permet que el lector d¡¯aquest g¨¨nere arribe a propostes ben interessants que encara no han arribat al nivell de difusi¨® (relativa) de les firmes m¨¦s consolidades. En acabant, la llista final agrupa els uns i els altres, juntament amb uns quants casos de complicada taxonomia: Elies Barber¨¤, Juli Capilla, Alexandre Navarro, Josep Porcar, Manel Mar¨ª, ?ngels Gregori, Ivan Brull, Sergi Torr¨®, Eduard Ram¨ªrez, Isabel Garcia Canet, Begonya Pozo, Pau Sif, Iban Leon, Rub¨¦n Luz¨®n, Alfons Navarret (que exerceix la doble condici¨® d¡¯antologista i antologat), Christelle Enguix, Maite Insa, Susanna Lliber¨®s, Pere C¨ªscar, Joan Miquel Navarro, J¨²lia Zabala, Josep Vicent Cabrera, Eduard Marco, Vicent Almela, Lorena Cayuela, Andreu Galan i, finalment, Alba Camarasa, la m¨¦s jove del grup, nascuda el 1987.

"L¡¯exercici po¨¨tic al Pa¨ªs Valenci¨¤ ha estat m¨¦s dispers, menys atent a modes i consignes"

Amb tal diversitat d¡¯escriptures, ¨¦s est¨¨ril tractar de trobar un esquema compartit que unisca les propostes, com adverteix Enric S¨°ria en el pr¨°leg. Amb relaci¨® al Principat, ¡°l¡¯exercici po¨¨tic al Pa¨ªs Valenci¨¤ ha estat m¨¦s dispers, menys atent a modes i consignes, menys cohesionat en grups¡±, alerta S¨°ria. No obstant aix¨°, el prologuista s¨ª que albira un distanciament de la poesia ¡°com a meticulosa elaboraci¨® intel¡¤lectual, d¡¯arquitectura fredament calibrada¡±. Aix¨ª, els nostres poetes tendirien m¨¦s cap a la ¡°rauxa expressiva¡±, la sensualitat, la s¨¤tira o el crit que cap a l¡¯erudici¨®. Fins i tot, S¨°ria indica que el m¨®n rural ¡°els resulta, en general, m¨¦s pr¨°xim que als seus col¡¤legues del Principat, i el seu enyor ¨¦s m¨¦s profund¡±. M¨¦s influx del Mediterrani i m¨¦s petja de la poesia ¨¤rab tamb¨¦ serien trets distintius. Sobre aquesta petita base m¨¦s o menys compartida hi ha tem¨¤tiques, opcions est¨¨tiques i acabats l¨°gicament diversos.

Fetes les presentacions, el temps i els lectors faran la tria dels poetes i poetesses m¨¦s dotats, aquells que perduraran. Sense obviar la possibilitat que, com el mateix Navarrete deixa caure, s¡¯haja deixat fora de la mostra ¡°alg¨² que acabe eclipsant aquells que hi van ser inclosos¡±. Per a tindre resposta a tot aix¨°, haurem d¡¯esperar uns quants anys.

?