Un nou Picwick

Si les obres dels cl¨¤ssics s¡¯han incorporat a la columna vertebral de les diferents cultures es deu tant a les obres mateixes com als esfor?os dels comentaristes i estudiosos de la literatura, de manera que sempre els llegim des d¡¯un horitz¨® d¡¯expectatives fabricat per la tradici¨® cultural en qu¨¨ ens hem educat. De fet, ni Dant, ni Ausi¨¤s March, ni Montaigne, ni Sterne, ni fins i tot Maragall, Espriu o Joan Fuster s¨®n ja accessibles per a nosaltres si no ¨¦s a trav¨¦s dels comentaris que se n¡¯han fet al llarg dels anys. Potser per aix¨°, si ¨¦s costum dels editors (¨¦s, si m¨¦s no, un dels procediments habituals de les notes de les contraportades) atraure el p¨²blic lector amb frases contundents de comentaristes significats, aix¨° ¨¦s m¨¦s habitual encara pel que fa als cl¨¤ssics, ja que professors, cr¨ªtics, autors, lectors, traductors, adaptadors, prologuistes, periodistes culturals, etc., han acumulat damunt del text original p¨¤gines i p¨¤gines sense les quals no haurien assolit la categoria de cl¨¤ssics. Hi ha qui, despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de les teories de la recepci¨®, s¡¯esfor?a a reproduir les condicions originals de lectura de les grans obres. Es tracta, sens dubte, d¡¯un exercici d¡¯erudici¨® i recerca extraordinari, que exigeix una abstracci¨® desmesurada, per¨° que precisament per aix¨° no hauria de menysprear el mateix fet de les lectures que hist¨°ricament se sobreposen al text original i que, ho vulguem o no, condicionen les seues recepcions successives.

Hi ha qui s¡¯esfor?a a reproduir les condicions originals de lectura de les grans obres

Ara que A Contra Vent acaba d¡¯editar Els papers p¨°stums del Club Pickwick, de Charles Dickens, no ha dubtat a reclamar l¡¯atenci¨® del p¨²blic recollint en el seu web (http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=49) i en la contraportada comentaris de personalitats liter¨¤ries com Maragall, Auden, Chesterton, Borges i Carner sobre les excel?l¨¨ncies del gran novel?lista. A Carner, sobretot, no el cita debades, perqu¨¨ ¨¦s precisament un exemple ¨²nic del paper essencial de les mateixes traduccions en els processos de recepci¨® de les obres liter¨¤ries. Entre nosaltres, com ¨¦s ben sabut, Dickens i Carner han estat sempre una mateixa aventura. Fins ara, en catal¨¤ tots hav¨ªem llegit Dickens a trav¨¦s de Carner i tots ¨¦rem conscients del problema que se¡¯ns plantejava si era cert, com acostumaven a dir alguns interessats a manifestar la contribuci¨® innegable de Carner a la construcci¨® del catal¨¤ literari, que el Dickens de Carner era ¡°dues vegades Dickens¡± o si, contr¨¤riament, com ja hem llegit recentment en la premsa, era m¨¦s aviat ¡°dues vegades Carner¡±. Siga com vulga, publicar, com ha fet A Contra Vent, la nova i espl¨¨ndida traducci¨® que Miquel Casacuberta ha preparat del Pickwick ens facilitar¨¤ la resoluci¨® del destret. I em sembla que el ¡°catal¨¤ entenedor, elegant, ric, vers¨¤til, viu, divertit¡± amb qu¨¨ Casacuberta ha volgut donar resposta a les mateixes exig¨¨ncies que Dickens demanava perqu¨¨ tradu?ren la seua obra deixar¨¤ la versi¨® carneriana del 1934 al lloc que realment li correspon.

Tampoc en el cas de Chesterton, la maniobra editorial ¨¦s debades. No ho ¨¦s, de fet, en cap dels cinc autors citats per l¡¯editor, per¨° confesse que els comentaris de Chesterton que he llegit sobre Dickens em semblen d¡¯una acu?tat dif¨ªcilment superable i, alhora, expressats tan amablement que la combinaci¨® no t¨¦ parang¨® possible en el domini de la cr¨ªtica liter¨¤ria. Hi ha an¨¤lisis que tot lector agraeix, aquelles que il?luminen el text original en lloc d¡¯intentar substituir-lo, per¨° ja sabem que qualsevol comentari sobre un llibre sempre ¨¦s pitjor que el llibre en q¨¹esti¨®. Els papers p¨°stums del Club Pickwick ¨¦s el millor Dickens i Casacuberta el posa a l¡¯abast del lector actual amb una traducci¨® envejable. ?s, de fet, una oportunitat ¨²nica de con¨¦ixer una obra mestra de l¡¯humor m¨¦s intel?ligent, de la tendresa m¨¦s commovedora, de la capacitat ¡°per exagerar la vida en la direcci¨® de la vida¡±, com deia el mateix Chesterton, ja que l¡¯esperit que l¡¯anima ¨¦s el de l¡¯amabilitat, el que acompanya els amics que beuen plegats i conversen durant tota una nit, com el senyor Picwick i el seu ajudant, Sam Weller, ¡°dos amics immortals que parlen durant una nit infinita i serveixen vi d¡¯una ampolla inesgotable¡±.