¡°Qu¨¨ he fet jo per ser tan negre i trist?¡±

?s tan l¨ªcit com oport¨² que alg¨² considere la novel¡¤la que Ralph Ellison public¨¤ l¡¯any 1952 i que ha aparegut fa poc en una traducci¨® espl¨¨ndida de Dolors Udina (Un home invisible, Quaderns Crema, 2012) com una reflexi¨® de la segregaci¨® racial als Estats Units. Al capdavall, Ellison, al costat de Richard Wright, Chester Himes i James Baldwin, forma part de la relaci¨® de bons escriptors que han examinat en clau liter¨¤ria la q¨¹esti¨® racial. Alg¨², fins i tot, podria entretenir-se a comentar que ¨¦s un dels llibres, segons he pogut llegir en refer¨¨ncies digitals, que forma part de la biblioteca personal del president Obama; i encara m¨¦s: hauria d¡¯atrevir-se a posar en relaci¨® les elucubracions de la novel¡¤la amb el fet mateix que un americ¨¤ de color haja arribat a la Casa Blanca. Tot plegat no hauria de ser obstacle per a copsar i manifestar que l¡¯obra d¡¯Ellison ¨¦s molt m¨¦s, perqu¨¨, a prop¨°sit de la segregaci¨®, ens introdueix en territoris que afecten l¡¯¨¤nima, m¨¦s aviat incolora, dels humans. M¨¦s enll¨¤ de les virtuts estrictament ret¨°riques, ¨¦s a dir, m¨¦s enll¨¤ dels procediments narratius ¡ªfa goig veure com el narrador procedeix a presentar els fets i a desenvolupar-los, amb una naturalitat que rebutja, sense renunciar a res de profit, qualsevol mena d¡¯exhibici¨® formal¡ª, del domini dels recursos del llenguatge ¡ª¨¦s impressionant atendre pas a pas la capacitat de descripci¨® de situacions i d¡¯actituds dels personatges que omplin les m¨¦s de sis-centes p¨¤gines del text¡ª, etc., Un home invisible ¨¦s una radiografia n¨ªtida i alli?onadora de la conducta humana. ?s, fonamentalment, perqu¨¨ trenca les fronteres sem¨¤ntiques de l¡¯an¨¨cdota que la fa posar-se en marxa, que tothom la considera una de les grans novel¡¤les de la hist¨°ria de la literatura.

El narrador d¡¯Ellison es descobreix com un home invisible, que no existeix per a ning¨²

De fet, despr¨¦s de dies entre les seues p¨¤gines, arribat ja a l¡¯ep¨ªleg que la clausura, i tenint ben present la immensitat de la seua significaci¨®, no he sabut evitar la temptaci¨® de comparar maneres de narrar, aquella contraposici¨® entre la s¨ªntesi i la dilataci¨® que sovint es presenta com a alternativa i que, ben mirat, ¨¦s una trampa, perqu¨¨ t¡¯impedeix copsar que l¡¯extensi¨® no ¨¦s mai decisiva per a dirimir-la. Una obra extensa com aquesta d¡¯Ellison no procedeix necess¨¤riament per dilataci¨® de l¡¯assumpte i ¨¦s ben notori que el seu home invisible ¨¦s un concepte ¡ªuna s¨ªntesi, doncs, una concentraci¨® de significats que ja exigeix la interpretaci¨®¡ª que recorre el llibre com una llanterna que il¡¤lumina els amagatalls de la hist¨°ria, i que ajuda a fer visible all¨° que no ho ¨¦s en la mera superf¨ªcie. El narrador d¡¯Ellison es descobreix com un home invisible (¡°jo existia i alhora era un home invisible, aquesta era la contradicci¨®. Se¡¯m veia i al mateix temps no se¡¯m veia¡±), que no existeix per a ning¨²; tampoc per a ell mateix fins que no ¨¦s capa? de descobrir que ell era les seues experi¨¨ncies i ning¨² podria ser capa? d¡¯arrabassar-li ¡°ni un insult, ni una rialla, ni un plor, ni una cicatriu, ni una pena, ni la r¨¤bia ni el sofriment¡±. No debades acaba instal¡¤lant la seua resid¨¨ncia sota terra, com aquell home del subs¨°l dostoievski¨¤ que Alain Finkielkraut (Un cor intel¡¤ligent, Edicions de 1984, 2010) ha descrit amb perspic¨¤cia com un antiheroi que ¨¦s de la mateixa fusta que els homes corrents, ¨¦s a dir, que ¡°no ¨¦s una patologia perversa que el du a l¡¯abisme, ¨¦s una disposici¨® de l¡¯¨¤nima de la qual cap ¨¤nima no pot pretendre¡¯s inc¨°lume¡±. A qui li costa entendre, doncs, que ¨¦s de la condici¨® humana del que parlen tant Dostoievski, com Ellison i Finkielkraut? Vistes aix¨ª les coses, l¡¯ep¨ªleg de l¡¯obra d¡¯Ellison ¨¦s d¡¯una import¨¤ncia extraordin¨¤ria, perqu¨¨ ens fa entendre millor l¡¯antiheroi an¨°nim de la seua narraci¨® i, alhora, perqu¨¨ ens permet endinsar-nos dins nosaltres mateixos amb llum pr¨°pia. Aquest antiheroi, aquest home invisible, una esp¨¨cie de Narc¨ªs condemnat al desengany perpetu segons l¡¯assagista franc¨¦s, que s¡¯amaga en el subs¨°l turmentat de la seua ¨¤nima, i que no en trau profit mai, ¨¦s al fons de cadascun de nosaltres. Tothom, al capdavall, podria fer seua la pregunta ¡ªinnocent?¡ª de Louis Amstrong, que Ellison recorda a l¡¯inici: ¡°Qu¨¨ he fet jo / per ser tan negre / i trist?¡±.