Necessitats

¡°Val¨¨ncia necessita una can?¨®¡± ¨¦s un documental que circula per Internet, dirigit i dut a terme per Borja Pons i Guillem Nicol¨¤s. Amb fragments musicals i entrevistes (Raimon, Miquel Gil, Vicent Torrent, Xavi Sarri¨¤, Pep Gimeno Botifarra, periodistes, etc.), posa l¡¯accent en el bon moment que travessa la can?¨® en valenci¨¤.

Hi ha una den¨²ncia constant del boicot institucional i dels mitjans de comunicaci¨® envers aquesta manifestaci¨® art¨ªstica que deriva cap a una viv¨¨ncia de catacumbes que pot ser paradoxal, car, al mateix temps, tothom constata que ¨¦s l¡¯?ge d¡¯or de la m¨²sica feta al Pa¨ªs Valenci¨¤.

Al llarg de les respostes dels entrevistats, dedu?m que comencen a concloure qu¨¨ va passar amb el miratge que va suposar el temps de la can?¨® durant l¡¯anomenada Transici¨®. Confiar en la mamelleta institucional no ha funcionat en cap moment i tot sembla que continuar¨¤ aix¨ª. ?s com el miratge audiovisual en assabentar-se de la creaci¨® de Canal 9, que va acabar sent un desastre industrial i amb l¡¯enemic dins de casa.

Pau Alabajos subratlla que el creixement dels grups i dels cantants dels darrers anys s¡¯ha fet sense suport institucional. Tamb¨¦ pensa aix¨ª Carles D¨¦nia, que diu: ¡°si no et donen suport, millor¡±. M¨¦s enll¨¤, Orxata Sound System: ¡°no esperar que t¡¯ho fa?a ning¨², perqu¨¨ no has de donar-li les gr¨¤cies a ning¨²¡±. Feliu Ventura arriba a dir que la Conselleria de Cultura s¨®n, en realitat, les entitats socials.

Sembla, doncs, que la realitat s¡¯ha imposat entre els m¨²sics i, finalment, han compr¨¦s que han de caminar amb els seus propis peus. Ll¨¤stima de temps perdut plorant i demanant almoines. O malbaratant les poques ocasions en qu¨¨ van rebre subvencions.

A C¨°rsega, on la pesantor parisenca no t¨¦ res a envejar a la pesantor canalnouenca, fa temps que grups com I Muvrini van decidir anar per feina. I, fins i tot, a Par¨ªs omplin els locals. O els m¨²sics de l¡¯illa de Sardenya, que s¨®n programats en festivals internacionals de tota mena. La q¨¹esti¨® musical sempre estar¨¤ m¨¦s a prop de la qualitat que no de la llengua. I ¨¦s una alegria que una llengua done casos com els de Trullars (ef¨ªmers avant la lettre), Carles D¨¦nia, m¨²sics de jazz, Pep Botifarra, etc. Hi ha qui ha hagut d¡¯emigrar.

El t¨ªtol del documental, fragment d¡¯una can?¨® de Feliu Ventura, recorda el fam¨®s article de Llu¨ªs Serrahima "Ens calen can?ons d¡¯ara", publicat l¡¯any 1959, considerat el text fundacional de la nova can?¨®. Ve de ben lluny. I la q¨¹esti¨® tamb¨¦ passa, com sempre, per perdre la por. Amb paraules de Pep Botifarra: ¡°qui tinga por, que es busque un gos¡±. Totalment d¡¯acord, nano.