Un peda? a la graella

Raroig, Tunyeras S¨¦res, N¨ªspez, Retran, Dallan... No s¨®n termes asteques camuflats per T¨ªsner entre quadrets sin¨® hipot¨¨tics pseud¨°nims dels seus deixebles confegits seguint el seu model sil¡¤l¨¤bico-patron¨ªmic. Perqu¨¨ el vell Op¨°ton del quadret negre a l¡¯ull, i ja em dispensareu el s¨ªmil futboler, ¨¦s a les lletres catalanes all¨° que Cruyff al futbol: el solen presentar amb la rastellera d¡¯oficis (narrador, periodista, ninotaire, escen¨°graf i pintor), per¨° all¨¤ on segurament ha deixat una petja m¨¦s viva ¨¦s a les graelles dels crucigrames. Sota la direcci¨® espiritual d¡¯en Guardiola M¨¤rius Serra, que el succe¨ª a La Vanguardia, la pl¨¨iade de l¡¯enigm¨ªstica catalana (Jordi Fortuny, Miquel Ses¨¦, Anna Gen¨ªs, Jep Ferret i, modestament, un servidor, que vaig heretar la seva denominaci¨® de ¡°Mots Enreixats¡±: dilluns homenatge conjunt a tots els diaris del pa¨ªs) ha dut a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia les t¨¨cniques amb qu¨¨ el nostre predecessor va emp¨¨nyer el crucigrama pel m¨®n de l¡¯enginy verbal. Pioner del g¨¨nere el 1932 des de La Publicitat, i recuperant-lo definitivament en tornar de l¡¯exili (Tele/Estel, 1967), anagrames, encadenaments, traves sil¡¤l¨¤biques, endevinalles, transposicions i molts altres recursos gestats segles abans a les refinades corts dels reis francesos trobaven cabuda per primera vegada en unes definicions sorprenents per als avesats a l¡¯evid¨¨ncia repetitiva de l¡¯enciclopedisme (¡®dansa can¨¤ria¡¯, ¡®enclusa de plater¡¯: uf!).

?La majoria dels seus dribblings, desmarcades i xilenes ludoling¨¹¨ªstiques, de factura primig¨¨nia, han estat millorats per la generaci¨® actual, per¨° segurament la gran aportaci¨® tisneriana va ser la dignificaci¨® referencial del material de joc. Al¡¤lusions a fets hist¨°rics, personatges universals i conceptes moderns com ara el cinema eren presentats amb un to i un llenguatge familiar que els despullaven de transcend¨¨ncia (¡°Qualifiquen un cotxe de ¡®gran turisme¡¯; au, rumieu una mica, que no fa mal¡±), sense desdenyar l¡¯autoironia ni la cr¨ªtica pol¨ªtica (¡°Sistema pol¨ªtico-social del qual no podem dir que ens h¨¤gim alliberat¡±). I, per damunt de tot, fent anar la llengua com si fos normal, en un temps que no ho era gaire, si m¨¦s no en p¨²blic: popular per¨° rica, genu?na per¨° ¨²til i sense complexes de multiculti, ell que el m¨®n exterior l¡¯havia conegut a fons. Per aix¨° el dia del comiat del g¨¨nere, el 1990, assegurava que juntament amb la Llu?sa, la seva dona, que l¡¯ajudava a elaborar graelles, hi ¡°xal¨¤vem de valent¡±. La gran lli?¨® del mestre del peda?.