La falsa donaci¨®

Aquest d¡¯avui no ¨¦s un llibre per a tothom, per¨° far¨¤ les del¨ªcies de tot amant de la hist¨°ria en general, en especial de la hist¨°ria de l¡¯Esgl¨¦sia, de tot aficionat a la filologia, i de tota persona que hagi de fer un discurs ben lligat en una o altra avinentesa: La falsa i inventada donaci¨® de Constant¨ª, de Lorenzo Valla, traducci¨® d¡¯Alejandro Coroleu, Martorell, Adesiara, 2012. Al meu entendre, aquest llibre del gran humanista itali¨¤ (1406?-1457) supera, per la seva amenitat i import¨¤ncia hist¨°rica, les seves carregoses Eleg¨¤ncies de la llengua llatina, que hom llegir¨¤, no sense dificultat, en llengua imperial: pulqu¨¨r-rima, aix¨° s¨ª, perqu¨¨ Valla es va proposar ¡ªi va aconseguir-ho¡ª escriure altra vegada tan b¨¦ com els seus dos models principals: Cicer¨® i Quintili¨¤. Va ser m¨¨rit dels humanistes restaurar la gran categoria l¨¨xica i sint¨¤ctica del llat¨ª cl¨¤ssic, encara que, avui, el llat¨ª culte ¨¦s solament conreat per cardenals xacrosos i acad¨¨mics estrafolaris.

El cas ¨¦s que el papa Silvestre, que regn¨¤ al primer ter? del segle IV, va fer c¨®rrer la brama ¡ªi, si no ell, cronistes oficials del papat, ulteriors¡ª que l¡¯emperador Constant¨ª, havent-se convertit a la fe cristiana, li havia donat tots els seus territoris de conquesta, per sempre m¨¦s i de manera irreversible, menys un: el que es convertiria en l¡¯Imperi Bizant¨ª, amb seu a l¡¯anomenada Constantinoble, ¨¦s a dir, ciutat de Constant¨ª. El papa Silvestre mai no va arribar a exercir el domini terrenal sobretot el que, suposadament, li havia estat regalat, entre altres raons perqu¨¨ no tenia prou ex¨¨rcit per fer-ho: tota la It¨¤lica, les dues Hisp¨¤nies, les G¨¤l¡¤lies, la Germ¨¤nia i alguna cosa m¨¦s: un territori inabastable, tan inabastable que Constant¨ª, de fet, va repartir-lo, com ¨¦s sabut, entre els seus fills. Primera cosa que fa que tot plegat no quadri. D¡¯altra banda, si Constant¨ª havia d¡¯estar agra?t a un papa, aquest era Melqu¨ªades, que era el que l¡¯havia batejat, i ens consta, per documents de la cancelleria papal, que Melqu¨ªades nom¨¦s va rebre de Constant¨ª unes estrenes que amb prou feines li servien per vestir-se.

Com s¡¯ha dit, en algun moment, molt primitiu, de la hist¨°ria dels papes de Roma ¡ªsegurament al segle VIII¡ª va semblar avinent inventar-se aquesta donaci¨® tan estrafol¨¤ria per assegurar almenys una mica el poder terrenal del Papat. Van passar els segles, diversos concilis van recordar que el Papat era, per la susdita donaci¨®, amo de tota l¡¯Europa occidental, i semblava que ning¨² no es queixava. Fins que l¡¯estreta vinculaci¨® entre Papat i poder terrenal va tornar a posar la q¨¹esti¨® damunt la taula. Marsilio de P¨¤dua, que era imperialista ¡ª¨¦s a dir, defensor de la distinci¨® entre poder de l¡¯Esgl¨¦sia i poder terrenal¡ª, ja va arrufar el nas. Tamb¨¦ van fer-ho Guillem d¡¯Ockham i Nicolau de Cusa, ja als segles XIV i XV. Per fi, Valla va prendre el determini de mostrar amb arguments jur¨ªdics, hist¨°rics, arqueol¨°gics i filol¨°gics que tot all¨° havia estat una invenci¨®; i que corresponia donar al C¨¨sar el que fos seu, i a D¨¦u la ciutat de Roma i els Estats pontificis, que ja era prou i massa. La reputaci¨® est¨¤ organitzada com un discurs, i no t¨¦ res a envejar als millors plets condu?ts per Cicer¨®.

La cosa que als catalans ha de fer-nos molta gr¨¤cia ¨¦s que Valla va escriure aquest text en defensa del poder terrenal del nostre Alfons el Magn¨¤nim ¡ªdel qual va ser protegit¡ª, Cinqu¨¨ d¡¯Arag¨® i Quart de Catalunya, i m¨¦s coses de Mallorca, Val¨¨ncia, N¨¤pols i Sic¨ªlia: ah! quan ten¨ªem de deb¨° la clau de la caixa i el pacte fiscal! La donaci¨® de Constant¨ª havia estat un frau, per¨° Valla, per cert, poc amistan?at amb els papes de Roma a causa de la seva (d¡¯ell) intransig¨¨ncia amb la mentida, tamb¨¦ va veure, en aquesta extraordin¨¤ria refutaci¨®, l¡¯ocasi¨® de tornar al rei Alfons els favors que aquest li havia fet. Al final, com ¨¦s sabut, a tot arreu menys a l¡¯Espanya secular, els papes van governar l¡¯Esgl¨¦sia, i els poders terrenals els Estats-naci¨®.