¡®Belle de jour¡¯ amb panxa

D¡¯entrada, una bona not¨ªcia: Isabel Olesti (Reus, 1957) ha tornat, amb La pell de l¡¯aigua, a la seva millor narrativa, la de la novel¡¤la L¡¯aire groc (Destino, 1996) i, abans, la dels contes de Desfici (3i4, Premi Andr¨°mina 1988) i Dibuix de dona amb ocells blancs (Destino, Premi Josep Pla 1995); la seva l¨ªnia m¨¦s rica en ambients i atmosferes, doncs, la dels personatges femenins t¨¨rbols i plens d¡¯arestes, la de les serps, els cucs i els llangardaixos carregats de simbolisme. El retorn arriba a m¨¦s a m¨¦s amb un nou guard¨®, l¡¯agitat Premi Mallorca, i despr¨¦s de tota una d¨¨cada en la qual l¡¯autora nom¨¦s havia publicat una obra juvenil i la biografia col¡¤lectiva Nou dones i una guerra (Edicions 62, 2005).

Bona not¨ªcia, doncs, aquest retorn, que s¡¯acompanya d¡¯una arrencada de gran pot¨¨ncia al¡¤leg¨°rica, amb p¨¤gines que estil¨ªsticament es troben entre les millors de la seva traject¨°ria, i d¡¯un desenvolupament prec¨ªs, en part on¨ªric i en part realista, amb deliris francament pertorbadors i amb el rerefons de la Barcelona m¨¦s fosca ¡ªi m¨¦s lliure¡ª dels anys 80. La ll¨¤stima, per¨°, ¨¦s que aquesta hist¨°ria de reminisc¨¨ncies psicoanal¨ªtiques, en la qual una mare i esposa infeli? baixa als inferns de la sexualitat per guarir un trauma, es desnorta en ocasions, perd el fil en busca d¡¯una resoluci¨® poc m¨¦s que correcta, es ramifica, s¡¯aigualeix. Per aix¨° s¡¯ha de dir amb just¨ªcia que La pell de l¡¯aigua, la cinquena novel¡¤la d¡¯Olesti, ¨¦s una bona novel¡¤la, tot i que ¨¦s una bona novel¡¤la amb panxes.

La estructura de l¡¯obra, desproporcionada, ofereix pistes interessants sobre aquest desequilibri. En la primera part, que n¡¯ocupa les dues-centes primeres p¨¤gines, l¡¯autora ens presenta la seva protagonista tancada en un pis de la zona alta amb un marit i unes filles que no estima, i ens presenta tamb¨¦ els seus records d¡¯inf¨¤ncia a Tortosa, influ?ts per una mare desinhibida i un pare devot, i sobretot les seves fantasies, curulles de llimacs i regandaixos que li busquen l¡¯entrecuix, plenes de sabates de tal¨® vermelles que la menen a aventures imagin¨¤ries amb desconeguts. A cavall entre el Recorda de Hitchcock i el Belle de jour de Bu?uel, la dona t¨¦ l¡¯oportunitat de passar del somni als fets quan, en plena visita de Joan Pau II a Barcelona, el novembre del 1982, perd la fam¨ªlia entre la gernaci¨® i de sobte es descobreix baixant en taxi a la Rambla, on l¡¯esperen mariners, prostitutes, feministes, un transvestit anomenat Pura i un vell taxidermista que acabar¨¤ fent-la seva en una habitaci¨® pudent. Entre el millor d¡¯aquest bloc, a banda del sexe sublimat en r¨¨ptils, hi ha el via crucis pels locals del Xino ¡ªmalgrat aquesta pura-puta massa inno-cent¡ª, i hi ha les evocacions tortosines, llengua inclosa, i les advert¨¨ncies del pare, i mitja dotzena d¡¯interludis cient¨ªfics sobre la c¨°pula entre micos, iguanes, tortugues, esquirols, xinxes ¡ªi s¨ª, ¨¦s clar, tamb¨¦ alguna mantis religiosa¡ª; interludis breus i oportuns que obliguen a comparar com s¡¯emparellen els animals racionals i els irracionals, o com el sexe podria ser un horror si la natura no fes trampes. Al tram final d¡¯aquesta part, per¨°, hi ha tamb¨¦ per desgr¨¤cia les primeres panxes: la passejada interminable amb el taxidermista, un exc¨¦s de taxis Rambla amunt i Rambla avall, dotzenes de p¨¤gines i revolts que, m¨¦s enll¨¤ de refor?ar la desorientaci¨® de la dona, no semblen aportar gaire al lector...

Venen despr¨¦s les tres parts finals ¡ªde 46, 25 i 8 p¨¤gines¡ª, on s¨ª, ¨¦s cert, els detalls dels animals, les olors, les sabates, la inf¨¤ncia tortosina i el trauma reprimit queden al descobert, al costat d¡¯alguns secrets sobre el papa, l¡¯aigua, la sang o els tarongers. La pot¨¨ncia simb¨°lica es mant¨¦, i la regressi¨® terap¨¨utica funciona, per¨° el conjunt s¡¯enteranyina i perd la netedat inicial, com si a Olesti li hagu¨¦s preocupat m¨¦s aqu¨ª la indagaci¨® freudiana que l¡¯estil¨ªstica. La tercera part en concret, centrada en un secundari que nom¨¦s fa de connector, no semblava mer¨¨ixer tal protagonisme. La prova del nou de tot plegat ¨¦s que un tanca La pell de l¡¯aigua recordant la contund¨¨ncia de les imatges inicials i no pas la tebior del triple desenlla?. La bona not¨ªcia, en fi, ¨¦s que Olesti ha tornat amb for?a, i que commou. La menys bona ¨¦s que formalment, quan no toca pell, sembla fer aig¨¹es.