Lelystad

Al viatger, de tant en tant, li agrada visitar com a turista aquells llocs que els turistes no visiten. Com ara una ciutat on li han dit que no hi ha res d¡¯interessant per veure, tan nova que no t¨¦ ni una miqueta d¡¯hist¨°ria. El viatger, per tant, agafa un tren a l¡¯estaci¨® Amsterdam-Central, i al cap de quinze o vint minuts penetra en els espais gaireb¨¦ abstractes que fa poc m¨¦s de mig segle eren encara sota l¡¯aigua del Zuiderzee, el mar interior d¡¯Holanda que a poc a poc es redueix amb la creaci¨® de nous p¨°lders. Gaireb¨¦ tota la prov¨ªncia de Flevoland ¨¦s terra nova, d¡¯aspecte una mica desolat, on el parc d¡¯Oostvaardenplassen ¨¦s una plana infinita amb pocs arbres esparsos secs i torts, on pasturen cavalls, cervos i ovelles. I a l¡¯estaci¨® de Lelystad, capital provincial, em diuen, en efecte, que all¨¤ no hi ha res digne de veure, que no tenen un pl¨¤nol urb¨¤, que no hi ha oficina de turisme, i que l¡¯¨²nica cosa que puc fer ¨¦s passejar al meu aire. Passege, doncs, prop de dos hores, per carrers que no semblen carrers, per places amb edificis p¨²blics d¡¯arquitectura que pret¨¦n ser espectacular i a mi em sembla brutal i for?ada. Lelystad aparegu¨¦ enmig del no-res, el 1967, i els pol¨ªtics, urbanistes i arquitectes la pensaren com una ciutat ideal i perfecta, la fantasia aplicada de la correcci¨® urbana: sectors delimitats per als diversos usos, un centre pensat per a comprar i passejar, molt¨ªssims espais verds (b¨¦, aix¨°, all¨¤, no t¨¦ gaire m¨¨rit), carrers amb porxes que volen ser amables, moltes placetes i places, molts serveis p¨²blics, biblioteques, escoles, i tot all¨° que es puga demanar o imaginar. El resultat ¨¦s una fredor general dels carrers i les places, dels edificis p¨²blics i privats, de la ciutat sencera. Tot ¨¦s net i correcte, perfecte, polit, impecable. Tot ¨¦s calculat i estudiat pensant, supose, en la m¨¦s gran felicitat ciutadana: una idea feta realitat perqu¨¨ es podia comen?ar de zero. I jo no viuria en aquesta ciutat per res del m¨®n: no s¨¦ quines satisfaccions hi tindria el cos, per¨° ¨¦s segur que se¡¯m congelaria l¡¯¨¤nima. A la pla?a central, hi ha un gran cartell que diu Utopolis. I al meu antic barri de La Torre, enmig de l¡¯horta, tamb¨¦ volen fer una cosa perfecta i abstracta, amb el nom ¡ªimpossible¡ª de Soci¨°polis. Que el D¨¦u els perdone: jo no.