¡°Barcel¨® ¨¦s obsessiu i solitari, seductor, vampir i ogre¡±

L¡¯estudiant Michael Damiano (Nova York, 1986) s¡¯aprop¨¤ a l¡¯artista Miquel Barcel¨® (Felanitx, 1957) per fer-li un perfil entre la vida i les obres. L¡¯escomesa va tenir lloc el 2008, quan Damiano tenia 21 anys. Havien de ser deu folis per a ¡°un article per a una revista acad¨¨mica que no llegiria ning¨²¡±, recorda ara, per¨° es mud¨¤ en un viatge de tres anys i un llibre de 340 planes: Perqu¨¨ la vida no basta. Trobades amb Miquel Barcel¨® (Emp¨²ries; Anagrama en castell¨¤).

Per tot arreu, Barcel¨® tingu¨¦ a prop el bergantell estudiant americ¨¤ de Georgetown ¡ªque podia ser fill seu¡ª, que es reconeixia ¡°in¨¨dit, an¨°nim i estranger¡± i ¡°no en tenia ni idea de res¡±. Amb mirada nova de trinca, de prop i sense traves, espigolant entre 200 amics i repassant els 300 dietaris de Barcel¨®, Damiano n¡¯ha tret petroli. Ara ell vol ser escriptor professional de no ficci¨®, seguir l¡¯estil de periodisme del The New Yorker.

El bi¨°graf de Barcel¨® espavilat cerc¨¤ els rastres i detalls no dits sobre el fenomen Barcel¨®, des de l¡¯ombra i com a hoste del personatge arreu dels seus entorns: Par¨ªs, Mallorca, Mali, Ginebra, Nova York, Barcelona. Cada espai determina i s¡¯enfronta. I aix¨ª ha constru?t una imatge de Barcel¨® feta de peces d¡¯altres: ¡°Tota la vida de Barcel¨® gira sobre la pintura; ¨¦s al cim de l¡¯art d¡¯Europa, t¨¦ encara el forat de Nova York, ¨¦s un treballador obsessiu i solitari, afamagat, sense fer mal, absorbent i seductor, vampir i ogre i tamb¨¦ t¨¦ una escriptura liter¨¤ria¡±, concreta.

Pregunta. Com ¨¦s la primera hist¨°ria, els fets, l¡¯obra abans de l¡¯escriptura?

Resposta. Per comen?ar, no sabia com fer un llibre, ni com vendre¡¯l. I tenia la idea de fer-lo en angl¨¨s per als Estat Units, on no sortir¨¤. I el vaig fer en castell¨¤. Javier Mariscal em va presentar en Miquel, me¡¯l pos¨¤ al tel¨¨fon. Vaig con¨¨ixer el pintor el 2008 i em va convidar a l¡¯estrena de la seva c¨²pula de l¡¯ONU a Ginebra. El 2009 em va dir si volia estar un temps, treballant, damunt casa seva a l¡¯estudi de Par¨ªs. Vaig mirar, xerrar, vam fer eixides i entrevistes formals.

P. A la vora del pintor t¡¯has fet escriptor.

R. Quan vaig envestir el projecte no sabia que volia ser escriptor, per¨° quan vaig fer la investigaci¨® real a Par¨ªs ja tenia clar que s¨ª. Dijous, 3 de maig, a Nova York, li vaig donar el llibre impr¨¨s a Barcel¨®. Estava b¨¦ acabar i relacionar-me amb ell sense que el llibre fos per enmig. Mentre l¡¯escrivia, durant uns 18 mesos, no el vaig veure, ni contactar amb ell per a res. No volia sentir la seva mirada de cua d¡¯ull mentre feia la feina.

P. Ha vist el seu treball?

R. En va llegir el manuscrit inicial. Com a bon lector que ¨¦s, semblava un cr¨ªtic sobre una obra que no l¡¯atenyia. Me¡¯n va fer comentaris, ¨¦s clar. He canviat algunes coses, no imprescindibles, i algun error: jo s¨®c jove i no s¨®c especialista. He intentat fer un llibre complet.

P. ?s una investigaci¨® consentida?

R. No ¨¦s un llibre pilota, ni volia fer un paneg¨ªric, ni una hagiografia entregada, on l¡¯escriptor esdev¨¦ devot del mite, s¡¯identifica amb ell i el vol protegir en la seva reputaci¨®.

P. ?s doncs una biografia autoritzada?

R. ?s la meva obra. Tots dos ten¨ªem un enteniment mutu una mica especial. No ¨¦s una biografia autoritzada, avalada. Ell m¡¯ha mostrat els seus dietaris particulars per¨° no tenia el dret de censurar. Clar que no ¨¦s un llibre fet de lluny.

P. Les ciutats expliquen el pintor en el seu m¨®n...

R. I les persones i els escriptors. El que he incl¨°s m¡¯ho he pensat molt. No m¡¯agrada un llistat de successos, una cronologia vital. I la gent de l¡¯entorn no pot deixar-se de banda. Tot en Barcel¨® gira sobre la pintura, ¨¦s artista cada minut del dia. Una de les caracter¨ªstiques ¨¦s la seva fam per tot, per la feina i la vida.

P. Una mica com Picasso?

R. Ah!, ¨¦s el succ¨¦s. No ¨¦s bona idea comparar-lo, en general, en la vida i l¡¯obra. Tot i que hi ha similituds interessants entre tots dos. No he volgut escriure molt sobre Picasso, per¨° s¨ª sobre la import¨¤ncia que t¨¦ per Barcel¨®. Sempre he pensat en Picasso quan he escrit sobre ell. Entenem millor l¡¯art de Picasso pel que sabem de la seva vida i de la seva personalitat. El mateix passa amb Barcel¨®. Artista i persona, no hi ha cap difer¨¨ncia.

P. El llibre ¨¦s prou intimista.

R. El llibre t¨¦ sentit per haver descobert hist¨°ries que ning¨² m¨¦s havia recopilat. Potser hi ha m¨¦s. La idea no ¨¦s publicar-ho tot per tot. Jo conec en Miquel i la hist¨°ria de la seva vida, simplement. Potser sorpr¨¨n; les coses aqu¨ª al sud d¡¯Europa s¨®n diferents. ?s una biografia a l¡¯americana? S¨®c americ¨¤ i he estudiat el periodisme americ¨¤. No ho s¨¦ fer d¡¯una altra manera.

P. Marca dist¨¤ncies a l¡¯hora d¡¯explicar l¡¯impacte de Barcel¨® a Nova York.

R. Barcel¨® va funcionar all¨¤ al principi molt b¨¦, amb Leo Castelli, als anys 80. Tenia 28 anys i va exposar a la millor galeria d¡¯art del m¨®n. I va vendre totes les pintures, un ¨¨xit. Per¨° Castelli va morir i Miquel es centr¨¤ de bell nou a Europa. I es deix¨¤ de dedicar al mercat novaiorqu¨¨s i l¡¯esfor? que havia fet es va perdre.

P. Per¨° la seva escultura Gran elefandret ja fa equilibris a Manhattan.

R. Professionalment la seva carrera ha estat en al?a i l¡¯¨²nic buit era Nova York. A Barcel¨® no li manca aconseguir res m¨¦s a Europa. Ha fet el cim de l¡¯art europeu per¨° per ser acceptat per les institucions m¨¦s potents del m¨®n de l¡¯art ha de tenir encara m¨¦s pres¨¨ncia als Estats Units. Miri, Barcel¨® no ¨¦s com la resta. ?s alg¨² especial, a qui tamb¨¦, crec, he desvetllat les seves debilitats.