Periodisme del pam, pam

Sentia els ¡°vailets¡± cridant pel carrer: ¡°Tota la veritat sobre l¡¯assassinat dels germans Badia!¡± I tamb¨¦ va sentir la browning al cor. Joan Francesc-Vidal, secretari d¡¯Ordre P¨²blic, li havia aconsellat que dugu¨¦s la pistola sempre a sobre. Avel¡¤l¨ª Art¨ªs Gener, T¨ªsner, periodista de 24 anys, i el seu amic, una de les estrelles del periodisme catal¨¤ del moment, Josep Maria Planes, es llancen a descobrir els assassins dels germans Badia des d¡¯aquell 28 d¡¯abril de 1936 que dispara un futur de metralla vermella.

?Pam: cada p¨¤gina de nova informaci¨® es responia amb una p¨¤gina d¡¯amenaces des de Solidaridad Obrera, per¨° T¨ªsner (des de les planes de La Rambla) i Planes (des de les de La Publicitat) no defalleixen. Fins que surt l¡¯exclusiva. La veritat que tothom sabia per¨° que ning¨² deia: pistolers de la FAI van assassinar els Badia. L¡¯endem¨¤, l¡¯11 de juliol de 1936, Solidaridad Obrera disparava bala de paper: ¡°La CNT encontrar¨¢ inmediatamente que le parezca oportuno la forma de silenciarle¡±. Pam.

Van intentar assassinar T¨ªsner a la pla?a Universitat per¨° la policia ho avorta. A la Barcelona post 18 de juliol no paren d¡¯anar a casa seva. Ell estava amagat. La seva germana l¡¯informa per tel¨¨fon de tot. Hi ha una urg¨¨ncia. Ramon Peypoch, secretari general d¡¯Acci¨® Catalana, nervi¨®s, li demana que surti de l¡¯amagatall. T¨ªsner s¡¯espanta: ¡°Estar¨¦ perdut quan m¡¯enxampin pel carrer¡±. Un grup armat d¡¯Acci¨® Catalana el protegeix fins a l¡¯Hospital Cl¨ªnic. Va al dip¨°sit de cad¨¤vers... El va identificar pel ¡°vestit de color blau mar¨ª amb ratlletes blanques¡±. Set trets al cap i nom¨¦s se li veia ¡°un inconegut rictus de terror que li havia quedat estergit als llavis¡±. Efectivament, el 24 d¡¯agost un escamot de la FAI havia assassinat Planes. L¡¯amic es va desdibuixar.

Decideix fugir a Fran?a, aquell pa¨ªs tra?at amb humoristes i dibuixants de l¨ªnia clara senzilla, moderna. T¨ªsner tamb¨¦ dibuixava Catalunya d¡¯aquesta llibertat precisa, justa. Per aix¨° es va anar guanyant la confian?a de jutges com Emili¨¤ Vilalta, qui li filtrava la informaci¨® sobre el cas Badia. Professionalment, el jove, que dominava el tema de tribunals, ¨¦s equ¨¤nime: ¡°S¨®c l¡¯¨²nic cas del periodista que efectuava un apunt, realista, no una caricatura, del proc¨¦s i alhora la cr¨°nica¡±, digu¨¦ anys despr¨¦s.

?s aix¨ª, dibuixa i ho apunta tot: ¡°El vici del processat de furgar-se el nas, el titubeig amb qu¨¨ responia un testimoni, les ganes d¡¯emprenyar d¡¯un magistrat...¡±. Aconseguia fins i tot que els jutges es posessin b¨¦ la toga. Tot plegat era ¡°la temperatura d¡¯un judici¡±, el grau exacte, la sent¨¨ncia feta periodisme, ¡°una manera m¨¦s audaciosa d¡¯entendre la informaci¨®¡± perqu¨¨ ¡°una de les gr¨¤cies d¡¯aquesta professi¨® ¨¦s la d¡¯aplicar la capacitat imaginativa¡±. I T¨ªsner havia de centrifugar el cervell minut a minut: al mat¨ª a La Publicitat fent cr¨°nica polic¨ªaca i, a la tarda, per a La Rambla, al Palau de Just¨ªcia. Un dia era descobrir l¡¯assass¨ª d¡¯una dona en un cinema parlant ¡°amb la portera, la ve?na, la dona que venia mongetes cuites¡±; l¡¯altre fent-se una foto dins d¡¯una g¨¤bia amb lleons d¡¯un circ. Imaginaci¨® que gronxa des del bressol per¨° que als 16 anys surt al paper quan envia dibuixos al rebentador de l¡¯humor, el setmanari Papitu. Darrere els pseud¨°nims Filis, Caram i Baliga ja hi ha uns ninots moguts amb uns jocs de paraules amb dobles i triples sentits, com capitombes que no paren de rodolar i van m¨¦s enll¨¤ i que despr¨¦s saltarien a la bomba de rellotgeria de la Rep¨²blica period¨ªstica: el sat¨ªric El be negre. ?s l¡¯artefacte T¨ªsner, mostrar pol¨ªtica i societat amb quatre paraules i l¨ªnies: amb un pam que fa esclatar una rialla. Amb un pam al ¡°tremendisme¡± que li va tocar viure. Ho va dir amb un pam de frase: el seu humor ¡°t¨¦ una finalitat molt concreta, de contrapunt, de balan?a¡±. Per aix¨°, malgrat que la FAI el volia pelar, torna de seguida a Catalunya. Al setembre de 1936.

Va agafar el toro per les ba-nyes i amb Pere Calders menen una de les catedrals de l¡¯humor catal¨¤: L¡¯Esquella de la Torratxa. El PSUC incauta el setmanari i es posen sovi¨¨tics: ¡°Calders i jo hav¨ªem d¡¯anar a aguantar les bronques del partit, ens clavaven uns anatemes enormes¡±. T¨ªsner dispara i riuen a tot drap i L¡¯Esquella de guerra va fer sonar uns dibuixos avantguardistes, m¨¦s europeus que els que es feien a Europa.

All¨¤ va dur l¡¯humor encara m¨¦s enll¨¤. S¡¯atreveix a riure¡¯s del diari que tants cops l¡¯havia amena?at: Solidaridad Obrera. Els anarquistes es vantaven aquells dies de mis¨¨ria de tenir la cap?alera de m¨¦s tirada. T¨ªsner agafa paper i ploma: fa un acudit on es veuen piles i piles de diaris i un drapaire carregant-los al carro de les escombraries. Mentre, un senyor li diu a un altre: ¡°¡ªVeus? Avui hem tirat tot aix¨°!¡±. Pam, la bala T¨ªsner.

Aix¨ª va ser tota la vida, aquest pam el va acompanyar a l¡¯exili (La nostra revista; La nova revista...); la dictadura (El Correo Catal¨¢n; Tele/eXpr¨¦s; Tele/Estel...), a la represa (Avui; El Peri¨®dico; L¡¯Aven?...). Ja ho va dir: ¡°El periodisme venia a ser com una panera de cireres¡±. Sempre hi ha munici¨®.